BARCELONA, 23 nov. (EUROPA PRESS) -
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha assegurat aquest dijous que la intervenció dels comptes de la Generalitat s'aixecarà quan el Ministeri d'Hisenda comprovi que "els diners de tots els catalans es destinen a garantir els serveis públics i tot és legal".
"L'Estat té l'obligació de garantir a tots els ciutadans que els diners públics que paguem amb els nostres impostos no es malbaraten, i aquí això està passant", ha afirmat en una entrevista de Catalunya Ràdio recollida per Europa Press en la qual ha qüestionat que Hisenda posi fi a la intervenció si, després dels comicis del 21 de desembre, sorgeix un Govern amb el mateix objectiu polític que l'anterior.
Per a Millo, s'ha verificat que la Generalitat ha destinat diners a qüestions que no són serveis públics, però ha descartat que la intervenció pugui estendre's a altres comunitats autònomes els executius de les quals s'han vist implicats en casos de corrupció.
"De corrupció lamentablement n'hi ha a tot arreu i de tots colors, però d'un Govern autonòmic que hagi decidit trencar amb el seu Estatut i la Constitució i declarar unilateralment la independència no n'hi ha hagut cap altre", ha afegit.
Així, ha instat el nou Govern que sorgeixi del 21-D, encara que sigui independentista, a "acceptar les regles del joc i, si les vol modificar, hi ha regles per modificar-les".
"Tot Govern que respecti la legalitat democràtica vigent pot defensar l'objectiu que estimi oportú", ha insistit, encara que la seva pretensió sigui la independència de Catalunya.
QUERELLA A MARTA ROVIRA
Millo ha reiterat que les acusacions de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, que va acusar el Govern espanyol d'amenaçar amb violència i fins i tot morts si es proclamava la independència són "una manipulació inacceptable i una mentida perversa".
"No es pot descartar que, si la mentida es reitera, es pugui presentar alguna querella", ha advertit.
FERITS L'1-O
Ha lamentat que durant el referèndum de l'1 d'octubre hi hagués persones que van resultar ferides, i ha asseverat que encara que molts ciutadans que van acudir a votar ho van fer pacíficament, també va haver-hi els qui "anaven d'una altra manera molt diferent".
Sobre l'actuació policial, ha considerat que "a ningú no li agrada" que es produeixin càrregues però ha recordat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar una interlocutòria per la qual prohibia la consulta i demanava als Cossos de Seguretat que la impedissin.
Així, ha revelat que va plantejar a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, que els col·legis es tanquessin "i que la gent es quedés al carrer si volia, i si volia votar, que votessin a les seus dels partits o a la plaça del poble".
"La conclusió de la meva proposta era que poguéssim dir que complíem l'acte i que la gent pogués expressar les seves idees i fer-ho legalment", ha argumentat.
