Explica que Hisenda ha realitzat 5 enviaments de dades al Tribunal de Comptes i d'altres a Fiscalia sobre Diplocat o campanyes publicitàries
MADRID, 14 maig (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, insisteix en l'escrit de 8 pàgines que va remetre a l'instructor de la causa del procés independentista a Catalunya al Tribunal Suprem, Pablo Llarena, en què "fins avui" i de la informació que disposa el seu departament no es desprèn que la compra de "urnes dels 'xinesos' per l'1 d'octubre" o la manutenció de l'expresident Carles Puigdemont fora d'Espanya se sufraguessin amb fons públics.
No obstant això, va emmarcar l'entrevista del ministre "en el context periodístic" i diu que en cap cas va suposar contradir "els mitjans de prova practicats pels Tribunals de Justícia". A més, exposa al magistrat que ha realitzat 5 enviaments de dades al Tribunal de Comptes i d'altres a la Fiscalia General per si fossin constitutius de delicte.
A continuació, descriu el control pressupostari desplegat i detalla les gestions realitzades davant la Fiscalia General i el Tribunal de Comptes. Quant als mecanismes de control desplegats, Montoro detalla al jutge que la informació que disposa el seu departament deriva de Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE) i que es van dictar quatre acords d'aquesta Comissió que van permetre establir un sistema de certificats i de declaracions responsables "amb la fi principal de garantir que els crèdits del Pressupost es destinen de forma prioritària a finançar els serveis públics essencials en la Comunitat Autònoma".
EXPLICACIÓ DE L'ENTREVISTA
Respecte a les seves manifestacions en el diari 'El Mundo' insisteix en el seu escrit, a què ha pogut accedir Europa Press, que es tractava de traslladar a l'opinió pública que gràcies a l'actuació d'Hisenda s'ha impedit "que existeixi la instrumentalització d'un pressupost públic per aconseguir la independència d'una part del territori espanyol".
D'altra banda, el ministre continua que es pretenia explicar com aquest control "implicava i implica avui dia el subministrament d'informació per part de funcionaris de la Generalitat amb la finalitat que garanteixin que no s'emprarien fons públics per escometre actes contraris a la llei o a les resolucions dels Tribunals relacionats amb el denominat referèndum de l'1 d'octubre".
Per això, el ministre insisteix al jutge que el que s'ha dit al diari s'ha de posar "en el context periodístic i polític en el qual s'enquadren" i en cap cas va suposar contradir "els mitjans de prova practicats pels Tribunals de Justícia".
El titular d'Hisenda recorda a Llarena que, a més dels mecanismes de control administratius, disposa d'informació de control pressupostari de la Comunitat Autònoma, en virtut dels requeriments realitzats a la Intervenció de la Generalitat en compliment d'ordres del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga l'organització de l'1-O.
Precisa que es van formular requeriments directes a la Intervenció General de la Generalitat, amb dates de 15 de gener, 29 de gener, 6 de febrer, 15 de febrer, 2l de febrer i 5 de març de 2018 els resultats del qual es van remetre en el seu moment a aquest jutjat de Barcelona i ara s'aporten al Suprem.
CINC ENVIAMENTS DE DADES AL TRIBUNAL DE COMPTES
Quant al Tribunal de Comptes, Hisenda esmenta cinc escrits remesos, el primer dels quals, del passat 20 d'octubre, va consistir en una denúncia del secretari d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, relativa a les actuacions relacionades amb el referèndum de l'1 d'octubre i amb les entitats independentistes Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Aquesta denúncia va ser ampliada el 7 de novembre sobre la base d'uns fets denunciats en un diari digital i posteriorment es va aportar documentació obtinguda de la Generalitat, "fruit dels requeriments realitzats a la Interventora General de Catalunya".
L'escrit aportat a Llarena també especifica unes altres gestions realitzades per Fernández de Moya davant la Fiscalia General de l'Estat ja al febrer de 2017 --davant la qual es va denunciar la difusió de la campanya institucional pel referèndum-- i posteriorment les negatives que va rebre el passat mes de setembre per part de la Generalitat a aportar la relació de contractes d'auditoria i de prestació de serveis bancaris.
En altres escrits posteriors es van denunciar al el Ministeri Públic el relatiu a la partida "publicitat, difusió i campanyes electorals" o la negativa dels dirigents catalans a lliurar dades sobre l'activitat de Diplocat.
Aquesta activitat confirma el compromís del seu departament, segons Montoro, de posar a la disposició del Suprem "tota la informació que disposa perquè s'investiguin els indicis delictius detectats", segons explica el Ministeri.
