Argumenta que disposava de les competències per organitzar una consulta i no es va desobeir el Tribunal Constitucional
MADRID, 3 des. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Artur Mas i la vicepresidenta Joana Ortega han recorregut en apel·lació la sentència del Tribunal de Comptes que els va condemnar juntament amb altres exmandataris catalans a pagar 4.946.788,16 euros per les despeses que van generar la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 .
Demanen la seva revocació en al·legar que els actes que van fer en relació amb aquella convocatòria s'ajustaven a la legalitat, "de la qual es deriva la no concurrència de dol o negligència greu i, per tant, de responsabilitat comptable".
El recurs, al qual ha tingut accés Europa Press, incideix que el pronunciament del Consell de Garanties Estatutàries que va fer en el seu moment era una valoració positiva respecte a l'encaix constitucional de la llei i la convocatòria de la consulta, "la qual cosa l'habilitava per subscriure contractes i encàrrecs amb repercussió econòmica, en el desenvolupament d'aquesta previsió legislativa que s'havia declarat concorde a la Constitució i a les competències de l'Estatut d'Autonomia", sense que calgués "repicar-hi el contingut d'unes sentències del Tribunal Constitucional dictades en dates posteriors a les conductes examinades".
Per això, sol·liciten la revocació de la condemna que es va dictar pel Tribunal de Comptes el passat 12 de novembre després del judici de responsabilitat comptable celebrat arran de les demandes interposades per les associacions "Advocats Catalans per la Constitució" i "Societat Civil Catalana, Associació Cívica i Cultural" i pel Ministeri Fiscal.
En el seu escrit, de 43 pàgines, la defensa de Mas, Ortega i altres dels condemnats al·lega que el Tribunal de Comptes va plantejar l'alternativa d'apreciar negligència greu en la conducta dels demandats, sobre la base de l'existència d'anteriors pronunciaments del Tribunal Constitucional en assumptes semblants de gran notorietat, per la qual cosa els demandats, suposadament, disposaven de tots els elements de judici necessaris, "fins i tot els que no són llicenciats en Dret, per conèixer la il·legalitat de la consulta i del procés de participació".
Davant d'això, replica que el Govern de la Generalitat presidit per Artur Mas "en cap cas va convocar un referèndum, sinó una consulta, inicialment, i un procés participatiu, amb posterioritat, els quals, a priori, podien tenir encaix en les competències que atribueix l'Estatut al Govern de la Generalitat".
DRET A DECIDIR DELS CIUTADANS DE CATALUNYA
Així, insisteix aquesta part en què el Tribunal Constitucional va deixar oberta una possible via de constitucionalitat a l'objectiu polític del Govern en declarar, en una resolució adoptada el març del 2014 en relació amb la resolució sobiranista del Parlament autonòmic, que cabia "una interpretació constitucional del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya".
Incideix igualment la defensa en què els seus representats "no són llicenciats en Dret i, "en bona lògica, van adequar la seva actuació al judici de constitucionalitat i legalitat que van generar, tant el Consell de Garanties Estatutàries com els serveis jurídics de la Generalitat", a la qual cosa se suma que "tots els procediments administratius que van generar les despeses que ens ocupen es van adequar a la normativa aplicable, van ser informats favorablement pels tècnics responsables i 40 van comptar amb informe favorable, previ i posterior, de la Intervenció de la Generalitat".
A més, el recurs recorda que el "procés participatiu" del 9N es va sustentar en el Títol III de la Llei 10/2014, de 26 de setembre, una norma que "va passar el filtre de constitucionalitat i adequació a l'Estatut del Consell de Garanties Estatutàries" i que "mai no va ser suspès, ni anul·lat, pel Tribunal Constitucional".
ORDINADORS AVUI UTILITZATS PER ALUMNES
El recurs fa esment a un informe del Departament d'Educació de la Generalitat, de 13 de setembre d'aquest any que acredita que els 7000 ordinadors estan a data d'avui en ús i funcionament com a recurs informàtic a centres escolars de Catalunya.
"En definitiva, i contràriament al que manifesta la sentència, s'ha proporcionat la prova exhaustiva que, després de la destinació conjuntural dels ordinadors al procés participatiu durant un sol dia, es van entregar als centres educatius que, des de llavors i fins avui, estan sent utilitzats per a finalitats públiques, de la qual cosa es deriva l'evident benefici que aquesta contractació va generar per a l'Administració catalana, per la qual cosa, la confirmació de la sentència en aquest punt generaria un inadmissible enriquiment injust per a la Generalitat", argumenta la defensa de Mas.
Pel que fa a la contractació del centre de premsa, l'advocat Rafael Entrena addueix que "resulta evident que formen part de les competències i obligacions del govern de la Generalitat facilitar informació a la ciutadania i els mitjans de comunicació sobre fets socials i políticament rellevants, que van generar una innegable expectació informativa, per la qual cosa l'habilitació d'un centre de premsa per als centenars de comunicació acreditats que demandaven informació sobre el resultat de la jornada estava plenament justificat".
