Actualitzat 22/10/2014 15:23

La missió militar a l'Iraq començarà a final d'any, durarà sis mesos i costarà 35 milions d'euros

Pedro Morenés, ministro de Defensa
Foto: EUROPA PRESS

Només l'Esquerra Plural, BNG i Compromís han votat en contra d'enviar 300 efectius per a l'ensinistrament de l'Exèrcit iraquià

MADRID, 22 Oct. (EUROPA PRESS) -

Els 300 militars espanyols que ensinistraran l'Exèrcit iraquià, en el marc de la coalició internacional per frenar l'avanç de l'Estat Islàmic, seran desplegats al sud del país àrab a final d'aquest any o, com a màxim, a començament del 2015. L'operació tindrà una durada estimada de sis mesos i el cost de la mateixa rondarà els 35 milions d'euros.

   Així ho ha indicat aquest dimecres el ministre de Defensa, Pedro Morenés, durant la seva intervenció davant del Ple del Congrés per sol·licitar l'autorització parlamentària necessària per posar en marxa la missió. El PP, el PSOE, CiU, UPyD i el PNB han votat a favor, però l'operació ha comptat amb el rebuig de l'Esquerra Plural (IU-ICV-CHA), BNG i Compromís, mentre que CC-NC i ERC s'han abstingut.

   Segons el que s'ha acordat en el si de la coalició internacional, Espanya aportarà a la missió al voltant de 300 efectius que desenvoluparan la seva tasca "a i per a l'Iraq", entrenant militars d'aquest país en operacions especials, desminat i desactivació d'explosius.

   Així es descarta que les tropes espanyoles vagin a ser desplegades a algun país veí. Morenés ha explicat que l'equip d'operacions especials actuarà en una ubicació encara per determinar, si bé és probable que els experts en desactivació d'explosius realitzin la seva tasca en la base aèria de Tallil, situada a poc més de 200 quilòmetres de Bàssora, al sud-est iraquià.

REPARTIMENT DE FUNCIONS

   Dels 300 militars que participaran en la missió, entre 10 i 20 estaran integrats en els quarters generals; una unitat formada per un màxim de 96 efectius entrenarà militars iraquians en matèria d'operacions especials al lloc encara per determinar; un altre equip d'uns 95 efectius ensinistrarà en matèria d'artefactes explosius; mentre que els 80 militars restants seran els encarregats del comandament, control, intel·ligència i protecció de la força.

   Es tracta, segons ha destacat el ministre, que Espanya aporti les seves capacitats en aquelles matèries on pot tenir "més experiència" a causa de la seva "bona pràctica tant en la formació militar com en la desactivació d'explosius".

   A més, Morenés ha assenyalat que Espanya també ha donat la seva autorització que les bases militars del seu territori estiguin disponibles per a les necessitats que sorgeixin en el marc de la coalició internacional en la seva estratègia contra l'Estat Islàmic.

   El probable increment del flux d'aeronaus militars a les bases aèries espanyoles està prevista en el Conveni de Cooperació per a la Defensa que Espanya i els Estats Units van signar el 1988, pel que no requereix autorització parlamentària, si bé el ministre ha volgut deixar clar al Congrés que aquesta possibilitat existeix.

AMENAÇA PER A ESPANYA

   Segons la seva opinió, la participació d'Espanya en l'ofensiva de la coalició internacional contra l'Estat Islàmic demostra el "compromís" del nostre país "en el manteniment de la pau i amb l'estabilitat global al llarg i ample del planeta". "És un compromís ineludible i indispensable perquè alguns països puguin recuperar l'estabilitat i que els seus ciutadans puguin construir un futur de pau i prosperitat", ha subratllat.

   Però a més, Morenés ha deixat clar que l'Estat Islàmic suposa també una "amenaça" per a Espanya perquè pot "estendre la seva ideologia i mètodes terroristes" fins a zones del món pròximes al nostre país, com pot ser el nord d'Àfrica. Alhora, ha recordat que dels aproximadament 30.000 combatents que es calcula que té aquest grup terrorista, uns 12.000 són estrangers, gran part d'ells europeus.

   Això sí, el ministre ha destacat cadascun dels països que formen part de la coalició internacional té "molt clar" que l'esforç a fer per frenar l'avanç de l'Estat Islàmic "no pot ser només militar", sinó que és "part d'un esforç més" que ha d'incloure mesures tant de tipus diplomàtic com humanitari perquè puguin "prolongar-se en el temps" i ser realment "efectives".

   La futura missió a l'Iraq ha comptat amb un ampli suport de la Cambra Baixa, doncs 314 diputats dels 329 presents han votat a favor, mentre que només 11 s'han pronunciat en contra i quatre s'han abstingut.

"FERIDA" DE LA GUERRA DEL 2003

   El portaveu del grup socialista, Diego López Garrido, ha recordat que l'Estat Islàmic ha estat qualificat per l'ONU com a "la primera amenaça per a la seguretat internacional". Per això, considera que les operacions militars són "imprescindibles", si bé ha advertit que aquesta operació ha de tenir també una "component política" per ajudar en l'estabilització de l'Iraq.

   El diputat socialista ha volgut deixar clar en la seva intervenció que la situació en la qual es troba l'Iraq actualment és conseqüència de la "ferida" que, segons la seva opinió, va deixar la invasió del país el 2003 i que va tenir el suport de l'aleshores Govern de José María Aznar.

   El diputat de CiU Jordi Xuclà també ha anunciat el vot favorable del seu grup parlamentari, tot i que ha reclamat estar "molt vigilants" perquè en aquesta operació contra l'Estat Islàmic es respectin a cada moment els Drets Humans i l'Estat de Dret.

   Per la seva banda, la diputada d'UPyD Irene Lozano ha mostrat també el seu suport a la missió perquè "és obligat estar allà, en el front on es combat la barbàrie", tot i que dubta de si serà "massa tard" o si la quantitat de militars que Espanya enviarà no seran pocs per a l'entrenament que han de fer i si això últim no tindrà a veure amb les retallades que ha patit el Ministeri de Defensa durant els últims anys.

   Un dels vots en contra de la missió ha vingut de l'Esquerra Plural, del qual el seu portaveu, Joan Josep Nuet, considera que Espanya ha de fer una política exterior "més coherent amb les seves necessitats", però també impulsar més col·laboració amb els governs de l'Iraq i Síria, que "porten molt temps lluitant contra el terrorisme". A més, opina que actuar contra les vies de finançament de l'Estat Islàmic evitaria "haver de desplaçar militars" a la zona.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés