BARCELONA, 21 Març (EUROPA PRESS) -
Les defenses de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han anunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que recorreran al Tribunal Suprem (TS) la condemna per la consulta sobre la independència del 9N en considerar que, entre d'altres qüestions, la sentència va vulnerar diversos articles de la Constitució.
Segons han explicat a Europa Press fonts de la defensa, els advocats dels tres acusats --Xavier Melero, Rafael Entrena i Jordi Pina-- han lliurat al TSJC els seus respectius escrits, pràcticament idèntics, que anuncien el recurs de cassació davant el TS en concloure, entre d'altres coses, que la resolució suposa una "manifesta vulneració de diversos articles" de la Carta Magna.
L'escrit de la defensa d'Ortega, al qual ha tingut accés Europa Press, detalla que la sentència de la Sala Civil i Penal del TSJC ha vulnerat la llibertat davant la Llei, la llibertat ideològica i d'expressió i la lliure participació dels ciutadans en els assumptes públics, entre d'altres preceptes.
També sosté que s'han infringit diversos articles del Codi Penal; que ha existit un "error greu" en l'apreciació de la prova, i que el tribunal no va practicar una sèrie de de diligències demanades per la defensa que consideren que eren pertinents, sempre segons l'escrit que han presentat.
La resolució que els condemna per desobediència té defectes formals, manifesta contradiccions i "omet qüestions objecte de debat per la defensa i peca d'escassa claredat en alguns efectes essencials", sempre segons l'escrit presentat per l'advocat d'Ortega davant el TSJC.
RECURS DE LA FISCALIA
El tribunal va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitació per a càrrecs públics per desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la consulta sobre la independència, Ortega a un any i nou mesos i Rigau a un any i sis mesos, en el cas de les exconselleres com a col·laboradores necessàries.
La Fiscalia ja va anunciar que recorrerà davant el Suprem la sentència, si escau per no haver-los condemnat també per prevaricació, tal com el Ministeri Públic reclamava en la seva acusació, i que hagués suposat una condemna d'inhabilitació molt major.
