Es reivindica com el seu "promotor polític" en un interrogatori en el qual no respon a la Fiscalia
BARCELONA, 15 oct. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha reconegut aquest dijous, en declarar com a imputat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que és el "responsable únic" i promotor polític de la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, segons han explicat fonts judicials.
En un interrogatori de poc més d'una hora, s'ha limitat a contestar les preguntes del magistrat Joan Manel Abril i s'ha negat a respondre a l'acusació popular --representada per Manos Limpias--, i també a la Fiscalia per les seves "contradiccions" sobre la querella contra ell, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau.
Abans de les preguntes del magistrat, Mas ha demanat intervenir: en uns deu minuts s'ha reivindicat com a responsable de la consulta --que ha defensat com un procés participatiu-- i ha explicat que era l'objectiu més important de la legislatura.
"No busquin a ningú més", ha reivindicat Mas, que també ha exposat --en un to cordial, segons fonts judicials-- que no sap per què ha de declarar davant de la Justícia, ja que creu que, en tot cas, les explicacions ha de donar-les davant d'un Parlament després de ser el 9N una decisió política.
Sobre el per què s'ha negat a contestar a la Fiscalia --representada pel fiscal Emilio Sánchez Ulled, acompanyat del fiscal superior de Catalunya, Jose María Romero de Tejada--, ha al·ludit que la Fiscalia catalana no va veure al principi indicis de delicte al 9N, però que ha presentat igualment la querella per "imposició" de la Fiscalia General de l'Estat.
Després d'aquesta intervenció, el magistrat ha començat a llegir cronològicament els fets ocorreguts fins al 4 de novembre --data en què el TC va suspendre el procés participatiu--, i a partir d'aquest moment ha començat l'interrogatori.
Davant de les seves preguntes, Mas ha explicat que, després de la suspensió, el Govern va emprendre un canvi de format de la consulta, que van transformar en un "procés participatiu", el pes principal del qual va recaure en els voluntaris i no en els funcionaris de la Generalitat, com estava previst en la consulta inicial.
Ha fet esment també a declaracions públiques posteriors a la suspensió i prèvies a la consulta del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, en les quals van treure valor al procés participatiu, com un argument per insistir que ja no es tractava d'una consulta com estava previst sinó que ja era una altra cosa.
Precisament, ha explicat que el fet de no haver pogut fer la consulta "amb totes les garanties" va ser el motiu pel qual va decidir avançar les eleccions, que es van celebrar el 27 de setembre d'aquest any i que va intentar convertir en un plebiscit.
"MANDAT" DEL PARLAMENT
De la mateixa manera que Ortega i Rigau, tot i que amb menys detalls que elles, el president ha explicat també que el 9N obeïa a un "mandat del Parlament", han explicat fonts judicials i, sobre la seva compareixença pública després del 9N, ha considerat que era la seva obligació atendre els mitjans.
El magistrat també ha entrat en detalls sobre el material informàtic utilitzat i Mas ha respost --en la línia del que van fer dimarts les dues altres imputades-- que eren ordinadors que eren destinats als centres educatius però que es van utilitzar puntualment el 9N.
