Publicat 05/10/2021 11:26CET

Mas diu que com a president també hauria anat a Sardenya (Itàlia) per donar suport a Puigdemont

Archivo - Arxiu - L'expresident Artur Mas
EUROPA PRESS - Archivo

Creu que, de la taula de diàleg, "no en sortirà" ni una amnistia ni un referèndum

BARCELONA, 5 oct. (EUROPA PRESS) -

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha donat suport a la decisió del president de la Generalitat, Pere Aragonès, de viatjar a Sardenya (Itàlia) després de la detenció del també expresident Carles Puigdemont i ha dit que, si fos ell, també hi hauria anat, però que en les seves circumstàncies actuals no hi va anar perquè no creu que fos "el seu paper".

"Els presidents que ho hem estat del país som una mica patrimoni col·lectiu, independentment que la gent estigui més o menys d'acord amb les nostres idees o ens hagi votat o no. En aquest sentit, el fet que detinguin un president de la Generalitat requereix una resposta política", ha afirmat aquest dimarts en una entrevista a Ràdio 4 i La 2, recollida per Europa Press.

Ha explicat que ell i Puigdemont van intercanviar diversos missatges després de la detenció, i abans de la vista davant el tribunal de Sàsser (Itàlia) que dilluns va acordar suspendre el procediment d'extradició a Espanya: "Ell sap perfectament que jo, en aquest sentit, sempre li faig costat".

D'altra banda, Mas ha dit que creu que, de la taula de diàleg entre la Generalitat i el Govern central, "no en sortiran" ni una amnistia ni un referèndum; tot i això, ha subratllat que és partidari d'abordar el conflicte a Catalunya mitjançant el diàleg.

"Precisament des del principi es va apostar intensament perquè fos un procés dialogat i no una confrontació, que és una conseqüència dels 'nos' continus", ha dit.

Ha defensat que en el seu mandat també va apostar per una via dialogada ja des del 9-N, quan la Generalitat va pretendre celebrar una consulta pactada: "Què en rebem a canvi? O 'nos' com una casa o la repressió pura i dura, que és on ens trobem".

L'"ERROR" DELS 18 MESOS

L'expresident també ha sostingut que quan va fixar un horitzó de 18 mesos per assolir la independència ho va fer com part d'una "gran operació unitària" en l'espai sobiranista, i ha assegurat que quan se'n va allunyar també ho va fer a fi de preservar la unitat.

"En aquell moment, si no fixaves una data, un horitzó, un calendari, semblava que no te'l creies", ha lamentat.

Per això, ha valorat que Junts i ERC no donessin suport a la proposta de resolució de la CUP per celebrar un referèndum unilateral aquesta legislatura, en l'últim debat de política general: "Admetem que fixar una data va ser un error. I si s'han d'assumir responsabilitats per un error, jo les he assumides totes".

Contador

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés