MADRID 13 abr. (EUROPA PRESS) -
Les convulsions econòmiques generades per la guerra comercial desencadenada pel president dels Estats Units, Donald Trump, amb la Xina a l'objectiu, han trobat el seu principal ressò en el desplom i la volatilitat de les borses del món sencer.
Amb tot, també ha apuntat una reconfiguració de l'ordre econòmic internacional a la llum de la pressió que els inversors han posat sobre el deute dels Estats Units --que ha fet escalar l'interès del bo a deu anys per sobre del 4,5%-- i el dòlar --que ha tornat a mínims del 2022 respecte a l'euro--, a més de la fugida dels diners en direcció a l'or com a actiu refugi, que ha signat nous màxims històrics per sobre dels 3.200 dòlars.
En aquest escenari, el mercat comença a considerar si aquesta guerra comercial --independentment de la moratòria aranzelària a la Unió Europea (UE) i la resta de països-- pot suposar el col·lapse del deute dels Estats Units, ja que la Xina atresora 760.000 milions de dòlars de deute del país nord-americà i podria fer-los servir tant de base de negociació com d'instrument de confrontació mitjançant la seva venda massiva.
Referent a això, la sotsdirectora d'anàlisi de GVC Gaesco, Marisa Mazo, ha indicat aquesta setmana que el deute públic nord-americà ascendeix a una suma total de trenta bilions --trilions als EUA-- i que la gran majoria, fins a més de vint, pertanyen a inversors nord-americans i a la Reserva Federal (Fed), mentre que altres països aliats, com el Japó, ostenten un bilió en títols del Tresor americà.
"L'acord tàcit de tu em compres els productes i jo et compro el teu deute, que ha prevalgut als mercats en els últims vint anys, sembla que Trump l'ha trencat amb aquests aranzels", ha afegit l'experta, que també recorda que la principal economia del món té una "absoluta bomba de rellotgeria" en produir-se alhora la combinació de dèficit públic amb dèficit comercial, assumptes que precisament vol revertir Trump.
"La Fed pot sortir a defensar, ampliant balanç, comprant deute, etcètera", ha anat explicant l'executiva per descartar els escenaris més pessimistes, mentre que si Trump recapta tot el previst amb els seus aranzels, podria reduir el dèficit al 4% i donar-li més solvència a l'economia nacional.
En aquesta línia, ha apuntat que la possibilitat d'un escenari del col·lapse del deute americà li recorda quan es parlava del final d'euro per la crisi de deute el 2012, cosa que finalment no va passar malgrat la tensió interna a la UE.
"Entenc que [el col·lapse del deute dels EUA] no es produirà perquè l'efecte seria absolutament devastador per al món sencer, amb la qual cosa esperem que el seny prevalgui", ha reblat Picazo.
Sobre si aquesta situació pot esdevenir un problema de tensió financera que impliqui un problema de liquiditat --tal com han assenyalat aquesta setmana grans empreses com Citi i UBS--, els experts de Tesys Activos Financieros han rebutjat la idea.
"Si tens companyies la capitalització mitjana de les quals supera els 30.000 milions de dòlars, la liquiditat és absoluta", han assegurat el director d'inversions de Tesys, Antonio Fernández, i el seu president, César Sala.
De fet, només veurien concebible aquest escenari negatiu per a fons molt concrets, dedicats a companyies petites o molt petites ('small-caps' i 'micro-caps', en l'argot), ja que són els que més acusen el cop dels aranzels i podrien travessar un problema de liquiditat si tots els seus partícips volguessin sortir de cop.
POLÍTICA ABSURDA
Per la seva banda, Édouard Carmignac, president i director d'inversions de l'empresa francesa que porta el seu cognom, ha assenyalat en una carta oberta que, fins que es buidin els dubtes i prevalgui el sentit comú, s'imposa la prudència a l'hora d'invertir, especialment perquè sembla "ineludible" la feblesa del dòlar.
Carmignac ha alertat que, si s'apliquen les pujades aranzelàries proposades per Trump, l'economia nord-americana podria entrar en recessió: "Els aranzels representarien un gravamen pròxim al 2% de la renda disponible dels consumidors nord-americans, mentre que la inflació podria arribar al 5%", ha xifrat.
En aquest sentit, ha expressat amb ànim retòric que, des del final de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units han actuat com a garant de la seguretat i els valors d'Occident, però que, després d'entregar aparentment al senyor Putin la victòria sobre Ucraïna, "Com ha de confiar Europa, el Japó o Taiwan en Washington?".
Per això, Carmignac ha afirmat que es podria argumentar que els aliats dels EUA no contribueixen prou al cost de la seva pròpia defensa, però que, igualment, es podria sostenir que ja ho han fet en adquirir principalment armes fabricades al país nord-americà i "finançar generosament" el seu deute.
"Les compres de bons del Tresor i renda variable han permès als Estats Units viure per sobre de les seves possibilitats en els últims anys, amb un creixent dèficit comercial finançat a menor cost pels inversors internacionals", ha llançat el gestor en línia amb aquesta previsió ara d'una pèrdua d'influència del dòlar.
"Emprendre una guerra aranzelària sens dubte reduirà el dèficit comercial nord-americà, però a costa d'un encariment substancial dels preus per als consumidors i d'un dèficit públic més alt provocat per un creixement més feble", ha vaticinat per rematar que "una política així d'absurda és insostenible".
Per la seva banda, l'agència de qualificació S&P Global ha alertat aquest divendres en una nota informativa que les tensions comercials estan amenaçant les "fins ara favorables" condicions de crèdit per a la majoria dels prestataris que acudeixen als mercats a sol·licitar finançament.
Sobre l'entorn de finançament, l'analista de crèdit de S&P Global, Alexandre Birry, ha incidit que la volatilitat del mercat i el creixent rebuig al risc per part dels inversors representen els riscos més imminents per al crèdit en aquest moment.
"Els prestataris han de pagar més pel finançament i, el que és pitjor, alguns prestataris amb qualificacions més baixes podrien quedar exclosos dels mercats de capital", ha exposat l'analista.
