Publicat 07/03/2014 11:20

Monago assenyala que la "pròpia" balança fiscal que està elaborant el Govern estatal "és un document purament subjectiu"

Monago critica la "insatisfacción" de Cataluña
EUROPAPRESS

MÈRIDA, 7 març (EUROPA PRESS) -

El president d'Extremadura, José Antonio Monago, ha assenyalat que la "pròpia" balança fiscal que està elaborant el Govern espanyol "és un document purament subjectiu", i ha reiterat la seva defensa del "principi de solidaritat" en el repartiment del finançament autonòmic.

Ha defensat també que amb la publicació de les balances regionals per part del seu executiu autonòmic, "del que es tracta és de fer un toc d'atenció" a través de la publicació "no" de balances fiscals sinó "també d'altres balances que cal tenir en compte a l'hora de parlar de finançament autonòmic i que sembla que per part d'alguns han estat una mica oblidades".

Referint-se a declaracions del secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, sobre que les comunitats autònomes poden fer les balances "que els doni la gana" però que són "impossibles de comparar", Monago ha dit "amb tot el respecte" que li té" a Beteta que "la pròpia balança fiscal que està fent l'Estat és un document purament subjectiu".

"Partint de la base que el seu document, el que fa el propi Estat, és subjectiu, perquè, a més, està liderat per senyor com el senyor de la Fuente, al qual li tinc tot el respecte del món però ja deia a l'any 2001 que això és molt difícil d'explicar perquè els paràmetres són subjectius, (i) a partir d'aquí no és que no puguem comparar les dades d'unes comunitats amb una altra, sinó que seria discutible que se li volgués donar caràcter oficial a les balances fiscals".

"Jo porto ja molt temps escoltant com algunes comunitats autònomes diuen que aporten més que no reben i, per tant, jo crec que cal parlar ara mateix no només de l'esforç fiscal no que fan els territoris, les comunitats sinó les persones, sinó també dels dèficit històrics que alguns territoris com és el cas d 'Extremadura tenen per al seu desenvolupament", ha dit, i alhora ha afegit que "d'una banda és molt legítim i per un altre és una aspiració que ve recollida en la pròpia Constitució Espanyola".

"Per això fem aquesta publicació d'aquestes altres balances que no s'estan tenint en compte però que sens dubte són molt importants en el moment actual", ha incidit en una entrevista aquest divendres en la Cadena SER, recollida per Europa Press.

DISPARITAT

"Jo sé que en això hi ha molta disparitat però ningú podrà dir-li a Extremadura que sembla raonable que reivindiqui el dret a convergir que està donat per la Constitució quan la nostra comunitat autònoma per exemple no té ni un quilòmetre de via fèrria electrificada, no tenim ni un quilòmetre d'AVE i té vies de tren de l'any 1886 que són úniques a Espanya que estan en explotació", ha subratllat.

Ha recordat en aquest punt que la situació ferroviària extremenya "també val diners". "Això també és una balança perquè els pobles es desenvolupen no només pels diners que els dóna l'Estat sinó per les infraestructures que històricament ha impulsat en els seus territoris, que també són diners i que també faciliten, per tant, el desenvolupament econòmic", ha incidit.

En aquest sentit, ha defensat que quan es parla de les "balances pseudofiscals cal parlar de les altres balances" perquè "tothom" té "dret a convergir". "I si no, doncs caldrà modificar la Constitució i dir 'que s'elimini, per exemple, el principi de solidaritat'", ha afegit.

Alhora, ha assenyalat que creu "honradament" que "ningú discuteix que qui més té més ha de pagar" i ha incidit que "el que no sembla raonable és que es doni carta de naturalesa al fet que aquelles comunitats que tenen més desenvolupament siguin les que han de tenir també més beneficis per part de l'Estat", cosa que segons ha indicat creu que "no cap en cap cap humà".

INVERSIÓ

D'altra banda, sobre la seva proposta de blindar l'1% del Pressupost General de l'Estat i que es destini a les comunitats autònimes menys desenvolupades perquè convergeixin amb les més desenvolupades, i si seguiran aquest plantejament les regions amb les quals s'ha anat reunint Extremadura, Monago ha esperat que "sí" que segueixin la seva proposta aquestes comunitats "perquè a més està ple (el seu plantejament) de tot un raonament lògic".

"Hi ha un fons de compensació interterritorial perquè les comunitats autònomes menys desenvolupades puguin convergir amb les més desenvolupades i aquest fons de mica en mica darrerament s'ha anat buidant de tal manera que a Espanya tenim dues Espanyes: una Espanya més desenvolupada i una altra menys desenvolupada que, si es van buidant aquests fons, doncs mai podran convergir", ha subratllat.

D'altra banda, sobre les posicions de València, Balears i Múrcia que el criteri fonamental per al repartiment del finançament autonòmic sigui el de la població, Monago ha assenyalat que "cal llegir el que diu també i el que s'està fent en matèria de finançament autonòmic actualment, perquè amb el model actual més del 87% del finançament que arriba a les comunitats està (fixat) en funció de la població".

Així, ha reconegut que el "sorprèn molt" que comunitats com València, Balears i Múrcia "demanin el que ja tenen" i que "el que primi sigui precisament la població".

Ha recordat en aquest punt que en una regió com Extremadura amb 42.000 quilòmetres quadrats i amb dues províncies que suposen "la meitat" que Andalusia, "evidentment portar serveis a un milió d'habitants, que és el que cap en algun barri de Madrid, qualsevol pugui entendre que és molt més difícil i més costós portar la sanitat i l'educació en aquesta vasta extensió de terreny que portar-les a terrenys que tenen molta més població i que estan molt més concentrats".




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés