Assegura que van a per ell i que "l'odien" a Madrid i altres parts d'Espanya
BARCELONA, 2 des. (EUROPA PRESS) -
El president de la Generalitat, Artur Mas, alerta en un nou llibre sobre ell que "si no et reconeix ningú, les independències són un desastre monumental", de manera que una declaració unilateral sense reconeixement dels altres països faria gairebé inútil tot l'esforç, les esperances i il·lusions posades en aquest objectiu.
Així es manifesta a 'Servir Catalunya. Artur Mas. L'home, el polític, el pensador' (Ara Llibres), un llibre de 260 pàgines de conversa amb l'escriptora Teresa Pous, que surt a la venda aquest dilluns i en el qual parla sobre la seva família, els seus valors i la seva evolució política.
"Perquè un país realment compti en l'escena internacional i perquè es pugui espavilar necessita que se li reconegui", defensa, i també sosté que el món espera que Catalunya es carregui de raons per la consulta però no que faci una declaració unilateral, perquè s'entén com una imposició.
Aposta per esgotar la via del diàleg i la negociació amb l'Estat, perquè pugui arribar el reconeixement internacional, perquè tot el treball no serviria "gairebé de res" sense aquest aval de l'estranger.
En conseqüència, admet que una declaració unilateral no s'acceptaria "fàcilment", que el camí a seguir seria llarg i difícil, i que ignora quina seria la reacció de l'Estat i a nivell europeu i internacional.
2016, TERMINI MÀXIM
Per aquells que aposten per una declaració unilateral immediata, replica que l'endemà hauria de trucat al president del Govern espanyol per demanar-li que li cobrés els impostos, el que seria "un gran ridícul".
Per això, advoca per anar a poc a poc, construir estructures d'Estat per poder funcionar, i veure quin és el millor moment per "jugar-se-la", amb 2016 com termini màxim, i tenint en compte el pacte amb ERC per fer la consulta el 2014, llevat d'alguns condicionants.
Segons ell, el procés sobiranista exigeix ser estrateg i buscar l'equilibri entre el 'seny' i l'arravatament, i defensa combinar la mentalitat de "constructor" del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, amb els ideals del president de la Generalitat republicana Francesc Macià.
LA TEMPTACIÓ DE DEIXAR-HO
Tot i que no ho descarta, es mostra escèptic que l'Estat plantegi una alternativa atractiva a Catalunya que pugui valorar, la qual cosa també hauria de votar-se, i, tot i reconèixer que per uns segons ha tingut la temptació de deixar-ho tot, precisa que només abandonaria si tingués un greu problema familiar o si acaba considerant-se "un problema més que una solució" per Catalunya.
Tot i això, afegeix que no pot garantir ser-hi sempre, perquè té les seves limitacions, com tothom, però creu que ara és el moment dels sacrificis personals a favor de projectes col·lectius, i que pot ser que sigui dels primers que hagi de donar exemple.
"Si Catalunya vota llibertat, Catalunya serà lliure", sentència el també líder de CDC i de CiU, i lamenta les repercussions personals sofertes amb el procés sobiranista.
"Van descaradament a per mi. M'he convertit en l'objecte de desig més pervers per alguns. Sóc un personatge odiat en algunes parts d'Espanya i, concretament, a Madrid", assegura.
LES "PUTADES" ENFORTEIXEN
En aquest delicat moment és quan ha vist clarament massa vegades la misèria dels partits, i remarca que el que està passant no ho aguantaria si li hagués passat deu anys enrere, ja que les "putades" que ha patit l'han fet més fort.
Considera que qui ocupa un càrrec polític ha de saber que el fi és més important que els seus desitjos, tot i que admet que la política pot portar en ocasions a actuar d'una manera que no és la més noble.
Admet que es penedeix d'haver estat massa confiat perquè això és letal en política; que sempre ha assumit riscos i responsabilitats, i que viure dificultats és un destí que li ha perseguit sempre: "A tot arreu m'he complicat la vida o se m'ha complicat".
