Defensa a Brussel·les la immersió lingüística i més accés de Mossos a bases de dades europees
BRUSSEL·LES, 22 abr. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha dit aquest dilluns que no descarta fer "trobades discretes" en els pròxims mesos amb dirigents europeus per abordar el procés sobiranista català com els que ja ha mantingut amb el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i amb el líder de l'oposició, Alfredo Pérez Rubalcaba.
En la seva visita a Brussel·les, el president català no ha parlat aquesta vegada amb els responsables europeus del "procés català", sinó que ha abordat "temes sectorials" amb tres comissaris, ha dit en roda de premsa.
Davant de la comissaria d'Educació, Androula Vassiliou, ha defensat la política d'immersió lingüística; a la responsable d'Interior, Cecilia Malström, ha demanat més accés dels Mossos d'Esquadra a les bases de dades europees en matèria de seguretat, i ha sol·licitat al comissari d'Energia, Günter Oettinger, més impuls a la interconnexió de gas entre Catalunya i França.
"De la mateixa manera que a Madrid, per veure determinats líders polítics, he tingut trobades discretes, no descarto que per veure determinats líders europeus també hagi de tenir trobades discretes en el futur".
El president català ha justificat aquesta intenció d'anar trobant-se discretament dirigents europeus al·legant que "sota la pressió del focus, aquest tipus de treball és molt difícil".
Mas ha insistit al justificar els contactes discrets: "Faciliten les coses a les dues parts: a mi, perquè no m'obliguen a haver de parlar fora de temps d'aquest tipus de processos, i als meus interlocutors, perquè probablement se senten més còmodes d'aquesta manera".
No ha volgut aclarir si el Govern espanyol està plantejant obstacles a la seva agenda europea des que ha anunciat la seva intenció de convocar una consulta, ja que no s'ha reunit amb els presidents de la Comissió, José Manuel Durao Barroso, i del Consell, Herman Van Rompuy, cosa que sí farà aquest dimarts el lehendakari, Iñigo Urkullu.
"Els hi hagi o no, no em referiré a ells perquè no he vingut a Brussel·les amb ànim de baralla", ha assenyalat el president de la Generalitat, i ha esgrimit que ja es va reunir amb Van Rompuy i Barroso fa dos anys i que s'ha entrevistat amb 18 dels 27 comissaris des que va accedir al càrrec.
Ha sostingut que els líders europeus veuen amb "gran respecte" el procés del dret a decidir i amb "certa preocupació" la independència de Catalunya, perquè la consideren "un problema més que s'afegeix a molts problemes que ja tenen".
Tot i això, ha aprofitat per contrastar l'actitud europea amb la de l'Estat: "Però quan se'ls planteja, en lloc de tancar la porta, escolten. I aquesta és la diferència", ha dit Mas.
"A Europa i en el món potser ho veuen amb certa preocupació que Catalunya tingui un Estat propi però obren la porta i escolten, i a Madrid fins ara no l'obren i a penes escolten", ha lamentat.
BRUSSEL·LES RATIFICA LA IMMERSIÓ
Mas ha assegurat que un dels propòsits de la seva visita a Brussel·les ha estat "defensar la política d'immersió lingüística" que el mateix Executiu comunitari ha avalat en diversos informes.
"A vegades trobem més normalitat de comprensió a Europa sobre la immersió lingüística en català que en alguns tribunals o en algunes esferes polítiques de l'Estat espanyol. És curiós i preocupant", ha apuntat.
Amb la comissaria d'Educació ha abordat a més la participació de quatre universitats catalanes en el rànquing que està elaborant Brussel·les sobre els centres d'educació superior.
Pel que fa a les qüestions d'Interior, ha demanat a Malmström un "millor accés" de la policia catalana als fitxers i bases de dades d'Europa en matèria de seguretat.
"Ja tenim cert accés a aquestes bases de dades per la nostra relació amb la policia a nivell espanyol, però ens falta encara certa capacitat d'accés per poder actuar com una policia integral".
També li ha reclamat més fons europeus per a Catalunya en polítiques de seguretat i immigració durant el període 2014-2020. Finalment, Mas tenia previst presentar al comissari d'Energia el Pla d'Energia i Canvi Climàtic català.
