Ortega defensa que era obligat escoltar els ciutadans i Forcadell demana "refer" la unitat
BARCELONA, 9 nov. (EUROPA PRESS) -
L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha cridat a mirar més enll en vista de la situació actual de l'independentisme, dividit i sense majoria en el Parlament, en el 10 aniversari del procés participatiu del 9N: "El resultat que tenim, de moment, ara, no és el que voldríem. Aix és clar i és obvi. Per el resultat d'ara no té per qu ser el resultat final".
En unes declaracions a Europa Press, ha considerat que entre el 2012, any en qu situa l'inici del procés, i el 2017, el punt més lgid amb l'1-O, el moviment va créixer electoralment i va ampliar la seva base, de manera que va impactar en molta gent i va esdevenir, segons ell, el centre d'atenció de la resta del món.
"Qu vull dir amb aix? Que el judici al que aix ha significat l'hem de fer en funció de cada moment. En els primers 5 anys, el judici era altíssimament positiu i a partir del novembre del 2017, el projecte que creixia, que convencia i sumava adhesions, va comenar a perdre fora", ha subratllat.
Ha afegit que el projecte independentista es troba en l'escenari actual perqu es va comenar "a despistar, a cometre molts errors rellevants", tot i que creu que la situació és reversible i no la veu definitiva.
Preguntat per si es pot tornar a la unitat independentista, Mas ha recordat que la unitat entre els partits i les entitats de la societat civil va existir en els primers anys del procés i que va servir per traar un camí i perseguir l'objectiu comú del dret a decidir, tot i que ha adms que no tot era "de color de rosa".
En la seva opinió, per reprendre aquesta unitat es necessiten dues coses: "La primera, posar el país, en aquest cas Catalunya, per davant o per sobre d'agendes de partits i personals. I la segona, refer la cadena de confiana entre organitzacions i lideratges. Avui no existeix ni una cosa ni l'altra".
APRENDRE DELS ERRORS
Per aix, ha apellat a aprendre dels errors, cosa que considera que requereix humilitat i voluntat d'esmena, i a entendre les claus de l'xit per concentrar-se en el que sí ha funcionat.
En concret, Mas defensa que les claus de l'xit passen per una intensa i exemplar mobilització ciutadana; per tenir un objectiu ben definit --el dret a decidir--; per traar un camí comú i per tenir "lideratges de conjunt de projecte, no només de part o de partit".
RECORD DE LA JORNADA
Deu anys després, l'expresident catal recorda la jornada "sense nostlgia, amb orgull i autoestima", i ha subratllat textualment que la participació ciutadana va superar totes les previsions i expectatives.
També ha recalcat l'impacte comunicatiu del 9N i que la votació va evidenciar que l'independentisme "tnia un suport molt significatiu" a Catalunya, on es votava per primera vegada sobre aquesta qüestió.
JOANA ORTEGA
La llavors vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, recorda la jornada com una llió de civisme, illusió, compromís i valors democrtics, i defensa que el 9N era una obligació de l'executiu catal per poder "donar resposta al sentiment i anhel de llibertat" dels ciutadans.
"Ho havíem de fer. És una obligació dels governs escoltar la gent, que la gent es pugui expressar", ha sostingut en una entrevista d'Europa Press, en la qual ha lamentat que el govern de Mariano Rajoy no sabés llegir, segons ell, el resultat de la votació i recorregués a la via penal en lloc de donar una resposta política.
Ortega sosté que l'aspiració dels catalans de poder decidir el futur polític de Catalunya es manté latent, tot i que dubta que la situació política actual permeti donar resposta a aquest anhel perqu "la unitat, amb tot el que ha passat, és molt difícil de trobar".
CARME FORCADELL
També té un bon record de la jornada l'expresidenta de l'ANC i del Parlament, Carme Forcadell, que reivindicar el 9N com "una de les primeres vegades" en qu hi va haver una collaboració estreta entre la societat civil i les institucions, i ha afegit que la jornada va ser un assaig del que va passar després, l'1-O del 2017.
Forcadell atribueix al "demrit" dels partits independentitas l'arribada a la Generalitat d'Illa i la prdua de la majoria sobiranista en el Parlament i, tot i que ha lamentat textualment els efectes de la repressió, ha cridat a tenir de nou una societat civil forta i organitzada per poder exercir pressió a les institucions.
"Ara ens hem de refer, recosir i ha de tornar aquella unitat que va fer possible el 9N i l'1-O. La societat civil i els partits han de treballar conjuntament i buscar una estratgia comuna, que pot ser aquest nou referndum", ha recalcat.
