BARCELONA, 9 Nov. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha avisat la CUP que per culminar el procés sobiranista i fundar un Estat català no hi pot haver vetos: "Per aconseguir-ho fa falta tot el món. No sobra ningú. Ho repeteixo: no sobra ningú".
Ho ha dit al ple d'investidura en al·lusió dissimulada a la CUP, grup que no ha citat explícitament i que ha manifestat en reiterades ocasions que no pensa donar els seus vots perquè Mas sigui reelegit.
Mas ha dit que la nova legislatura ha de ser la de la transició de l'autonomia catalana a l'Estat català: "Hi ha una majoria al Parlament, no per gestionar una autonomia, sinó per construir un Estat".
El principal escull per començar la legislatura és que la CUP no vol donar els seus vots perquè Mas sigui president; per això en el seu discurs ha fet aquesta apel·lació dissimulada als diputats d'aquest grup perquè retirin el seu veto.
El president català ha assegurat que les eleccions del 27S van suposar un punt d'inflexió en el procés sobiranista: "Les coses han canviat. A Catalunya ja ningú pot parar la voluntat majoritària d'un poble. Cap amenaça podrà frenar l'anhel de milers de persones".
CRÍTIQUES A MARIANO RAJOY
Mas ha criticat que el Govern de Mariano Rajoy negui "per tots els mitjans l'expressió d'un poble altament mobilitzat, exemple de civisme, de compromís amb el país i d'anhel de llibertat".
També ha lamentat que doni l'esquena a la negociació i ha considerat altament simptomàtic que, després de les eleccions catalanes, Rajoy s'hagi reunit amb tots els representants polítics menys amb els de les institucions catalanes, actitud que "voreja el ridícul i està lluny del 'fair play' institucional".
A més, ha reptat Rajoy que l'única resposta al resultat d'una consulta en la qual van participar 2,3 milions de persones hagi estat una querella, l"última expressió de la prepotència, miopia política i orgull imperial ferit" del Govern espanyol.
Ha constatat que, com a conseqüència d'aquestes querelles, estan imputats ell mateix, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau: "Som els tres primers processats però em temo que no serem els únics si no canvia l'actitud del Govern espanyol".
Per a ell, es tracta de "tics i reflexos predemocràtics de qui vol empresonar els que proposen votar".
EN CASTELLÀ
Davant d'aquest escenari, s'ha dirigit en castellà als ciutadans de la resta d'Espanya: "Qui vol viure en un Estat que persegueix criminalment a aquells que posen les urnes per conèixer la voluntat de la gent, que tracta els demòcrates com si fossin delinqüents, que utilitza les lleis i tribunals contra la democràcia?".
Ha reprotxat Rajoy d'haver abusat del TC per intentar frenar el procés participatiu del 9N fa un any: "Quan va veure a més de dos milions de persones que votava en una barreja d'ordre nòrdic i civisme mediterrani, va embogir i va obrir la via penal, una decisió que va comportar la dimissió del fiscal general i el rebuig unànime de la junta de fiscals de Catalunya".
NO A LA DECLARACIÓ UNILATERAL
El president català en funcions ha celebrat l'aprovació aquest dilluns al matí al Parlament de la resolució sobiranista de JxSí i la CUP, i ha recalcat que el text "no diu que es prevegi una declaració unilateral d'independència".
Ha argumentat que el fet que les candidatures sobiranistes no arribessin al 50% dels vots el 27S "obliga a conduir el procés segons la realitat social", però en cap cas a renunciar a la independència.
Veu marge per "al diàleg i la negociació" amb l'Estat central, però ha criticat que fins ara el Govern espanyol mai s'ha obert a negociar res que tingui relació amb el procés sobiranista.
"Segueix amb la dinàmica de dinamitar ponts, del 'quant pitjor, millor'. Utilitza qualsevol dinàmica catalana, ja sigui gran o petita, com a munició electoral; a vegades, amb carreres embogides per veure qui la diu més grossa", ha lamentat.
En la tribuna de convidats ha destacat la presència dels expresidents del Parlament Joan Rigol, Núria de Gispert i Ernest Benach; l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias, i la dona del president en funcions, Helena Rakosnik.
