BARCELONA, 12 Nov. (EUROPA PRESS) -
El president català en funcions, Artur Mas, s'ha convertit aquest dijous en el primer candidat a la Presidència de la Generalitat que no aconsegueix ser investit en les dues primeres votacions, una situació que no s'havia donat a Catalunya des de la restauració de la democràcia.
En les deu legislatures anteriors, set votacions d'investidura es van regirar a la primera i altres tres van haver d'esperar a la segona, però mai s'havia arribat a la situació actual: haver d'esperar a una tercera votació.
Les tres vegades que no s'han aconseguit els suports per ser presidents a la primera han estat amb Jordi Pujol el 1980 i 1995, i amb el mateix Artur Mas el 2010, la seva primera legislatura al capdavant del Govern.
El 1980, després de les primeres eleccions catalanes després de la dictadura, Pujol va fracassar en primera volta però en la segona votació va aconseguir convèncer ERC i Centristes de Catalunya-UDC perquè li donessin suport: va rebre 75 vots a favor i 59 en contra.
En les tres següents legislatures --1984, 1988, 1992-- Pujol va aconseguir tres majories absolutes consecutives, cosa que va permetre debats d'investidura sense sobresalts; i, malgrat no necessitar més suports, el 1984 va aconseguir sumar l'aval de l'Aliança Popular que liderava l'actual ministre Jorge Fernández Díaz.
El 1995 Pujol va perdre la majoria absoluta i també la possibilitat de ser investit en la primera votació, i va haver de buscar les abstencions del PSC de Joaquim Nadal, del PP d'Aleix Vidal-Quadras i de l'ERC d'Àngel Colom, per a una votació amb 60 vots a favor, 11 en contra i 63 abstencions.
L'última legislatura de Jordi Pujol, el 1999, també va ser sense majoria absoluta però sense problemes per a una investidura a la primera; CiU i PP ja havien pactat la investidura d'Aznar al Congrés (1996) i van repetir aliança per donar suport a Pujol al Parlament: 68 vots a favor, 55 en contra i 12 abstencions.
TRIPARTITS A LA PRIMERA
Els rivals polítics del tripartit sempre el van acusar de ser un Govern inestable, però pel que fa a les investiduras sempre les van solucionar a la primera, ja que la suma de vots de PSC, ERC i ICV-EUiAls donava una majoria àmplia per governar.
El 2003 Pasqual Maragall (PSC) va ser investit amb 74 vots a favor i 61 en contra, mentre que el 2006 José Montilla (PSC) va aconseguir 70 'sí' front a 65 'no'.
El 2010, Mas va perdre la primera votació, però a la segona va pactar amb el PSC un conjunt de mesures per aconseguir les 28 abstencions dels socialistes; als pocs mesos va canviar de soci parlamentari i es va aliar amb el PP per tenir estabilitat parlamentària.
El 2012, després d'avançar eleccions per la seva aposta sobiranista, Mas va aconseguir el suport d'ERC per ser investit en primera volta, i amb 71 vots a favor i 63 en contra ha començat a governar amb menys complicacions que les que té actualment.
RONDA DE CONSULTES
Ara la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, haurà d'obrir una nova ronda de contactes amb els líders parlamentaris i proposar un altre cop un candidat, que podria tornar ser Mas --si aconsegueix convèncer la CUP-- o un alternatiu.
La data màxima per investir nou president és el 9 de gener: si llavors no hi ha acord, el Parlament quedarà dissolt i el mateix Mas es veurà obligat a tornar a convocar eleccions amb vista a la primavera.
