BARCELONA, 26 oct. (EUROPA PRESS) -
El director de l'àrea d'Ecologia i Urbanisme de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), Rubén Martínez, destaca que més enllà dels conflictes geopolítics i el consegüent augment del cost de l'energia, l'"oligopoli alimentari" és responsable de l'encariment del preu de la cistella de la compra.
Així ho explica en una entrevista a Europa Press en el marc de l'informe 'Per què puja el preu de la cistella de la compra?' que ha liderat i que alerta sobre la inflació que afecta especialment als productes barats, l'especulació alimentària i els beneficis empresarials s'eixamplen durant les crisis.
"El que realment provoca que s'hagi disparat el preu dels aliments és l'agroindustria, que està molt concentrada i té una estructura d'oligopoli i fins i tot en alguns casos de monopoli", sosté Martínez.
A Espanya, sis grans grups concentren més de 100 marques i empreses clau i que van sumar 1.281 milions d'euros de beneficis en 2024, segons l'informe.
"Aquesta concentració corporativa fa que el poder quedi en poques mans que tenen la capacitat de regular els preus fins i tot en moments de crisis", assevera Martínez, qui afegeix que aquesta dinàmica s'ha traslladat al món financer, amb aliments com el blat de moro, el cafè o l'arròs que cotitzen a Borsa.
Segons el Banc Central Europeu, els preus dels aliments a la zona euro han pujat un 33% entre 2019 i 2024 i, en el cas espanyol, han augmentat un 34%, amb casos paradigmàtics com la carn, llet o mantega, que han pujat entre un 30% i un 50%, o del cafè, oli d'oliva i el cacau, en més d'un 80%.
PROTEGIR ELS BÉNS ESSENCIALS
Segons el Salari de Referència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, l'habitatge segueix sent la major despesa domèstica, amb un 34% del pressupost, però seguit dels aliments i begudes (23%).
En aquest sentit, Martínez estableix un paral·lelisme entre tots dos sectors: "Parlem de béns essencials amb els quals s'especula i que no estan regulats públicament, o no amb el pes que tenen aspectes com la sanitat o l'educació".
RESPOSTA PÚBLICA
Davant d'aquesta situació, l'informe elabora una sèrie de recomanacions per frenar l'impacte d'aquesta tendència, que adverteix que afecta especialment a les persones amb menor poder adquisitiu, com a llars monoparentals, persones majors o amb ocupacions precàries.
Les accions se centren en dos àmbits: la intervenció del mercat agroalimentari i la resposta pública per al proveïment dels aliments.
"L'administració no monitoreja la variació dels preus dels aliments i tampoc fixa preus màxims temporals, una cosa que contempla el dret europeu", subratlla l'autor del text, qui demana una "resposta estatal" en aquest aspecte i europea per frenar l'especulació alimentària.
Posa d'exemple el cas de França: "Existeix una cistella antiinflacionaria, amb una política que motiva el circuit curt perquè el que es produeix a França es mengi a França".
CATALUNYA
Més enllà del control de preus, Martínez argumenta que a Catalunya existeixen infraestructures com Mercabarna, l'accionista principal de les quals és l'Ajuntament de Barcelona i on circula el 60% de la producció agrícola catalana, que podria ser un actor clau en la cadena alimentària del territori.
"Necessitem més Mercabarnas distribuïts pel territori per connectar producció i consum local, tenir circuits purs i productes accessibles per tots i ecològics", remarca.
