Publicat 4/4/2019 12:34:47 +02:00CET

Molinero confirma els seus superiors i diu que de los Cobos va acceptar els 'binomis' dels Mossos

AMP.- Procés.- Puigdemont va parlar de declarar la independncia si hi havia "ca
Señal de TV del Tribunal Supremo

MADRID, 4 abr. (EUROPA PRESS) -

El comissari dels Mossos d'Esquadra Joan Carles Molinero ha confirmat aquest dijous la versió que ja van oferir tant el major Josep Lluís Trapero com qui va ser número dos de la policia autonmica Ferran López en assegurar que el coronel de la Gurdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial per al referndum de l'1 d'octubre del 2017, va acceptar el desplegament de 'binomis' per tancar els centres de votació.

En la seva declaració com a testimoni en el judici pel procés independentista a Catalunya, Molinero ha afirmat que Pérez de los Cobos no va presentar "cap objecció" al dispositiu dels Mossos que consistia a enviar una parella d'efectius a cada centre electoral, i que així li ho va transmetre el comissari López, qui era l'encarregat d'assistir a les reunions de coordinació.

D'aquesta manera, Molinero ha ofert una versió totalment coincident amb les dels seus superiors Trapero i López, mentre que desmenteix la que va defensar el coronel de la Gurdia Civil en el judici el passat 5 de mar, raó per la qual la defensa de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn va sollicitar aquest dimecres un acarament entre López i De los Cobos. El tribunal resoldr un cop hagi escoltat més testimonis i comprovi si la prctica d'aquesta diligncia és necessria.

Tant en resposta a les preguntes de la Fiscalia com de l'acusació popular que exerceix Vox, Molinero ha volgut deixar clar que el mandat judicial de tancar els collegis i confiscar material electoral abans i durant l'1-O competia els tres cossos policials, és a dir, Mossos, Policia Nacional i Gurdia Civil, i no només la policia autonmica.

"COMPLAENA" DEL CORONEL

Segons ha explicat, en les reunions de coordinació que presidia Pérez de los Cobos es va establir, amb la "complaena" del coronel, que el paper dels Mossos consistiria a "desplegar a primera hora del matí un binomi" per collegi electoral "perqu no obrissin" i tancar els que sí haguessin aconseguit obrir.

En cas de no aconseguir el tancament d'algun centre, els Mossos havien de sollicitar el suport de les seves unitats de refor de seguretat ciutadana. I en una tercera fase, també en aquells collegis que continuessin oberts, calia fer una petició d'auxili perqu les unitats de Policia Nacional i Gurdia Civil els ajudessin.

Segons el comissari, al llarg de tot l'1 d'octubre els Mossos van requisar unes 500 urnes i aproximadament 90.000 paperetes en diferents moments del dia, perqu ha dit que l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no parlava d'intervenir només fins a les vuit de la tarda, hora en qu estava previst el tancament dels collegis, sinó "tot el dia", per la qual cosa els efectius de policia autonmica van seguir requisant a última hora.

ELS DIES ANTERIORS "NO HI HAVIA URNES"

Molinero també ha defensat que era "responsabilitat" dels tres cossos policials l'ordre de tancament i confiscació de material electoral els dies previs a l'1-O, quan milers de collegis van ser ocupats per ciutadans durant tot el cap de setmana, inclosa la nit anterior a la votació.

"No van considerar que aquesta ocupació fos una preparació del referndum?", ha volgut saber el fiscal Javier Zaragoza, per no ha obtingut del comissari una resposta diferent a la qual han aportat d'altres comandaments dels Mossos: "No hi havia urnes, ni llistats electorals, ni paperetes... Per tant, enteníem que no podíem tancar-los. I l'ordre també facultava la Policia Nacional i la Gurdia Civil i no recordo quina va ser l'activitat d'aquests cossos".

El comissari també ha negat "rotundament" que els efectius dels Mossos d'Esquadra fessin seguiments a policies i gurdies civils i que es donessin ordres per fer-ho. Sí ha explicat que per l'emissora oficial s'informava de les seves posicions per les concentracions que hi havia convocades aquell dia per impedir la seva actuació, en línia amb el que va manifestar aquest dimecres Ferrán López.

MANIFESTACIONS I UN PARTIT

El fiscal Zaragoza ha dedicat bona part del seu interrogatori a qüestionar l'actuació dels Mossos durant tot el dia de l'1-O i ha comenat preguntant "per qu no van disposar la seva unitat més especialitzada en manteniment d'ordre públic" com és la Brigada Mbil (Brimo) per provar d'impedir el referndum.

Molinero ha replicat que sí la van mobilitzar, per per "prevenir i controlar" dues manifestacions que hi havia convocades a Barcelona aquell dia, una amb "300 anarquistes" i una altra amb "300 membres de l'extrema dreta". Convocatries així sense control policial, ha apuntat, "possiblement haguessin acabat en batalla campal".

Zaragoza també ha qüestionat que aquell dia els Mossos enviessin efectius al partit de Lliga entre el Bara i Las Palmas, a la qual cosa el comissari ha respost que en aquest tipus de trobades es despleguen entre 10 i 12 agents, per que aquell dia van ser finalment cinc o sis.

El representant del Ministeri Públic ha acabat el seu interrogatori volent saber quants mossos van resultar lesionats l'1 d'octubre. "Crec que cap", ha reconegut Molinero, encara que sí ha manifestat que "segurament sí" van ser insultats. "No hi ha més preguntes", ha resolt Zaragoza.