Publicat 15/12/2020 12:23

La Mesa del Congrés veta les peticions de Podem, els independentistes i Més País per investigar Joan Carles I

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, presideix una reunió de la Mesa del Congrés.
Pool - Archivo

El PSOE, el PP i Vox assumeixen el criteri dels lletrats que la Constitució no ho permet, i Unides Podem es desmarca

MADRID, 15 des. (EUROPA PRESS) -

El PSOE, el PP i Vox han unit els seus vots aquest dimarts en la Mesa del Congrés per impedir que es tramitin les comissions d'investigació sobre les presumptes irregularitats de Joan Carles I que van sollicitar Unides Podem i les formacions independentistes de la cambra, juntament amb Més País i Compromís.

Com ja és habitual, aquestes tres formacions han vetat la iniciativa segons el criteri que marquen els lletrats del Congrés, que insisteixen que la Constitució i el mateix Tribunal Constitucional impedeixen que la cambra investigui el rei emrit. Només Unides Podem s'ha desmarcat de la majoria i ha donat suport a l'admissió.

La Mesa ha analitzat, en concret, dues peticions: una que lidera Unides Podem i una altra que han subscrit ERC, JxCat, EH Bildu, la CUP, el BNG i les formacions d'Íñigo Errejón i Joan Baldoví.

Segons l'informe dels serveis jurídics, al que ha tingut accés Europa Press, no es tramitaran tenint en compte "la posició institucional de la Prefectura de l'Estat en el marc constitucional i especialment el que disposen els articles 56.3 i 65 de la Constitució".

NO ES PODEN CONTROLAR ELS SEUS ACTES

El primer, recorden els lletrats, estableix les prerrogatives de "inviolabilitat" i de no subjecció a responsabilitat del rei i recalquen que són "absolutes, comprenen tot el període en el qual s'exerceix la Prefectura de l'Estat" i "tenen efectes jurídics permanents".

Els lletrats, en un escrit que ha assumit la majoria de la Mesa, també mencionen els precedents de la cambra i la doctrina del Tribunal Constitucional per avalar la seva posició. En concret, diuen que el mxim garant de la Carta Magna va deixar clar en una sentncia del 2019 "la protecció jurídica especial prpia del cap de l'Estat, que es relaciona "amb la persona i no pas amb les funcions del titular de la Corona" i que es "configura com un privilegi de naturalesa substantiva".

Així mateix, subratllen que el Constitucional ha assenyalat que "la inviolabilitat preserva el rei de qualsevol mena de censura o control dels seus actes" i que s'hi uneix "la no subjecció a responsabilitat, en referncia al fet que no pugui patir la imposició de sancions per un acte que, en un altre cas, l'ordenament imposaria".

TAMPOC LA COMPAREIXENA DE MONTERO

A més de la comissió d'investigació, els independentistes, Compromís i Més País van reclamar que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, expliqués en el Ple del Congrés les circumstncies en les quals s'ha produt la regularització fiscal del rei emrit i "totes les actuacions que el Govern central" i el seu ministeri "han pres i prendran arran dels actes reconeguts d'evasió fiscal" de Joan Carles I.

Aquesta iniciativa també l'ha vetada la Mesa. Segons han explicat a Europa Press algunes fonts parlamentries, ni tan sols Unides Podem li ha donat suport i tots els membres de l'rgan de govern de la cambra l'han desestimat assumint que l'article 95 de la llei general tributria estableix que les dades, informes o antecedents que ha obtingut l'Administració Tributria tenen carcter reservat.