Assegura que Espanya no té vacuna prpia per falta de recursos: "El talent el tenim"
BARCELONA, 17 juny (EUROPA PRESS) -
El president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i exconseller de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, ha instat aquest dijous a invertir els fons europeus en salut: "Depn de nosaltres, perqu Europa no ho imposa".
Ho ha dit en la XXXVI Reunió Anual del Cercle d'Economia a Barcelona, al costat del president de Pimec, Antoni Cañete; el president d'Agbar, Ángel Simón, i la CEO de Ciberseguretat i Cloud de Telefónica, María Jesús Almazor, que ha presentat el president de KPMG, Hilario Albarracín.
Mas-Colell ha explicat que el sector salut podria ser un motor de la recuperació i transformació, i que ho sigui depn de decisions prpies, i que els recursos que s'hi dediquen han de ser de l'1% del PIB espanyol addicional: "Aix ens situaria en la mitjana europea abans de la pandmia".
Ha vaticinat que els prxims anys es veuran dinamismes i recursos addicionals en salut, tot i que aix no implica transformar-la, perqu aquí entren els actius que fan del sistema de salut espanyol un bon sistema, com els hospitals amb una reputació excellent, una atenció primria que funciona i nivells molt alts de recerca mdica.
"No tingueu dubtes que, si no tenim una vacuna espanyola, és pels pocs recursos disponibles; el talent el tenim. Si els recursos addicionals es dediquen a la recerca, a potenciar el que funciona bé, i a no repartir sense criteri, el resultat pot ser espectacular", ha assegurat.
Per ell, tot rau en una decisió prpia, perqu hi ha la base per fer un salt que posi Espanya en primera línia, i ha afegit: "La CE pot promoure una Europa més productiva, per lgicament no pot proposar una Europa en qu tots el seus membres estiguin per damunt de la mitjana".
COLLABORACIÓ PUBLICOPRIVADA
Quant a la collaboració publicoprivada, ha dit que és fonamental en molts mbits, també en la salut, i ha dit que perqu funcioni bé cal confiana: "I aquí tenim problemes que s'aguditzen".
"Anem cap enrere quan hauríem d'anar cap endavant", i ha lamentat la tendncia creixent de desconfiana cap al sector privat, com la idea que, si el sector públic dona suport econmic a una institució privada, llavors no n'hi ha prou que la institució reti comptes, sinó que s'insisteix que l'entitat pública ha de participar en la seva governana.
Ha advertit que la conseqüncia és que la governana es converteix en extremadament conservadora, perqu el seu component públic és essencialment advers al risc, i ha afegit que una altra raó que explica els passos enrere és que es porta al límit aquesta exigncia perqu considera que l'ideal és que el sector públic gestioni directament.
"En aquesta visió els concerts sanitaris i educatius són una anomalia; i no diguem les concessions d'infraestructures. Si s'insisteix en aquesta línia, els efectes seran greus perqu el sector públic per si mateix no pot exercir directament totes les tasques que ha assumit; o sí que pot, per és a costa del dinamisme i l'eficincia", ha dit.
Mas-Colell ha advertit que no proposa "un Estat petit", i ha afirmat que una altra llió de la pandmia és que la capacitat fiscal de l'Estat ha d'estar a l'alada dels reptes dels quals és responsable.
En aquest sentit, ha constatat que el sector públic, si actua amb intelligncia i collabora amb el privat, pot aixecar recursos addicionals per als seus objectius, i ha recordat que "els recursos estan disponibles a tipus d'inters que estan per terra".
La reunió del Cercle d'Economia (RCE) se celebra fins aquest divendres a Barcelona i la patrocina CaixaBank, el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i KPMG, amb la collaboració de l'Ajuntament de Barcelona.
