"Si volem simetria, caldrà dir a bascos i navarresos que s'ha acabat la hisenda foral"
MADRID, 28 des. (EUROPA PRESS) -
El portaveu d'Entesa pel Progrés de Catalunya al senat i expresident de la Generalitat, José Montilla, ha assegurat que la Constitució Espanyola "ja és asimètrica" perquè reconeix un règim comú i especificitats com la basca i la navarresa. "No estarem vulnerant res per afegir alguns elements més d'asimetria respecte a un fet diferencial claríssim com és Catalunya".
En una entrevista concedida a Europa Press, el dirigent català defensa que s'abordi una reforma constitucional que inclogui alguna especificitat per a Catalunya perquè "una gran part de la societat catalana està descontenta" amb la situació actual.
El portaveu socialista assenyala que "els independentistes menys conjunturals" seguiran sent-ho malgrat una reforma, que no aniria dirigida per tant a tractar d'acontentar-los a ells, segons ell.
L'objectiu és una altra "part important" de la societat catalana que "veuria Espanya no com una cosa antipàtica, sinó com un instrument i marc en el qual és possible forjar un projecte comú". "D'això es tracta també, de seduir", afegeix.
Montilla adverteix que la Constitució "ja és asimètrica" i no es vulneraria la seva lletra "per afegir alguns elements més d'asimetria".
"Si volguéssim simetria caldria dir a bascos i navarresos que s'ha acabat la hisenda foral i als canaris, que a pagar IVA com tothom. I als que tenen dret civil propi, que els el treurem. L'asimetria existeix, hi ha qui diu que això és desigualtat. En què?", afegeix.
UN PROBLEMA D'ESPANYA
Ha exposat que existeix un problema territorial a Espanya com l'hi ha econòmic, però que davant del segon el Govern espanyol ha traçat un pla i davant del primer, no, perquè nega que existeixi.
"Aquest és un problema d'Espanya, no de quatre catalans, és un problema d'una dimensió brutal. En el tema territorial, el Govern no sap, no contesta, i té l'obligació de fer propostes", defensa. "Els problemes polítics se solucionen dialogant, negociant i pactant i és el que s'acabarà fent", afirma.
En la situació actual catalana, José Montilla admet que hi ha responsabilitats "repartides" i no nega la seva pròpia, però en la solució, és el Govern el que ha de tenir la iniciativa, segons la seva opinió.
Rebutja així l'exigència al PSOE que concreti quina reforma constitucional vol, perquè és obligació de l'executiu ser el primer a afrontar aquest assumpte: "No li preocupa, tot i que digui que només siguin un terç, que dos milions de persones van anar a votar la independència?".
El portaveu català rebutja la negativa del Govern espanyol a estudiar cap reforma constitucional però també que altres mesures que "han ajudat a l'independentisme", com no reformar el sistema de finançament, aprovar lleis "recentralitzadores i poc amistoses, no només amb Catalunya" i mantenir inversions per a la seva comunitat "molt per sota de la mitjana". "No és forma de congraciar-se", apunta.
ENFORTIR L'ESTAT
Entre d'altres arguments, Montilla defensa que una reforma constitucional no debilita l'Estat. "Aquest és l'error. Igual és la no reforma la que pot acabar debilitant l'Estat, que acabi qüestionat per múltiples fronts. Quan ha passat això en la història, s'han produït ensorris. Aprenguem de la història", assegura.
Segons la seva opinió, la societat espanyola del 1978 i la del 2014 presenten moltes diferències i la Constitució s'ha d'"adaptar al pas del temps i a les necessitats de la societat". "Les constitucions que no es van voler reformar, van acabar sent substituïdes per altres. Això no és bo. Hi ha coses que si no es reformen, se les porta una rufagada", afegeix.
