Sánchez ha nomenat quatre ministres de Cultura i Esport en tres anys: José Manuel Rodríguez, Uribes, José Guirao i Máxim Huerta
BARCELONA/MADRID, 10 jul. (EUROPA PRESS) -
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha estat nomenat aquest dissabte ministre de Cultura i Esport mig any després d'entrar al Consell de Ministres, on va entrar a finals de gener dirigint Política Territorial.
La seva entrada al Govern central culminava una trajectria de 43 anys al servei del socialisme, i amb aix tornava a la política estatal.
Després de passar per gairebé totes les posicions del partit, va rebre el premi de seure al Consell de Ministres de Pedro Sánchez després d'haver fet un pas al costat i cedir la candidatura a la Presidncia de la Generalitat al ja exministre de Sanitat Salvador Illa.
La majoria de la seva carrera, Iceta l'ha desenvolupat entre ideleg i assessor, si bé el focus s'hhi ha centrat més en els últims anys després d'assumir el crrec com a primer secretari del PSC i pel seu paper entre els socialistes catalans i el PSOE.
De carcter dialogant, el líder del PSC es caracteritza per un llenguatge conreat en la lectura i per intervencions moltes vegades improvisades amb enginy, intellectualitat i sentit de l'humor, tot i que no rebutja la ironia ni el sarcasme.
És capa de rebatre un argument de manera rpida i slida i gairebé té la mateixa agilitat per defensar una campanya electoral ballant el 'Don't stop me now' de Queen.
SOCIALISTA DES DELS 17 ANYS
Nascut al 1960 a Barcelona, fa 17 anys es va afiliar al Partit Socialista Popular Catal, sota l'rbita d'Enrique Tierno Galván, i després es va integrar a les Joventuts Socialistes de Catalunya.
Al 1984 va entrar a l'Executiva del PSC i el seu primer crrec públic va ser com a regidor a l'Ajuntament de Cornell (Barcelona) entre el 1987 i el 1991 al costat de José Montilla, abans de traslladar-se a Madrid per treballar entre bastidors al Govern de Felipe González.
En aquells anys, primer com a director del Departament d'Anlisi del Gabinet de la Presidncia del Govern central i després com a sotsdirector d'aquest mateix gabinet, va conixer de primera m els secrets de La Moncloa.
CATALUNYA
Després de tancar una breu etapa com a diputat al Congrés, va tornar a la política catalana de la m de Montilla, amb qui va tornar a compartir lideratge, convertint-se en viceprimer secretari de la formació.
Diputat del Parlament des del 1999, quan va ser un dels primers polítics espanyols que es va declarar homosexual, i durant els anys dels tripartits va ser portaveu del grup parlamentari i va exercir com a ponent de la redacció de l'Estatut.
PRIMER SECRETARI DEL PSC
Després del desastre electoral del PSC després del segon tripartit, Iceta va quedar en un segon pla en el període en qu Pere Navarro va prendre les regnes del partit, i, quan aquest va sortir al 2014, va fer un pas a endavant i es va posar a liderar la formació en un moment crític per als socialistes, afectats per l'auge de l'independentisme.
En les seves primeres eleccions catalanes com a candidat a la Generalitat el 27 de setembre del 2015 els socialistes van obtenir els pitjors resultats de la seva histria --16 escons-- i un any després es va celebrar un procés de primries que el va enfrontar a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Núria Parlón.
Malgrat els mals resultats recollits en les eleccions, Iceta va aguantar i es va imposar en les primries amb un missatge amb qu demanava la necessitat d'estabilitat en el partit i amb el suport de figures com l'exministre Josep Borrell; l'expresident de la Generalitat José Montilla; d'alcaldes com el de Tarragona Josep Flix Ballesteros i el de Lleida ngel Ros; i exalcalde com el de Barcelona Jordi Hereu, entre d'altres.
RELACIÓ AMB SÁNCHEZ
Ferm defensor d'un projecte federal per a Espanya --és un dels idelegs de la declaració de Granada--, Iceta s'ha mantingut al marge de prendre partit en la successió del lideratge del PSOE perqu considera que el líder dels socialistes catalans havia de ser neutral.
Mai no va fer públic el seu vot ni en les primries que van enfrontar l'actual president del Govern, Pedro Sánchez, amb Eduardo Madina, ni quan es va enfrontar a Susana Díaz.
Amb tot, sí va deixar clar el seu suport a l'estratgia de Sánchez de rebutjar una gran coalició amb el PP, amb el seu 'no és no' a Mariano Rajoy després de la repetició electoral del 26 de juny de 2016 en qu el PSOE va obtenir pitjors resultats que en els primers comicis del 20 de desembre del 2015.
Mostra d'aix va ser la seva intervenció en la Festa de la Rosa (PSC) del 24 de setembre del 2016, quan va pronunciar una de les seves frases més recordades: "Pedro, roman ferm, lliura'ns de Rajoy i del PP, lliura'ns, per Déu, lliura'ns d'ells! Estem al teu costat, estem amb tu, aguanta, resisteix a les pressions, intenta formar una majoria progressista i de canvi. Espanya no pot permetre's quatre anys més del PP. No, per Déu, no!".
Malgrat la dimissió de Sánchez, Iceta es va mantenir ferm i el PSC va trencar al Congrés la disciplina de vot imposada per la gestora que dirigia el partit, votant en contra de la investidura de Rajoy i provocant un sisme entre socialistes catalans i el PSOE sense precedents, que només es va acabar esmenant quan Sánchez es va imposar en les primries de maig del 2017 a Susana Díaz i va recuperar les regnes del partit.
VIATGE FRUSTRAT AL SENAT
El retorn de Sánchez va situar Iceta com un dels principals barons socialistes que donaven suport al líder estatal, i ja com a president del Govern central, Sánchez va voler premiar-lo i situar-lo al 2019 al capdavant del Senat, una aspiració que va quedar truncada pel veto de l'independentisme.
La majoria independentista al Parlament va rebutjar designar Iceta com a senador autonmic --un pas necessari per ser nomenat president de la Cambra baixa--, una decisió sense precedents perqu sempre els grups havien donat suport als seus respectius candidats sense posar cap obstacle.
Abans d'aquest viatge frustrat al Senat, Iceta va ser un dels opositors al procés independentista que al 2017 va arribar al denominat 'xoc de trens' durant les jornades del 6 i 7 de setembre del 2017 en que, amb majoria independentista d'escons, el Parlament va aprovar les lleis de desconnexió com a preludi de l'1-O.
Iceta es va oposar a l'aprovació de les lleis en recordar que si una reforma de l'Estatut requeria de dues terceres parts de l'hemicicle, les lleis de desconnexió necessitaven, almenys, el mateix suport, i va alertar que apostar per una declaració unilateral d'independncia (Dui) podria portar conseqüncies jurídiques als seus impulsors.
En els dies i les hores prvies a aquesta desconnexió, Iceta va provar d'intervenir entre els governs catal i espanyol per evitar la ruptura i l'aplicació del 155, per no va aconseguir el seu objectiu i, finalment, el Senat va aprovar la intervenció de l'autogovern catal amb els vots del PSOE, tot i que l'expresident Montilla es va absentar d'aquella votació.
L'EFECTE ILLA
Després de veure frustrades les seves aspiracions al Senat, Iceta va decidir centrar-se en la carrera a la Generalitat. El nivell de coneixement i d'acceptació de la figura l'exministre Illa va portar els socialistes a canviar d'estratgia i presentar-lo com a candidat a les catalanes.
Iceta substitueix José Manuel Rodríguez Uribes, que va arribar a la cartera de Cultura al gener de l'any passat amb la formació del Govern de coalició i en substitució de José Guirao, que substitua Máxim Huerta, que va estar al crrec només set dies.
Uribes ha estat també delegat del Govern central a la Comunitat de Madrid i diputat i portaveu adjunt del grup socialista a l'Assemblea de Madrid. A més, ha estat director de l'Institut de Drets Humans 'Bartolomé de las Casas' i director general de Suport a Víctimes del Terrorisme i d'Atenció Ciutadana.
