Crida a "recuperar per la via legislativa competències declarades inconstitucionals"
BARCELONA, 30 juny (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat entre 2006 i 2010, José Montilla, ha posat en valor la reforma de l'Estatut de Catalunya, la qual fa 20 anys que es va aprovar, i ha rebutjat considerar que sigui una norma fallida: "Convé no menysprear aquest estatut i defensar la seva vigència i el seu desplegament. És així com podem avançar en la millora i l'ampliació del nostre autogovern".
En un article aquest dimarts a 'La Vanguardia' recollit per Europa Press, ha considerat que és "una gran equivocació col·lectiva" pensar que no és una fita important de l'autogovern català perquè, segons ell, sense aquesta norma no es comptaria amb els extraordinaris instruments que actualment tenen el Govern i el Parlament.
Tot i que ha recordat "les lamentables circumstàncies en què es va produir la sentència" del Tribunal Constitucional contra la norma amb els recursos del PP, ha negat que es pugui considerar una pantalla passada, com va intentar fer creure l'independentisme durant el procés que va deixar, ha dit, seqüeles negatives.
COMPETÈNCIES DE L'ESTATUT
Montilla ha destacat que l'Estatut va permetre noves competències per a Catalunya i més control en alguns àmbits com la seguretat i els Mossos d'Esquadra i en serveis ferroviaris, a més de la gestió tributària.
En aquest camp, ha assenyalat que l'actual debat sobre l'IRPF i el finançament seria difícil d'abordar "si l'Estatut no hagués obert la porta al reconeixement d'aquestes capacitats en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos estatals".
"NOU CONSENS"
L'expresident ha cridat a no subestimar el que Catalunya va aconseguir aleshores i ha reclamat destinar més energia al desplegament de l'Estatut i a teixir un "nou consens sobre el millor aprofitament de tot el seu potencial".
"Esforcem-nos per recuperar per via legislativa competències declarades inconstitucionals", ha afegit, i s'ha preguntat si el consens que es va assolir fa 20 anys seria, actualment, parlamentàriament possible.
