Es votar amb protocols de seguretat i franges horries
BARCELONA, 13 febr. (EUROPA PRESS) -
Un total de 5.624.044 catalans estan cridats aquest diumenge a votar a les eleccions catalanes per elegir els 135 diputats del Parlament entre un total de 69 candidatures, i seran les eleccions més atípiques perqu es celebren en plena pandmia del coronavirus.
Segons les dades de la Generalitat, el nombre d'electors és un 1,25% superior a les persones que van votar a les eleccions del 21 de desembre del 2017, i, del total del cens, 5.368.881 resideixen a Catalunya i 255.163 a l'estranger i tenen dret a vot.
Per la pandmia, el Govern i els partits han fomentat el vot per correu, i fins i tot s'ha perms sollicitar-lo telemticament i lliurar-lo directament en m a un treballador de Correus sense sortir de casa.
D'aquesta manera, les sollicituds del vot per correu han aconseguit el seu mxim histric en unes eleccions a Catalunya amb 284.706 peticions, cosa que suposa el 5,30% del cens i un 350% més que en les últimes eleccions al Parlament.
D'aquesta xifra total, que supera el rcord del 2015 de 107.421 sollicituds, les 84.476 han sollicitat el vot per correu de manera telemtica i 200.230 ho han fet de manera presencial.
PROTOCOLS EN ELS COLLEGIS
Malgrat l'elevat nombre del vot per correu, la majoria de la població est citada aquest diumenge a les urnes, en una votació que estar marcada pels protocols de seguretat per evitar contagis i les franges horries recomanades.
En aquest sentit, el conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparncia, Bernat Solé, ha assegurat aquest dissabte que "a la totalitat dels collegis electorals d'aquest país es poden constituir totes les meses" per votar durant la jornada de les eleccions.
Aquest diumenge hi haur 2.763 locals electorals --83 més que al 2017--, que seran diferents que en unes eleccionshabituals: s'ha optat per prioritzar espais alternatius als centres educatius que permetin un aforament de baixa densitat (com a mínim 2,5 metres quadrats per persona), com pavellons i espais amplis, i no es votar a centres sanitaris o residencials, com es fa normalment.
El protocol que ha aprovat la Generalitat estableix que als centres de votació haur d'estar garantida la ventilació constant i la distncia de dos metres entre meses electorals i d'1,5 metres entre els membres de les meses, entre electors, i entre meses i electors, i hi haur responsables de seguretat sanitria per vetllar pel compliment de les mesures.
Totes les persones portaran a tot moment mascareta, els espais es netejaran i desinfectaran almenys una vegada durant la jornada electoral, i durant tot el dia els locals es netejaran amb la regularitat pautada tcnicament per l'autoritat sanitria.
A més, s'habilitaran espais a l'aire lliure o al carrer per reduir al mínim el nombre de persones a l'interior dels collegis electorals, cosa que probablement provocar que hi hagi més cues de l'habitual per anar a votar, i per aix el protocol detalla com s'han d'organitzar aquestes cues.
Dins dels collegis electorals s'establiran circuits de sentit únic per evitar l'encreuament de persones, només podr accedir al centre de votació la persona que ha de votar, si no necessita assistncia, i els punts d'accés i de sortida seran independents, que estaran degudament senyalitzats.
FRANGES HORRIES
Per minimitzar el risc de contagis, el Govern ha establert tres franges horries recomanades --no obligatries-- per anar a votar: de 9.00 a 12.00 hores els collectius de risc; de 12.00 a 19.00 els votants que no són de risc ni estan en quarentena, i de 19 a 20 els contagiats, contactes estrets i sospitosos, que tindran el permís per saltar-se el confinament portant un certificat de desplaament.
En aquesta última franja horria els membres de les taules electorals utilitzaran equips de protecció individual (EPI), mentre que a la resta de franges se'ls proporcionar guants, mascaretes i ulleres i roba protectores.
MESES ELECTORALS
Durant la jornada electoral es preveu que hi hagi 9.139 meses electorals --al 2017 n'hi havia 8.247--: 6.694 a Barcelona, 853 a Girona, 566 a Lleida i 1.026 a Tarragona, i per formar-les s'han citat 82.251 persones, de les quals 27.417 són titulars i 54.834 suplents.
Precisament aquestes citacions han generat la principal polmica aquests darrers dies a causa de l'alt volum d'allegacions i recursos que s'han presentat per evitar acudir a les meses electorals, perqu almenys 35.637 de les 82.251 persones citades han presentat un recurs.
No obstant aix, el conseller d'Acció Exterior, Bernat Solé, va assegurar aquest divendres que dos teros de les meses tenen els tres titulars i els sis suplents confirmats, i que el 99,9% té els membres mínims per constituir-se, motiu pel qual va confiar a poder publicar els resultats de les eleccions aquest diumenge --el Govern es va plantejar no fer-ho si hi havia un nombre elevat de meses que no es podien constituir i s'havien de constituir 48 hores després--.
Per garantir la constitució de les meses, es contempla la possibilitat que els suplents d'una mesa ja constituda puguin ser traslladats a altres collegis electorals, fins i tot d'altres municipis, motiu pel qual aquestes persones hauran d'esperar fins a les 10.00 per si se'ls necessita, una hora més de l'habitual.
