Millet cita el cas d'Urdangarin que està en llibertat malgrat viure a l'estranger
BARCELONA, 9 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, condemnats per l'espoli de l'entitat musical, han recorregut davant l'Audiència de Barcelona la decisió d'enviar-los a presó provisional mentre la sentència no sigui ferma, i han acusat el tribunal d'"arbitrari" i de basar-se en conjectures i prejudicis a l'hora de valorar el risc de fugida.
Els dos condemnats han presentat sengles recursos de súplica, als quals ha tingut accés Europa Press: els dos demanen que se'ls posi en llibertat i que, en tot cas, s'acordin mesures cautelars menys oneroses, com ara compareixences periòdiques en el jutjat.
En els recursos --que s'han presentat davant la Secció Desena de l'Audiència de Barcelona, el tribunal que va enjudiciar el cas i que ara ha adoptat la mesura de presó provisional-- les defenses lamenten que sigui el mateix òrgan el que ha adoptat les dues decisions i que a més no tinguin dret a acudir a una instància superior per recórrer, ja que ara només els queda la possibilitat de presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional.
CONDEMNA ANTICIPADA
Millet assegura en el seu recurs que la decisió adoptada "resulta incompatible amb la finalitat legal ni constitucional de la greu mesura cautelar acordada, per convertir-se en una bestreta en tota regla de l'execució de la condemna provisionalment imposada".
En el seu recurs, els dos rebutgen l'argument del tribunal que no tenen arrelament a Espanya per justificar el risc de fugida, al·legant que porten tota la vida vivint a Catalunya i que és on tenen la majoria del seu entorn familiar: "De debò no constitueix arrelament estar durant 82 anys residint en un mateix lloc?", es pregunta l'advocat de Millet, Abraham Castro.
A més, cita la decisió de la Secció 1 de l'Audiència de Balears en el cas Nóos, que va decidir mantenir en llibertat el principal acusat, el marit de la infanta Cristina, Iñaki Urdangarin, després de la sentència condemnatòria, a l'espera que sigui ferma, malgrat que aquest encausat resideix a l'estranger.
Assenyala per a això l'argumentació d'aquest tribunal en un acte del 23 de febrer del 2017, que va tenir en compte que, malgrat les penes sol·licitades i a la sentència condemnatòria, rebutjava la petició de presó provisional perquè els acusats "en cap moment han tractat d'eludir l'acció de la justícia".
COMPLEIXEN AMB LA JUSTÍCIA
En aquesta línia, tant Millet com Montull argumenten que en els nou anys que dura el procediment sempre han contestat a la crida de la justícia i a més han confessat i han dipositat fiances per reparar el dany causat, segons ells.
L'advocat de Millet defensa que porta nou anys compareixent davant la justícia "no solament a totes les crides que han estat efectuades, sinó compareixent mensualment davant el jutjat del seu domicili, una dada objectiva que s'oposa a les sospites, conjectures i consideracions purament subjectives en les quals es basa la greu privació de llibertat acordada".
La defensa de Montull, Jorge Navarro, ha destacat que el seu client porta complint "escrupolosament" amb totes les crides judicials i acudint al jutjat a signar mensualment.
Tots dos s'oposen al criteri de la sala que amb la sentència condemnatòria augmenta el risc de fugida, perquè, recorden, durant el procediment s'enfrontaven a peticions de condemna per part de les acusacions que arribaven als 84 anys de presó en el cas de Millet, amb la qual cosa la sentència --que els condemna a nou anys i vuit mesos al primer i a set anys i mitjà a Montull-- "ha millorat molt les seves expectatives processals", reduint les penes entre tres i nou vegades.
ESTAT DE SALUT
Sobre el fet que l'Audiència consideri que l'edat i la situació de salut dels dos condemnats no afecta a la possibilitat de fugida, l'advocat de Millet exclama: "La veritat és que l'acte recorregut esgota la capacitat de sorpresa de qualsevol. Si tenir 82 anys d'edat i tenir mèdicament acreditat un greu problema de mobilitat 'no poden ser valorades en sentit positiu, ni negatiu' de cara a un possible risc de fugida, no pot quedar més clar l'il·lògic, irracional o arbitrari del propi acte".
En el cas de Montull, el seu advocat assenyala que la seva afecció cardíaca i la necessitat d'utilitzar respiració artificial "malament es compatibilitza amb que pugui fugir a un altre país".
Rebutja que el tribunal vegi com un argument que prova la possibilitat de fugida que els béns del seu client no cobreixen les responsabilitats civils i les multes i la possibilitat de tenir diners a l'estranger, ja que és una afirmació "tan gratuïta com freturosa de rigor fàctic i jurídic, que recorda més a la idea d'una presó per deutes poc d'acord amb els principis constitucionals", diu Jorge Navarro.
Sobre aquest mateix argument de tenir béns a l'estranger, l'advocat de Millet considera que demostra "la clara existència de prejudicis i idees preconcebudes l'única base dels quals són simples conjectures i sospites".
