Cardús diu que "si hi ha alguna estructura d'Estat que és prèvia a la resta és la dels horaris"
BARCELONA, 20 jul. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha secundat aquest dilluns l'informe redactat pel Consell Assesor per a la Reforma Horària, que proposa la reforma i racionalització del temps el 2016 perquè, entre altres coses, s'avanci i es redueixi el temps establert per menjar en la jornada laboral i les conclusions de la qual seran abordades divendres en el ple del Parlament.
En un acte per presentar l'informe, en què també han participat el conseller de Presidència, Francesc Homs, i el president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc), Lluís Franco, Mas ha fet una crida a la "unitat, la pedagogia i, malgrat no ser molt de legislar quan no cal, a fer reformes legals" si és procedent.
"Podem convertir-nos en un exemple dins del conjunt de l'Estat espanyol respecte a una reforma que es pot fer per la nostra part i també amb altres territoris de l'Estat", ha dit el president, que també ha incidit en la necessitat de treballar units per aconseguir-ho.
Un dels membres del Consell, Ester Sánchez, ha recordat que el Govern no té competència per modificar, per exemple, l'ús horari al qual pertany Catalunya, un extrem que depèn del Govern central.
"La normativa de molts dels condicionants que permeten innovar amb els canvis horaris és competència estatal i l'únic espai d'actuació que tenim és a través de la negociació col·lectiva sectorial o empresarial", ha dit Sánchez, que ha destacat diverses de les virtuts d'aquests canvis, entre les quals ha destacat la millora de la productivitat i la conciliació familiar.
"La racionalitat dels horaris suposa menjar abans, reduir el temps de pausa al migdia per sortir abans i tenir vida més enllà de la feina", ha especificat Núria Chinchilla, una altra membre del Consell, que ha participat en l'acte i que ha destacat que aquests horaris seran més similars als de les ciutats europees.
Chinchilla ha pres la paraula per recordar que el debat de la reforma horària a Espanya va començar, segons ella, el 2005, quan es va començar a fer "pedagogia i investigació".
"Des d'aleshores no hem parat d'investigar per fer un món millor a través dels horaris", ha postil·lat, i ha afirmat que, malgrat les dades recollides, l'Executiu no va moure fitxa.
Per aquest motiu, ha recordat que es va crear una comissió legislativa per identificar els obstacles i les palanques necessàries per poder tirar endavant la reforma horària a Catalunya.
ESTRUCTURA D'ESTAT
Un altre dels membres del Consell, Salvador Cardús, ha sostingut que les conseqüències de la "desorganització horària" espanyola està demostrada en el terreny de la productivitat, la salut, i el temps per a la família, l'oci i personal.
Ha defensat que cada vegada hi ha més consciència que això és així i que, aprofitant "les expectatives de canvi polític a Catalunya", és el moment d'abordar la reforma horària.
"Tot això ens permet afirmar que ara sí que és l'hora de la reforma horària. Els catalans estem a punt", ha dit utilitzant un dels lemes de les entitats sobiranistes ACN i Òmnium per impulsar el 9N.
"Si hi ha alguna estructura d'Estat que és prèvia a la resta, és la dels horaris", ha sentenciat Cardús.
Més tard, l'impulsor de la Iniciativa per a la Reforma Horària, Fabián Mohedano, ha identificat tres tipus de sobiranies temporals: la individual, que correspon a la puntualitat de cada persona; la sobirania de les organitzacions, que permet generar horaris flexibles, respectar el temps de cada membre i que correspon a les empreses, administracions i entitats; i finalment la sobirania horària, que és la que té la societat catalana per modificar els horaris, limitada per la competència, ha dit, que correspon a la UE i a l'Estat.
