Ordena a l'Audiència que dicti una nova sentència perquè no ha valorat de manera adequada la prova
MADRID, 23 març (EUROPA PRESS) -
El Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència dictada per l'Audiència de Barcelona que el maig de 2014 va absoldre l'excúpula d'Urbanisme de l'Ajuntament de la capital catalana i va imposar un any de presó a l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, per les irregularitats en el projecte d'un hotel de luxe al costat de la institució cultural.
En una resolució feta pública aquest dilluns, el Suprem sol·licita al tribunal que dicti, com més aviat millor, una nova resolució. Estima el recurs presentat per la Fiscalia i conclou que els jutges de l'Audiència catalana no van valorar de manera adequada "l'ingent prova documental" de la qual disposava.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Andrés Palomo, assegura que el tribunal català hauria comès "un error patent" en no tenir en compte la titularitat de les finques que havien de destinar-se a la construcció de l'hotel.
Així, l'alt tribunal explica que l'Audiència hauria d'haver explicat per què va decidir donar més credibilitat a les declaracions dels testimonis de la vista oral que als documents que hi havia a la causa.
"Ometre'n qualsevol valoració, atès l'abundant contingut de signe contrari a la seva apreciació, comporta desconèixer el dret a la tutela judicial efectiva", indica.
DUES OMISSIONS GREUS
El Suprem concreta que el tribunal sentenciador hauria comès dues omissions greus en no valorar la tramitació del Pla de Millora Urbana en què estava inclòs l'hotel de luxe i en no pronunciar-se sobre l'acusació que va formular el fiscal respecte de l'existència d'un acord previ entre els acusats per la firma dels convenis sense publicitat.
La sentència de Barcelona va absoldre l'exregidor d'Urbanisme Ramón García-Bragado, l'exgerent d'aquesta àrea Ramón Massaguer, el llavors responsable dels serveis jurídics del consistori, Enric Lambies, i l'arquitecte del projecte que mai va veure la llum, Carlos Díaz.
Per contra, Millet i Montull van ser condemnats pels delictes de tràfic d'influències comesos per particular i d'oferiment de tràfic d'influència: al primer li van imposar una multa de 3,6 milions d'euros i al segon, de 900.000 euros, a més de la pena de presó per aquest cas, que és una derivada del cas del saqueig del Palau, que encara no ha arribat a judici.
La resolució va concloure que els dos responsables van voler impulsar l'hotel "moguts per l'ànim d'obtenir un benefici econòmic", però no va considerar acreditat que l'excúpula d'Urbanisme sabés aquesta intenció lucrativa de Millet i Montull.
VAN FER SERVIR LA SEVA "ASCENDÈNCIA MORAL"
Segons l'esmentada resolució i aprofitant-se del seu "prestigi i ascendència moral", Millet i Montull van començar a posar-se en contacte sense cessar --amb reunions, trucades, cartes i correus electrònics-- amb les autoritats competents, de manera que van aconseguir convèncer les institucions per portar a terme el projecte.
Així, segons el relat de fets provats de l'Audiència de Barcelona, Montull, amb l'aval de Millet, va augmentar la seva insistència a totes les fases de la tramitació, que no es limitava a meres sol·licituds, i va utilitzar expressions insistents que l'Audiència qualifica de "verdadera pressió" sobre les institucions.
Respecte a l'excúpula d'Urbanisme, l'Audiència no va veure acreditat que sabessin el propòsit lucratiu "comès exclusivament pels acusats Millet i Montull".
Sí que va considerar provat, tot i això, que Lambies va elaborar informes en els quals va fer constar, coneixent-ne la falsedat, que el propietari de les finques era la fundació del Palau, malgrat que des del 27 de febrer del 2008 "havia tingut coneixement fefaent" que havien passat a mans d'Olivia Hotels, promotor de l'obra.
Tot i això, va considerar que aquesta falsedat va ser "irrellevant" des del punt de vista de la legalitat urbanística perquè la legislació en vigor no exigia especificar la relació de propietaris en els cinc anys immediatament anteriors al començament del procediment de modificació del Pla General Metropolità, en no tractar-se de modificació global d'usos.
