David Zorrakino - Europa Press - Arxiu
Assegura que Puigdemont encara no l'ha trucat i concorrerà amb la marca Junts x Barcelona
BARCELONA, 22 juny (EUROPA PRESS) -
El líder de Junts a l'Ajuntament de Barcelona i guanyador de les primàries per ser l'alcaldable el 2027, Jordi Martí, ha assegurat aquest dilluns que contactarà i sondejarà la disponibilitat de tots els que van concórrer a aquest procés i del portaveu del partit, Josep Rius, que va renunciar a enfrontar-se a ell.
En una entrevista a TV3 recollida per Europa Press, ha manifestat així la seva disponibilitat a parlar amb Pilar Calvo, Glòria Freixa i Jaume Alonso-Cuevillas per saber si volen continuar en política municipal i contribuir al seu projecte, la qual cosa també farà amb Rius: "Parlarem".
"Tinc la intenció de parlar amb tothom i de fer un gran equip, plural, que representi totes les sensibilitats de Junts, que en tenim diverses, per sort, perquè enriqueixen el projecte", ha subratllat.
Després de guanyar les primàries amb un 40,29% malgrat no ser el candidat que preferia el partit de Carles Puigdemont, ha concretat que l'expresident de la Generalitat i líder de Junts encara no l'ha trucat per felicitar-lo, però que no li preocupa: "Ja arribarà".
NÚMERO DOS, UNA DONA
Així, s'ha posat a la disposició de la direcció, no li consta que algú hagi anat en contra seva, ha recalcat la seva preferència de parlar de futur i de remar tots a favor del projecte i de Barcelona, i ha concretat que el seu número dos serà una dona "per llei i per convicció".
També ha avançat que es presentarà a les municipals amb la marca Junts x Barcelona, a diferència del seu antecessor Xavier Trias que ho va fer amb Trias per Barcelona, del que sí ha defensat la seva filosofia i la seva capacitat de sintonitzar amb gran part de la societat barcelonina.
A més de considerar-se un dels fills polítics de Trias, ha atribuït la seva victòria al fet que la militància de Junts de Barcelona ha volgut reconèixer "una trajectòria i una especialització" a la ciutat, el principal problema de la qual considera que és l'accés a l'habitatge seguit de la inseguretat.
