S'enfronta a 7 anys de presó per apropiació, tràfic d'influències, falsedat i prevaricació
BARCELONA, 23 febr. (EUROPA PRESS) -
L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, s'asseuran aquest dilluns per primera vegada al banc dels acusats per enfrontar-se a deu anys de presó per presumpta apropiació indeguda, tràfic d'influències, falsedat documental i prevaricació al cas de l'hotel de luxe que van projectar al costat de la institució musical i que mai va arribar a aixecar-se.
La vista oral, que està previst que s'allargui fins a finals de març, arrencarà aquest dilluns a les 9.30 hores a la sala polivalent de l'Audiència de Barcelona amb els interrogatoris a Millet i Montull, que encara tenen pendent comparèixer en judici --encara sense data-- pel desfalc d'uns 35 milions d'euros del Palau de la Música.
A la causa de l'hotel que comença a jutjar-se aquest dilluns, estan imputats també l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona Ramon Garcia-Bragado i l'arquitecte del projecte, Carles Díaz, per als qui el fiscal demana quatre anys i mig de presó, i que estan citats dimarts per sotmetre's a l'interrogatori per suposada falsedat en documents oficials i delicte continuat de prevaricació.
El llavors gerent d'Urbanisme, Ramon Massaguer, i l'exdirector jurídic d'Urbanisme del consistori barceloní Enric Lambies s'enfrontaran a la vista a la mateixa pena per idèntics presumptes delictes i està previst que declarin com a imputats dimecres.
El fiscal creu que Millet i Montull van aprofitar "de manera especial i intensa el prestigi, el reconeixement i l'estimació que tenia la Fundació Orfeó-Palau de la Música Catalana", per aconseguir que la Generalitat i l'Ajuntament col·laboressin amb l'operació urbanística signant convenis, informes, agilitant tràmits i dictant diverses resolucions.
"BENEFICI PERSONAL"
"Buscaven en aquesta operació aconseguir un important benefici econòmic personal en diversos moments de la seva tramitació", ha conclòs la Fiscalia al seu escrit de qualificació al tancament de la instrucció.
Van comprar el novembre del 2003 immobles propers al Palau de la Música propietat de l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes, tot i que "sabien perfectament", gràcies a l'assessorament de Díaz, que la qualificació del Pla General Metropolità de Barcelona (PGM) no permetia construir l'hotel de luxe que volien, doncs era només per a equipaments educatius.
Van aprofitar la seva "relació de confiança i amistat" amb García-Bragado, que llavors era secretari de la Presidència de la Generalitat i que abans havia estat regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament, i de Massaguer, gerent d'Urbanisme, per aconseguir el novembre del 2004 un canvi de qualificació urbanística, la redacció de la qual van treballar en col·laboració amb Díaz.
Els cinc acusats van acordar que al primer conveni --signat el 8 de març del 2006 a tres bandes entre la institució cultural, l'Ajuntament i la Generalitat-- s'ocultés "l'operació lucrativa" que buscaven Millet i Montull, sempre segons el relat de la Fiscalia.
Es van posar d'acord per tal que durant la tramitació constés que les finques on se n'anava a fer l'hotel eren propietat de la Fundació, quan en realitat, es trasmitia la titularitat a un tercer, amb el qual també es va mostrar d'acord Lambies, que era director jurídic d'Urbanisme i Infraestructures de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament.
900.000 EUROS EN METÀL·LIC
Una vegada signat l'acord, Millet i Montull van obrir una "mena" de concurs privat per buscar una empresa concessionària, elegint a Olivia Hotels, del qual era administrador Manuel Valderrama, i que van acordar que a més dels 15.000.000 euros del valor dels solars, li pagués addicionalment 900.000 euros en metàl·lic.
Valderrama --que està citat per a declarar al judici com a testimoni-- desconeixia "el verdader propòsit de lucre que buscaven" Millet i Montull, i va lliurar aquesta suma com a preu de l'adjudicació, que immediatament els acusats van incorporar al seu patrimoni personal.
