David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
La meitat del creixement del PIB a Catalunya estaria vinculat a l'arribada d'estrangers
BARCELONA, 11 gen. (EUROPA PRESS) -
L'arribada de migració ha impulsat el mercat de treball a Catalunya, on des de 2019, abans de l'esclat del Covid, s'han generat gairebé mig milió de llocs de treball, dels quals un 59% han estat ocupats per persones de nacionalitat estrangera, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA).
Les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística apunten al fet que des del quart trimestre de 2019, just abans de l'inici de la crisi sanitària, el tercer trimestre de 2025 --l'últim amb dades disponibles--, 265.000 persones estrangeres s'han incorporat al mercat de treball a Catalunya, un 56% del total de 472.000 ocupacions que ha sumat Catalunya durant el període.
El professor d'Economia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Lladós, explica que el model productiu català, igual que la resta d'Espanya, està marcat per la intensitat en la força de treball --enfront de la productivitat--, ho genera que el creixement econòmic estigui especialment vinculat amb l'augment de l'ocupació.
Així, i amb el pes que ha tingut la migració en aquest augment de l'ocupació, "fins a un 50% del creixement del PIB a Catalunya podria estar vinculat a l'arribada de persones estrangeres", il·lustra Lladós.
Per al sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), Andreu Domingo, aquesta incorporació s'ha donat especialment en els sectors menys qualificats, la qual cosa ha generat un mercat de treball cada vegada més segmentat, encara que això no fa que la seva aportació "sigui menys important".
En el cas de Catalunya, relata Domingo, l'ocupació de persones estrangeres s'ha registrat sobretot en "sectors capdavanters" per a la seva economia com el turisme, l'agricultura o el sector cárnico.
"El model de creixement econòmic està basat en l'aportació contínua de migrants", defensa Domingo, una dependència no exclusiva de Catalunya, sinó que ha marcat l'evolució de la majoria d'economies comunitàries.
CAS CATALÀ
Lladós també parla de dues forces contraposades, ja que encara que el gruix de l'ocupació a Catalunya continua sent en treballs intensius, com la indústria o l'agricultura, també hi ha un gran pes de sectors amb major pes d'ocupació productiva, com el turisme.
"A Catalunya conviuen un pes molt important de la indústria, especialment alimentària o automobilística, amb el sector serveis i d'empreses d'alt valor afegit", explica el professor d'economia, la qual cosa explica la taxa d'ocupació superior en quatre punts respecte al nivell estatal.
Segons les dades de l'INE, a tancament del tercer trimestre de 2025, del total de gairebé quatre milions de persones ocupades a Catalunya, un 20,3% --803.600 persones-- tenia nacionalitat estrangera, és a dir, un de cada cinc ocupats.
Aquest col·lectiu és el que ha augmentat a major velocitat, fins a un 4,69% més en el tercer trimestre de l'any passat, mentre que les persones emprades amb nacionalitat espanyola suposaven a tancament del trimestre 3,1 milions de persones, amb un alça de l'1,73% respecte a l'any anterior.
El pes de les persones amb nacionalitat estrangera en l'ocupació catalana ha anat en augment de forma progressiva en els últims anys, des del 12% que copaven les persones de nacionalitat estrangera a Catalunya sobre el total de l'ocupació en el tercer trimestre de 2015, fa una dècada.
En el tercer trimestre de 2022, el primer any comptabilitzat per l'INE en la sèrie històrica, les persones estrangeres suposaven un 6,05%.
PRODUCTIVITAT EN AUGE
Junt amb la creació d'ocupació, la productivitat és l'altre gran factor que empeny el model productiu català, un indicador que en els últims anys havia desaccelerat el seu ritme de creixement, però que ha recuperat part de l'impuls.
Segons Lladós, aquest major avanç es dona per dos motius principals, la digitalització i la reconversió dels llocs de treball en sectors com les telecomunicacions o l'energia, la qual cosa ha impulsat la inversió empresarial i derivat en una demanda de llocs de treball de major qualificació i més intensos en productivitat.
L'envelliment progressiu de la població que s'està donant en gran part de la Unió Europea farà que en el futur es necessitarà d'un efecte substitució de gran part dels treballadors en actiu actuals, la qual cosa, unit amb la caiguda de la natalitat a la regió, "fa difícil pensar que sigui atesa sense l'arribada de migrants", analitza el professor.
FORA DEL MERCAT COMÚ
Dins del grup de persones estrangeres ocupades a Catalunya, el gruix, 619.000 persones, compten amb una nacionalitat d'un país no pertanyent a la UE, enfront de les 184.600 persones de persones del conjunt dels Vint-i-set.
Fa una dècada, la diferència entre tots dos grups era molt menor, amb les persones ocupades de nacionalitat comunitària sent 101.200 treballadors, i 274.900 persones ocupades provinents d'un país de fora de la Unió Europea.
Aquest pes de la migració no comunitària s'oposa als plans inicials de la Unió Europea, relata el sotsdirector del CED, Andreu Domingo, que explica que la llibertat de mobilitat interna es va planejar per suplir la demanda de treball de baixa qualificació, però que ha acabat per dificultar l'entrada de nacionalitats extracomunitàries, "que són les que demanda el mercat".
