BRUSSELLES 19 set. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Europeus de Finlndia, Anders Adlercreutz, ha parlat aquest dimarts a Brusselles en catal per explicar que malgrat el compromís amb la diversitat lingüística és "massa aviat" per prendre una decisió sobre el reconeixement del catal, el basc i el gallec com a llengües de la UE perqu no s'han resolt els dubtes sobre les conseqüncies que tindria aquesta decisió.
"Cal conixer les conseqüncies de les nostres decisions, així que avui és massa aviat per prendre una decisió", ha dit en catal Adlercreutz quan ha arribat a la reunió de ministres d'Afers Generals de la UE en qu Espanya reclamar l'oficialitat per a les tres llengües cooficials.
Sense esperar a les preguntes de la premsa, el ministre ha aprofitat per exposar la posició de Finlndia, un dels pocs pasos que ja havien mostrat en públic els seus dubtes, amb un breu esment en castell i unes frases en catal, en una intervenció que semblava assajada.
Així, ha dit, primer en castell que és "gran amic de les llengües d'Espanya", per després passar al catal i declarar que és un "gran amic de la cultura catalana". "Junts hem de defensar la diversitat lingüística de la UE per també cal conixer les conseqüncies de les nostres decisions així que avui és massa aviat per prendre una decisió", ha concls.
Aquest dimarts a Brusselles, els 27 examinaran per primera vegada a nivell polític la petició espanyola, tot i que una majoria de governs ja han avisat que no estan preparats per prendre una decisió sense examinar les conseqüncies financeres i polítiques de la mesura.
Espanya s'ha ofert a assumir el cost del que suposaria la traducció i la interpretació del catal, el basc i el gallec com a llengües oficials comunes, malgrat que el reglament comú que regeix les llengües reconegudes ja implica que aquest cost se sufraga amb el pressupost comunitari. El govern en funcions de Pedro Sánchez tampoc no ha facilitat cap xifra del cost estimat que costaria la mesura.
