Creu que un canvi de Govern espanyol no garanteix una solució per a Catalunya
BARCELONA, 16 Oct. (EUROPA PRESS) -
El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, ha defensat aquest divendres el pacte del Majestic que CDC i PP van signar el 1996, tot i que ha reconegut que després d'aconseguir la majoria absoluta, el llavors president del Govern espanyol José María Aznar es va convertir en un 'panzer' "que va arrasar amb tot", i ha recordat que, malgrat opinar que l'actual president de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy no és el mateix, va ser qui va recollir firmes contra l'Estatut.
En una entrevista de Rac 1 recollida per Europa Press, ha aclarit que el va pactar del Majestic "al seu moment va servir perquè Catalunya guanyés autogovern" i ha recordat que va ser Aznar, a petició de CiU, qui va obrar la supressió dels governadors civils i va acabar amb el servei militar obligatori.
"Després, quan va tenir majoria absoluta va deixar de parlar en català en la intimitat i va sortir l'Aznar de veritat. Era un 'panzer' que arrasava amb tot. Rajoy és diferent però va recollir les firmes contra l'Estatut", ha indicat.
Per a Mas, un canvi de color polític a Moncloa no garanteix que els anhels que, segons la seva opinió, els catalans van mostrar a les urnes el 27S puguin portar-se a terme, guanyi qui guanyi les generals.
"Fa anys el president era José Luis Rodríguez Zapatero. Es va pactar un Estatut amb ell i el PP des de l'oposició va aconseguir carregar-se'l", ha recordat el president, que ha matisat que el que necessita Espanya no és només un canvi de Govern espanyol, sinó un canvi de mentalitat.
9N I DESOBEDIÈNCIA
Sobre la seva imputació per convocar la consulta del 9N, ha considerat que es tracta d'una qüestió política, com, segons la seva opinió, demostra la falta d'acord entre els fiscals catalans amb la Fiscalia General de l'Estat, i no ha descartat que el cas acabi en el Tribunal Suprem a Madrid.
Sobre si desobeiria una sentència d'inhabilitació, ha respost que si aquesta arriba d'un tribunal a Madrid quan Catalunya ja sigui un estat independent tindrà poca rellevància, i ha descartat que succeeixi en els pròxims dies perquè "la justícia catalana i espanyola tenen el judici suficient i la independència per calibrar el que ha significat el 9N", pel que creu que no li imposaran una inhabilitació cautelar com sol·licita Manos Limpias, acusació particular en el procés.
Ha afirmat que, en tot cas, el Govern espanyol sí ha fet actes "reiterats" de desobediència de la Constitució i ha posat com a exemple 13 sentències del TC en les que es dicta que allò recaptat en la casella per a l'Església o per a fins socials en la declaració de la Renda --el 0,7%-- han de gestionar-ho les comunitats autònomes: "Les han incomplert totes".
També ha apuntat que mentre es duia a terme el que avui es titlla per alguns de desobediència --la consulta--, ni fiscals ni jutges van actuar per impedir-ho, i ha dit el TC no va contestar a la pregunta que el Govern va fer sobre si s'estava cometent una il·legalitat.
"REBAIXAR EL CLIMA" DESPRÉS DEL 20D
Amb tot, ha reconegut que el que és desitjable el 20D és que no hi hagi majories absolutes de forces estatals i que "qualsevol arquitectura de vots a Madrid sigui al més plural possible per rebaixar el clima i que hi hagi distensió perquè es pugui parlar de les coses amb normalitat".
Ha afirmat que seguirà endavant amb el full de ruta de Junts pel sí, però que si en aquest camí el nou Govern els demana seure a parlar, escoltaran la proposta per fer possible el que Junts pel sí interpreta que van dictar les urnes.
"Si el problema és que no hem llagat al 50%, ho parlarem, però hauran de reconèixer aquest 48%" favorable a la independència, ha afegit.
