Actualitzat 27/02/2019 18:22

Mas admet reunions amb els acusats sobre l'1-O i les lleis de desconnexió que sabien que el TC anul·laria


Eduardo Parra - Europa Press

L'expresident va aconsellar les eleccions davant de la dificultat de dur a terme el pla independentista

MADRID, 27 (EUROPA PRESS)

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha reconegut aquest dimecres davant la Sala Penal del Tribunal Suprem la seva assistència a les reunions informals al llarg del 2016, convocades pel seu successor al càrrec, Carles Puigemont, i en les quals hi van ser presents també els altres encausats en aquest procediment com l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva i Jordi Turull i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. En aquestes trobades es va parlar sobre el referèndum i la llei de transitorietat, així com que "lògicament" tindrien poc recorregut perquè serien anul·lades pel Tribunal Constitucional.

L'existència i contingut d'aquestes reunions han consumit gran part de l'interrogatori de l'exmandatari, que ha estat el segon testimoni a comparèixer en la vista a petició de l'acusació popular exercida per Vox i diverses de la defenses.

No obstant això, ha estat el fiscal Javier Zaragoza el que ha aconseguit centrar la intervenció interessant-se de manera especial per les trobades, en què també hi van ser presents, segons ha reconegut Mas, l'aleshores número dos de Junqueras, Josep Maria Jové, o la fugida de la justícia Marta Rovira.

Mas ha insistit diverses vegades en l'interrogatori que la seva voluntat era explorar totes les vies possibles d'acord amb les autoritats del Govern central i que va aconsellar les eleccions davant de la dificultat de dur a terme el pla independentista.

També ha reconegut que el mandat de la ciutadania i el que es reflectia en la majoria parlamentària era "molt clar". I davant la impossibilitat de trobar vies d'acord amb l'Estat "no es van parar les màquines", ha afirmat.

Zaragoza ha iniciat les seves preguntes indagant sobre les reunions informals convocades pel "processat rebel", a la qual cosa Mas ha puntualitzat "pel president, el molt honorable Carles Puigdemont", per afegir que en principi en aquestes reunions es discutia sobre un referèndum pactat en què el president parlava d'oferir un pacte sobre les dates, la pregunta que es volia plantejar o les condicions.

"Quan fa això és perquè no ho vol fer unilateralment", ha apuntat, si bé més endavant, i en tornar a ser preguntat sobre la llei de transitorietat, ha admès que "era una expressió jurídica, per arribar a la independència per un procés ordenat", i que si es va manar al Parlament per ser aprovada va ser perquè es mirava que tingués efectes jurídics.

INTERVENCIÓ D'HOMS

"Així que quan entrés en vigor, es convertiria en la norma suprema de Catalunya?", ha inquirit el fiscal a Mas, moment en què ha estat interromput per un dels advocats de la defensa i exconseller de Presidència català Francesc Homs, que s'ha queixat que la qüestió era valorativa. El president de la sala, Manuel Marchena, ha atès la seva petició i ha donat la pregunta per improcedent.

Al llarg de la declaració d'Artur Mas, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha fet reiterats advertiments sobre evitar les valoracions i opinions de les parts, així com d'intentar evitar que el testimoni es pronunciï a favor d'una idea o una altra.

L'1-O VA PERFECCIONAR EL 9N

Mas també ha reconegut a les preguntes del fiscal que el referèndum de l'1 d'octubre "perfeccionava" la consulta del 9N, perquè després de la votació es van celebrar unes eleccions autonòmiques "plebiscitàries" en les quals ja no estava sobre la taula el dret a decidir, sinó independència sí o no. Va argumentar que va sortir una majoria que donava suport a la primera opció i això es va considerar un mandat.

La comparació del referèndum il·legal amb la consulta del 9N ha reaparegut durant l'interrogatori a Mas per part de l'advocada de l'Estat, moment en què l'expresident ha manifestat que la vinculació del Govern de Puigdemont amb l'1-O "va ser menor" que la del seu executiu amb el 9N, raó per la qual ell ha estat "precondenat" a pagar 5 milions d'euros per les despeses que va generar aquesta consulta realitzada el 2014.

En el cas del referèndum il·legal ha recordat que no va haver-hi cap finançament públic i que el pes organitzatiu va ser de la societat civil, si bé ha reconegut que en les reunions sí que es parlava dels locals que es podien posar en disposició del referèndum. Així, el 9N va ser una experiència que "els marcava el camí del que podia fer el Govern espanyol" i tenint en compte que aquesta vegada van ser acusats de desobediència, de res més".

D'aquesta mateixa manera, Mas ha assenyalat a les preguntes de l'advocada de l'Estat Rosa María Seane que existia una "obsessió" del Govern català perquè "tot tenia un suport legal" i que estaven "entrenats per les suspensions del Tribunal Constitucional automàtiques" i no només en relació amb el procés sobiranista.

DIÀLEG AMB EL GOVERN DE RAJOY

Abans de tot això, Mas havia reconegut davant les preguntes de l'advocat de Vox Pedro Fernández que ell va tenir la iniciativa de plantejar al llavors president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, la conveniència que comptessin amb "persones interposades" que els permetessin mantenir un "fil de diàleg com a via per identificar les solucions davant d'una realitat política". En aquestes trobades hi acudia una persona per part de Rajoy, una altra pel Govern de Catalunya i una tercera pel líder de l'oposició, llavors el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba.

En un altre moment de declaració, a preguntes de l'advocat de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, Javier Melero, l'expresident ha reconegut que en aquestes reunions prèvies a l'1-O es va parlar sobre la possible actuació del Govern de Mariano Rajoy en aquesta jornada i que va avisar que no es podia pensar que les forces i cossos de seguretat anessin a "fer una cosa tan poc intel·ligent que pogués donar la volta al món".

"Jo vaig pensar que la reacció del Govern central mai no seria una reacció de manar a les forces d'ordre públic que hi intervinguessin, una altra cosa és que les manés per advertir. I em vaig equivocar, vaig pensar que l'Estat tenia mecanismes suficients per, des d'un punt de vista jurídic, desnaturalitzar el referèndum encara amb el risc que se celebrés", ha dit.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés