BARCELONA, 28 oct. (EUROPA PRESS) -
El delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, ha assegurat que l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, que es troba a la presó, "tindrà un lloc rellevant i desitja tenir-lo" en la candidatura a l'Alcaldia de Barcelona.
En una entrevista en Catalunya Ràdio recollida per Europa Press, Mascarell no ha descartat ser candidat a alcalde: "Si l'oportunitat es presenta doncs ho seré, m'agradaria molt" i ha assenyalat que la ciutat necessita un projecte per fer front a l'Estat que, al seu judici, li dóna a Barcelona un paper secundari.
Ha confessat que a Forn "fa uns mesos li costava imaginar-se dins de la dinàmica", però ha assegurat que ara té guanyes d'implicar-se, bé amb el seu partit o bé en una llista amb un projecte més gran.
Preguntat per si serà la Crida qui doni nom a aquest projecte, Mascarell ha indicat que "no tindrà candidat propi", però no ha descartat que es formi una agrupació d'electors que compti amb gent de diversos àmbits del soberanisme.
"Hi ha una operació d'Estat perquè Valls sigui alcalde, hi ha molta disposició perquè el que ha representat el soberanisme d'aquests anys es trenqui per moltes parts", ha afirmat Mascarell, que ha explicat que a Madrid hi ha nuclis que busquen posar-li fre al soberanisme.
PROPOSTA DE PUIGDEMONT
Mascarell ha negat que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont li proposés ser el candidat a la presidència de la Generalitat: "Si m'ho hagués proposat jo hauria acceptat", ha afirmat el delegat del Govern a Madrid.
També ha parlat sobre la Crida, que es va presentar aquest dissabte a Manresa (Barcelona) i ha subratllat que es tracta d'un moviment transversal que té com a objectiu el "combat contra l'Estat".
"Si cadascú va a la seva no guanyem", ha insistit Mascarell, que ha evitat encaixar la Crida com un moviment d'esquerres o de dretes, sinó com un projecte per aconseguir que Catalunya sigui una república.
Ha reiterat que no hi ha "gran representació d'un sol partit polític" i ha assegurat que el dissabte hi havia gent que vènia del PDeCAT, d'ERC, socialistes i d'ICV, per la qual cosa ha defensat que la Crida no s'identifica amb la tradició d'un partit.
