MADRID, 5 març (EUROPA PRESS) -
L'exdelegat del Govern espanyol a Catalunya Enric Millo ha relatat al tribunal com des de tres setmanes abans del referndum independentista de l'1 d'octubre del 2017 es van produir centenars d'actes organitzats de "fustigació, assetjament, violncia i intimidació" a institucions, casernes, agents de la Policia i la Gurdia Civil i comissions judicials.
Millo ha situat l'inici d'aquests actes just després de les anomenades lleis de desconnexió --llei de transitorietat i llei de referndum-- al Parlament els dies 6 i 7 de setembre, perqu, concretament la primera va establir a Catalunya una "espcie de ficció" que generava una "doble realitat", una situació que ha qualificat de "kafkiana".
Per tant, aquestes lleis i la "estratgia" del Govern i el Parlament, ha explicat, va provocar "molta incertesa" i va ser llavors quan van comenar les "accions de fustigació, setge i intimidació", que ha elevat a més de 200, i que no van cessar fins a mitjans de novembre, un cop ja s'havia aplicat l'article 155 de la Constitució.
Així ho ha explicat Millo al tribunal que jutja el procés independentista, a preguntes del fiscal Javier Zaragoza, que ha volgut saber com va viure ell aquells dies a Catalunya i com era l'ambient en les concentracions de protesta que es van succeir en les setmanes al voltant del referndum illegal. Millo no ha escatimat en detalls i ha relatat de manera detallada i rotunda la seva experincia.
D'aquesta manera, ha parlat de llanament d'objectes incendiaris, assetjament a policies i gurdies civils, fustigació als hotels on aquests s'allotjaven, assetjament a comissions judicials i a les subdelegacions del Govern espanyol a les quatre províncies catalanes. "Es va crear un clima de violncia tal que all on hi havia una diligncia judicial hi havia un grup de persones per amenaar, hostigar i intimidar amb l'objectiu d'impedir les accions judicials", ha explicat.
20S: "NO SORTIRAN FINS QUE NO VULGUEM"
Millo ha relatat el cas concret del president del TSJC, qui li va demanar reforar la seguretat de l'edifici amb Policia Nacional i Gurdia Civil perqu en la llei de transitorietat, una mena de norma suprema per a una suposada república catalana, s'establia que el seu crrec seria elegit pel president catal i, per tant, "no sabia qu passaria, si el destituirien", en aquesta situació de "doble legalitat" creada després del 7 de setembre.
De totes aquestes concentracions de protesta, una de les més "preocupants" per Millo va ser la del 20 i 21 de setembre davant de la Conselleria d'Economia, sobretot per la quantitat de persones concentrades --desenes de milers-- i les proclames que feien, com "No sortiran fins que no vulguem" o "Defensarem les nostres institucions".
Segons el seu relat, aquests crits responien a la idea que "si volien defensar les institucions és perqu pensaven que els estaven atacant". "Era el món a l'inrevés", ha lamentat, per afegir després que aquest clima va ser incentivat des de les institucions catalanes i les entitats socials.
Per no només va ser la Conselleria d'Economia, sinó que, segons Millo, molts altres edificis van ser assetjats aquell dia pels registres ordenats pel Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona. En la d'Afers Exteriors, concretament, va veure "persones pujades al vehicle de la comitiva judicial".
"Si tot aix no és violncia...", ha afirmat l'exdelegat del Govern espanyol, qui va veure més pintades en les quals es podia llegir "Millo mort". "Amenaar i assenyalar personalment agents policials que tenen la seva casa a Catalunya. Aix de pacífic no en té gairé. Va haver-hi una component clar de violncia, d'agressivitat", ha afegit.
APARICIÓ DELS CDR
Millo ha destacat la capacitat de mobilització --"en 20 minuts eren capaos de situar 500 persones en un lloc i en 30 canviar-les de lloc"-- a través de xarxes socials i missatges de Whatsapp que es van veure durant aquelles setmanes de setembre i octubre del 2017, en la qual els Comits de Defensa del Referndum (CDR) --després reconvertits en Comits de Defensa de la República-- van adquirir "una importncia tremenda".
Segons Millo, els CDR són "aparentment cllules autnomes que funcionen de manera espontnia", si bé ha remarcat que "un estudi detallat permet deduir que hi ha una estructura i organització" darrere d'ells, la qual cosa "d'espontani en té poc". "És un moviment molt plural i molt divers, en el qual segur que hi ha gent de bona fe i pacifista, per n'hi ha d'altres amb altres objectius que no tenen inconvenient a fer servir la violncia", ha subratllat.
L'exdelegat del Govern central ha situat els CDR en l'últim graó d'una estratgia en la cúspide de la qual ha situat el Govern catal, el Parlament i la "societat civil organitzada" a través d'organitzacions com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i mnium Cultural, al voltant de les quals "graviten altres entitats més petites que tenen vinculació directa o indirecta amb els CDR".
Les defenses dels acusats han posat en dubte la veracitat de tot aquest relat de Millo, perqu li han preguntat en nombroses ocasions si va veure aquests incidents directament --a la qual cosa ell ha contestat que no excepte l'amenaa de la pintada--, qui l'informava d'aquests fets i si va llegir atestats policials --a la qual cosa també ha respost que no--. En algun moment, el testimoni ha dit que es va informar també pels mitjans de comunicació i les xarxes socials.
Pel que fa a la vinculació que ha fet entre els CDR i entitats com ANC i mnium, Millo ha aclarit que ell explica el que va veure, el que va observar i sobre la base del "coneixement" que té de la realitat catalana".
El fiscal Zaragoza ha volgut saber quina va ser l'actuació dels Mossos d'Esquadra en aquelles setmanes i si la Delegació del Govern central va percebre suport de la Policia autonmica per fer front a les protestes i els actes de "assetjament" i "fustigació". No obstant aix, Millo ha lamentat que el seu suport "no sempre va ser tan efica com podria haver estat".
ELS MOSSOS TRIGAVEN HORES A ARRIBAR
De fet, ha afirmat que a vegades trigaven "hores" a arribar a la trucada de policies i gurdies civils. I a més, ha dit que no recorda que el llavors conseller d'Interior, Joaquim Forn, el truqués per abordar aquest problema.
I és que segons Millo, la versió oficial que transmetia la Generalitat aquells dies és que les concentracions eren "actes poc menys que festius i folklrics". "Per tots vam poder veure que la intenció era una altra; les crides eren a la defensa de les institucions", ha apuntat.
De Forn també ha tingut l'oportunitat de parlar-ne, quan ha comentat que la primera vegada que es va reunir amb ell el va deixar "estupefacte" que li digués que la Generalitat "garantiria que la jornada electoral es desenvolupés amb total normalitat".
"Li vaig dir que no entenia de quina jornada parlava i em va dir que la del referndum. Aquí li vaig manifestar un punt de desacord molt greu: li vaig dir que aquell dia no es celebraria un referndum i ell va contestar que no tenia res més a dir", ha relatat.
JUNQUERAS NO ERA PARTIDARI D'ANAR "TAN DE PRESSA"
També ha indicat que durant l'exercici del seu crrec va tenir ocasió de parlar amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, qui li va transmetre que "comprenia que tot aix podia crear una situació complicada" i que ell no era "partidari que tot anés tan de pressa" pel que fa a la convocatria del referndum, per que igualment estava "absolutament comproms" amb els plans del Govern de Puigdemont.
Per una de les coses que més va sorprendre a Millo va ser una frase que li va dir Junqueras: "Sóc independentista, ho he estat sempre i no haig de demostrar-ho. Uns altres en el meu govern no ho havien estat mai i ara han de fer un esfor molt important per demostrar que ho són".
