Foto: EUROPA PRESS
BARCELONA, 13 Mar. (EUROPA PRESS)
L'exconseller d'Economia Antoni Castells ha dit que no ha rebut pressions de l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, ni de Jordi Montull.
A la seva declaració com a testimoni d'aproximadament una hora aquest dijous a l'Audiència de Barcelona, Castells ha dit a preguntes de les defenses que si en comptes de Millet hagués estat un altre el president del Palau, ell, "evidentment", hauria actuat de la mateixa manera recolzant el pla.
Ha insistit que els seus contactes amb Millet van ser "escassíssims" i sempre van respondre a l'interès públic i al de la Generalitat, que les seves primeres trobades van ser poc després de ser nomenat conseller i que, a més, les primeres no tenien per objecte temes del Palau sinó d'Agrupació Mútua, que també presidia llavors el màxim mandatari de la institució cultural.
També ha dit a preguntes del fiscal especial de Barcelona pels delictes urbanístics, Antoni Pelegrí, i de les parts, que tampoc va rebre pressions de la llavors cúpula d'urbanisme de l'Ajuntament que encapçalava l'exregidor d'Urbanisme i també exsecretari de Presidència de la Generalitat, Ramon García-Bragado, imputat en la causa.
Castells ha relatat que qui va buscar el promotor de l'obra --que mai va arribar a materialitzar-se-- va ser la fundació del Palau, i que no sap exactament de quina manera havia de fer-ho, però que "d'acord amb el conveni" la Conselleria controlava aquesta adjudicació.
A més, ha recordat que amb el pla la Generalitat rebria 5,5 milions d'euros --que mai va arribar a rebre-- per una permuta d'usos entre un edifici que aquesta tenia a la plaça de Sant Jaume (que eren per a ús residencial), i la finca pròxima al Palau de la Música on es pensava construir (que eren per a equipaments), ja que els primers perdien valor amb el canvi.
UN ALTRE TESTIMONI
També ha declarat com a testimoni aquest dijous el tècnic urbanista Xavier Sust, col·laborador en el projecte de l'arquitecte imputat, Carlos Díaz, i que ha assegurat que sempre va creure que la titularitat de les finques on es projectava l'hotel eren de la fundació del Palau, i no sabia que havien passat a mans de la promotora, Olivia Hotels.
Segons les tesis de la Fiscalia i les acusacions, els implicats en la suposada trama van intentar ocultar que la propietat del terreny la tenia ja la promotora i no la fundació, amb l'objectiu d'aparentar que hi havia un interès públic.
