BARCELONA, 26 gen. (EUROPA PRESS) -
El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha estat nomenat aquest dimarts ministre de Política Territorial, un crrec amb el qual culminar una trajectria de 43 anys al servei del socialisme i amb el qual tornar a la política estatal.
Després de passar per gairebé totes les posicions del partit, obté el premi d'asseure's al Consell de Ministres de Pedro Sánchez després d'haver fet un pas al costat i cedir la candidatura a la presidncia de la Generalitat al ja exministre de Sanitat, Salvador Illa, per buscar la victria en les eleccions catalanes del 14-F, un objectiu que semblava inassolible quan Iceta va assumir el lideratge del partit.
Gran part de la carrera d'Iceta s'ha desenvolupat entre bastidors, com un ideleg i assessor en els grans moments del socialisme, tot i que aquests darrers anys el focus s'ha centrat en ell després que assumís el crrec com a primer secretari del PSC i pel seu paper clau en les relacions entre els socialistes catalans i el PSOE.
De carcter dialogant, el líder del PSC s'ha caracteritzat per un llenguatge conreat en la lectura i per intervencions moltes vegades improvisades que contenien altes dosis d'enginy, intellectualitat i sentit de l'humor; tot i que no ha rebutjat la ironia ni el sarcasme quan la situació ho ha requerit.
Aquesta ha estat la targeta de presentació d'una figura política capa de rebatre un argument de manera rpida i amb raonaments slids i, gairebé amb la mateixa agilitat, de defensar una campanya electoral ballant al so del 'Don't stop me now' de Queen.
SOCIALISTA DES DELS 17 ANYS
Nascut el 1960 a Barcelona, amb 17 anys es va afiliar al Partit Socialista Popular Catal d'Enrique Tierno Galván, per pocs mesos després es va integrar a les Joventuts Socialistes de Catalunya, l'organització juvenil dels socialistes.
El 1984 va entrar a l'Executiva del PSC i el seu primer crrec públic va ser de regidor a l'Ajuntament de Cornell (Barcelona) entre el 1987 i 1991 juntament amb qui posteriorment seria president de la Generalitat José Montilla, abans de traslladar-se a Madrid per treballar entre bastidors en el Govern espanyol de Felipe González.
Durant aquells anys, primer com a director del Departament d'Anlisi del Gabinet de la Presidncia del Govern i després com a subdirector d'aquest mateix gabinet, va conixer de primera m els secrets de La Moncloa, que tornar a trepitjar ara amb la cartera ministerial.
RETORN A CATALUNYA
Després de tancar una breu etapa com a diputat al Congrés, va tornar a la política catalana a crrec de José Montilla, amb qui va tornar a compartir lideratge i es va convertir, així, en vice-primer secretari de la formació.
Diputat del Parlament des del 1999, quan va ser un dels primers polítics espanyols a declarar-se homosexual, durant els anys dels tripartits va ser portaveu del grup parlamentari i va exercir com a ponent de la redacció de l'Estatut.
PRIMER SECRETARI DEL PSC
Arran del fracs electoral del PSC després del segon tripartit, Iceta es va mantenir en un segon pla durant el període que Pere Navarro va prendre les regnes del partit i, quan el va abandonar el 2014, Iceta va fer un pas endavant i va liderar la formació en un moment crític per als socialistes, afectats per l'auge de l'independentisme.
En les seves primeres eleccions catalanes com a candidat a la Generalitat el 27 de setembre del 2015 els socialistes van obtenir els pitjors resultats de la seva histria --16 escons-- i un any més tard es va celebrar un procés de primries que el va enfrontar a l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón.
Malgrat els mals resultats, Iceta va aguantar i es va imposar a les primries amb un missatge que cridava a l'estabilitat dins el partit i amb el suport de figures com l'exministre Josep Borrell; l'expresident de la Generalitat José Montilla; d'alcaldes com el de Tarragona Josep Félix Ballesteros i el de Lleida ngel Ros; i exalcaldes com el de Barcelona Jordi Hereu, entre d'altres.
RELACIÓ AMB SÁNCHEZ
Ferm defensor d'un projecte federal per a Espanya --és un dels idelegs de la declaració de Granada--, Iceta ha rebutjat prendre partit en la successió del lideratge del PSOE perqu considerava que el líder dels socialistes catalans havia de ser neutral.
Així, no va fer mai públic el seu vot ni a les primries que van enfrontar l'actual president del Govern central, Pedro Sánchez, amb Eduardo Madina, ni quan es va enfrontar a Susana Díaz.
Amb tot, sí que va deixar clar el seu suport a l'estratgia de Sánchez de rebutjar una gran coalició amb el PP, amb el seu 'no és no' a Mariano Rajoy després de repetir les eleccions el 26 de juny del 2016 en les quals el PSOE va obtenir pitjors resultats que en els primers comicis del 20 de desembre del 2015.
Malgrat la dimissió de Sánchez, Iceta es va mantenir ferm i el PSC va trencar al Congrés la disciplina de vot que va imposar la gestora que dirigia el partit, va votar en contra de la investidura de Rajoy i va provocar un cisma entre els socialistes catalans i el PSOE sense precedents, que només es va acabar esmenant quan el mateix Sánchez es va imposar en les primries del 2017 a Susana Díaz i va recuperar les regnes del partit.
VIATGE FRUSTRAT AL SENAT
El retorn de Sánchez va situar Iceta com un dels principals barons socialistes que donava suport al líder estatal, i ja com a president del Govern espanyol, Sánchez el va voler premiar situant-lo el 2019 al capdavant del Senat, una aspiració que va quedar truncada pel veto de l'independentisme.
La majoria independentista al Parlament va rebutjar designar Iceta com a senador autonmic --un pas necessari per ser nomenat president de la cambra baixa--, una decisió sense precedents perqu els grups sempre havien fet costat als seus respectius candidats sense posar cap obstacle.
1 D'OCTUBRE
Abans d'aquest viatge frustrat al Senat, Iceta va ser un dels opositors més grans al procés independentista que el 2017 va arribar al 'xoc de trens' durant les jornades del 6 i 7 de setembre del 2017 en qu, amb majoria independentista d'escons, el Parlament va aprovar les lleis de desconnexió abans del referndum de l'1 d'octubre.
Iceta es va oposar a l'aprovació de les lleis recordant que, si una reforma de l'Estatut requeria dues terceres parts de l'hemicicle, les lleis de desconnexió necessitaven, com a mínim, el mateix suport, i va alertar que apostar per una declaració unilateral d'independncia (DUI) podria portar conseqüncies jurídiques als impulsors.
Iceta va procurar de mediar entre els governs catal i espanyol per evitar la ruptura i l'aplicació del 155, per no va aconseguir el seu objectiu i, finalment, el Senat va aprovar la intervenció de l'autogovern catal amb els vots del PSOE, tot i que l'expresident Montilla no va assistir a la votació.
L'EFECTE ILLA
Després de veure frustrades les seves aspiracions al Senat i malgrat els rumors que situaven el líder dels socialistes catalans com a ministre, Iceta va decidir centrar-se en la cursa a la Generalitat i fins a finals de desembre del 2020, aquesta ha estat públicament el seu objectiu.
El nivell de coneixement i d'acceptació de l'exministre Illa ha comportat que els socialistes canvin d'estratgia i el presentin com a candidat a les catalanes, una decisió amb el vistiplau d'Iceta que Pedro Sánchez ha qualificat de "generosa" i que ha volgut premiar amb un seient al seu gabinet.
