Publicat 06/09/2020 15:47

El Ministeri d'Economia tindr l'última paraula en la fusió CaixaBank-Bankia després de consultar el BCE

La vicepresidenta tercera d'Assumptes Econmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, durant la inauguració de la Trobada de l'Economia Digital i les Telecomunicacions d'Ametic, a Madrid (Espanya), a 2 de setembre de 2020.
Óscar Cañas - Europa Press

MADRID, 6 set. (EUROPA PRESS TELEVISIÓ) -

El Ministeri d'Assumptes Econmics i Transformació Digital demanar al Banc Central Europeu (BCE) un informe sobre la fusió entre Bankia i CaixaBank i, una vegada disposi de les conclusions d'aquest informe, ser el Ministeri qui tingui l'última paraula sobre l'operació, segons fonts financeres consultades per Europa Press.

El paper del BCE en una fusió depn de la normativa del país o pasos en els quals tinguin la seva seu les entitats que es fusionen, ja que aquest tipus d'operacions no es regulen en el Dret europeu, sinó en el Dret nacional.

Si el Dret del país en qüestió atorga facultats al supervisor nacional referent a aix, el BCE exerceix aquestes facultats quan es tracta de fusions d'entitats significatives que supervisa directament.

En qualsevol cas, el BCE ha d'aprovar adquisicions de participacions qualificades en entitats de crdit quan siguin iguals o superiors al 10% de les accions o drets de vot de l'entitat o superin els altres llindars pertinents (20%, 30% o 50%).

D'aquesta manera, l'entitat que pretengui adquirir una participació qualificada haur de notificar-ho al supervisor nacional, que al costat del BCE avalua l'adquisició proposada d'acord amb els criteris establerts en la Directiva de Requisits de Capital (reputació de l'adquirent i experincia dels directius proposats, solvncia de l'adquirent, impacte en l'entitat i risc de vincles amb el blanqueig de diners o el finanament del terrorisme).

"En principi, el BCE no té preferncies en relació amb la grandria i no dissuadeix a les entitats de convertir-se en més grans", explica el BCE, encara que recorda que per a les entitats "massa grans per fer fallida" existeixen normes acordades internacionalment que exigeixen matalassos de capital addicional i/o capacitat d'absorció de prdues a les entitats grans i sistémicas.

La legislació espanyola fa recaure l'última paraula en una operació d'aquestes característiques en el Ministeri d'Assumptes Econmics, que haur de demanar al BCE, com a supervisor, un informe. En qualsevol cas, el paper del BCE podr cobrar més rellevncia en funció de l'estructura de l'operació.

El Consell de Supervisió del BCE va anunciar al juliol que "facilitar" la consolidació del sistema bancari de la zona euro mitjanant l'ús de les seves eines supervisores, per la qual cosa no exigir uns requisits de capital més elevats a les entitats que sorgeixin d'una fusió.

D'aquesta manera, els projectes "sostenibles" de consolidació tindran uns requisits de capital inicials iguals a la mitjana ponderada als requisits del Pilar 2 de les entitats que es fusionen.

SENSE REPARTIMENT DE DIVIDENDS

Com a precaució davant l'evolució de la crisi, el BCE va decidir al juliol estendre fins a el 1 de gener de 2021 la seva recomanació a la banca de no repartir dividends i no efectuar recompres d'accions prpies per preservar el capital de les entitats, ampliant així en tres mesos les actuals restriccions, en vigor des del passat mes de mar.

No obstant aix, el BCE va assenyalar que revisar si aquesta postura segueix sent necessria en el quart trimestre de 2020, tenint en compte l'entorn econmic, l'estabilitat del sistema financer i la fiabilitat de la planificació del capital.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés