BARCELONA, 30 abr. (EUROPA PRESS) -
La presidenta de Societat Civil Catalana (SCC), Elda Mata, ha defensat l'espionatge a líders independentistes perqu considera que l'Estat ho ha fet seguint les lleres legals: "Un Estat democrtic i de dret com el que tenim utilitza les seves eines dins la llei".
"Crec que l'Estat té les seves eines dins del marc legal per, evidentment, protegir-nos a tots els espanyols", ha afirmat en una entrevista d'Europa Press en ser preguntada pel cas Pegasus que ha transcendit arran de la investigació de la plataforma de ciberseguretat 'CitizenLab'.
Sobre si veu justificable aquest espionatge a líders independentistes, ha contestat: "Si est emparat per la llei, no tinc res més a dir", i ha argumentat que veu més preocupant que en els primers anys de SCC alguns dirigents de l'entitat haguessin de portar escortes.
"Quin Estat m'est defensant a mi si ni tan sols sap el que est passant? Tenen les seves prpies eines, no tinc cap dubte que ho estaven fent dins de les lleres legals", ha afirmat.
Per a Mata, els partits independentistes es queixen d'aquest assumpte de manera gratuta i ha sostingut que, si "no haguessin volgut rebentar el país, no tindrien aquesta preocupació".
25% DE CASTELL
Després d'acusar el Govern de no voler complir la sentncia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que fixa l'obligatorietat d'impartir un 25% de classes en castell, ha advertit que, si no l'apliquen, la Generalitat i els jutges tindran "milers de demandes damunt la taula: Nosaltres no pararem".
Ha apuntat que la plataforma 'Escola de tots', a la qual SCC est adherida, ja va presentar una demanda per complir la sentncia en tots els centres educatius i ha afirmat que, en el cas que no s'accepti, tenen unes "1.640 peticions de pares directament als collegis" perqu s'apliqui el 25% de castell.
Mata s'ha mostrat convenuda que s'acabar complint la sentncia i espera que es faci el més aviat possible perqu considera que els partits polítics, també els independentistes, saben "que, sens dubte, es parlar i ensenyar espanyol a les escoles, i per aix es regiren".
La presidenta de SCC creu que amb aquesta sentncia s'acabar amb part del sistema que, segons ella, han construt els independentistes sobre la base de la identitat de la llengua, ja que considera que la Generalitat ha utilitzat el catal com "una eina de segregació i d'identitat".
Segons ella, la llengua materna de la majoria de catalans és l'espanyol per, al seu judici, solament se li dóna importncia al dret dels nens de llengua catalana materna d'estudiar en el seu idioma: "Per els altres, que som prcticament de segona categoria, no".
"La nostra llengua materna no té tanta importncia. Aix és segregació. Ho veuríem fora de Catalunya i diríem 'quina barbaritat, estan retrocedint 80 anys en la histria'. Aquí sembla que hem empassat 40 anys d'un rgim que ens ha tingut en aquesta situació", ha criticat.
Sobre l'acord del PSC, ERC, Junts i comuns per modificar la Llei de Política Lingüística, l'ha titllat d'entelquia perqu Junts es va despenjar del pacte hores després d'anunciar-ho, i ha apuntat que, encara que s'acabi aprovant, "no té res a veure amb el compliment de la sentncia del 25%".
ILLUSIONAR Al CONSTITUCIONALISME
Mata s'ha reafirmat en la idea que el procés independentista és una "infecció enorme que continua" i que no és de l'última dcada, sinó que s'ha dut a terme des de la Transició, i ha avisat que en l'actualitat l'estratgia és fer veure que les coses estan més relaxades, encara que insisteix que en realitat no és així.
Davant aix, ha demanat als partits constitucionalistes que es posin d'acord en qüestions d'Estat --en les seves paraules-- i treballin per tornar a illusionar els seus votants, per que ho "facin d'una altra manera a com s'ha fet fins ara".
Mata ha fixat com a objectiu aconseguir una Generalitat que no sigui independentista i ha reivindicat que SCC ajudar dins de les seves possibilitats per facilitar aquesta unió dels partits constitucionalistes, encara que ha recalcat que és una entitat "100% civil" que no vol convertir-se en un actor polític.
Sobre la seva nova etapa al capdavant de l'entitat, ha manifestat que la seva intenció és mantenir una relació fluda amb els partits constitucionalistes, --incls Vox, al que defineix com un "partit constitucionalista, que treballa dins del marc de la llei"--, i ha informat que sollicitaran reunir-se amb el president de la Generalitat, Pere Aragons, la presidenta del Parlament, Laura Borrs, i entitats com mnium.
