Entitats catalanes signaran un manifest en rebuig a la sentncia del TS sobre el 25% del castell a les aules
BARCELONA, 28 nov. (EUROPA PRESS) -
El secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), ngel Messeguer, ha avisat que garantir la diversitat lingüística i l'ensenyament del catal a les escoles de Catalunya és una competncia educativa i pedaggica, "no política ni judicial".
Així ho ha dit en declaracions a Europa Press en ser preguntat per la sentncia del Tribunal Suprem (TS) que reafirma l'obligació d'un mínim del 25% d'ensenyament en castell dins del sistema educatiu catal fixada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
Ha explicat que l'IEC se sumar a un manifest conjunt que publicaran diverses entitats i institucions catalanes --Ómnium Cultural, Som Escola i altres sindicats-- en rebuig a aquesta sentncia i al fet que debats pedaggics s'abordin "per via judicial atenent determinats interessos polítics".
Tot i que ha recordat que la institució no fa valoracions sobre qüestions polítiques, ha reafirmat el seu compromís perqu la llengua catalana "sigui respectada" i considerada una eina de cohesió social.
EL CATAL EN L'AUDIOVISUAL, "QÜESTIÓ POLÍTICA"
Ha assegurat que més presncia del catal en l'audiovisual i en l'oferta de les plataformes ajudaria a aconseguir aquest objectiu, tot i que ha recordat que no és una qüestió tcnica, sinó de voluntat política: "Les eines estan i les tenim".
En ser preguntat per les conseqüncies que pot tenir la politització de la llengua, ha contestat que afecta negativament al respecte que es té i que genera "confrontació social", i ha demanat respecte i enteniment mutu.
També ha lamentat la intervenció que veu de certes institucions de l'Estat, que ha titllat de paradoxal: "Tot ha de passar pel seu criteri i el seu judici. Es tornen jutges de medicina, d'ensenyament i del comportament cívic i polític".
Sobre si adverteix més cienciació sobre l'ús del catal d'administracions i societat civil, ha defensat que els moviments reivindicatius segueixen "lgiques d'acció-reacció" i que el de la llengua és un debat sensible perqu apella al sentiment de pertinncia.
VEU "EMPOBRIMENT" DE LA LLENGUA
Ha advertit certa "simplificació i empobriment" de la llengua fruit de l'abandonament i del descuit d'hbits culturals com la lectura, i que atribueix a l'auge de les xarxes socials i a les noves formes d'entreteniment.
Per a Messeguer, aquesta simplificació també la pateixen llengües d'altres pasos culturalment extensos i rics, com el francs o l'angls, l'ús "empobrit del qual est més ests que el correcte" malgrat el gran nombre de parlants.
Segons un estudi de l'Ajuntament de Barcelona que ha difós Plataforma per la Llengua, només el 53% dels joves entre 14 i 34 anys de la ciutat afirma tenir bon nivell de catal; en ser preguntat per aquestes xifres, ha avisat que el catal és una llengua minoritria que té un "problema global" i preocupant, tot i que diu no ser pessimista sobre l'estat de salut que gaudeix la llengua.
REIVINDICA EL CATAL COM A LLENGUA RESILIENT
Així, tot i que ha opinat que les circumstncies socials i polítiques actuals no són les idnies per reforar el seu ús --globalització, fluxos migratoris i prevalena del castell i angls--, sí que ha recordat que "ha resistit molts embats al llarg de la histria i condicions molt més complicades", com la persecució durant el franquisme.
Per aix, ha reivindicat la personalitat i la resilincia de la llengua i la cultura catalana i ha demanat que se la respecti per ser una llengua amb una trajectria "de molts anys de resistncia a l'Estat".
