La premsa de tots dos països replica les declaracions de Sánchez i Feijóo sobre la relació bilateral i el Sàhara
MADRID, 2 jul. (EUROPA PRESS) -
Les declaracions dels principals líders de PSOE i PP de cara a les eleccions del pròxim 23 de juliol tenen dos espectadors forans molt interessats: el Marroc i Algèria. A tots dos països se segueix amb gran atenció tot el que es diu sobre ells i sobre el futur de les relacions diplomàtiques per com pot afectar-los.
Tant la premsa marroquina com l'algeriana segueixen sempre molt de prop el que passa a Espanya i que té a veure amb els seus interessos, sobretot arran de la crisi diplomàtica viscuda entre Madrid i Rabat, superada després amb el gir respecte al Sàhara i el suport al pla d'autonomia marroquina, i que va desencadenar una crisi, al seu torn, amb Alger.
Durant les últimes setmanes, després de la decisió del president del Govern central, Pedro Sánchez, d'avançar les eleccions al 23 de juliol, l'interès és encara més gran atès que al Marroc li preocupa que una eventual victòria del PP provoqui una marxa enrere en el suport al pla d'autonomia pel Sàhara com "la base més sòlida, creïble i realista" per a una solució, mentre que a Algèria es veuria precisament amb bons ulls que això passés.
Ni el Govern marroquí ni l'algerià s'han pronunciat en públic sobre la cita amb les urnes a Espanya i sobre com els podria beneficiar o perjudicar l'eventual resultat, cosa habitual en diplomàcia, ja que el contrari podria ser vist com una ingerència en una qüestió que és de caràcter intern.
No obstant això, la premsa de tots dos països es fa ressò constantment de tot el que tingui a veure amb el Marroc i Algèria. En el cas de la premsa alauí, particularment si és en pro dels seus interessos i de la seva posició respecte a la marroquinitat del Sàhara o en contra de la seva arxienemiga Algèria, i en el cas de l'algeriana si és per deixar en mal lloc el Marroc o apunta a un canvi respecte a les congelades relacions actuals.
Així, es mira amb lupa en particular tot el que diuen Sánchez i el seu ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, d'una banda, i el que expliquen el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i altres alts càrrecs del seu partit, per una altra banda, respecte a quina és la seva posició pel que fa a aquests dos països veïns amb els quals existeixen relacions històriques no exemptes d'alts i baixos, però que són estratègiques per a Espanya.
SÁNCHEZ ES REAFIRMA
En aquest sentit, la premsa marroquina no ha passat per alt el fet que Sánchez reafirmés en la seva entrevista amb Jordi Évole la decisió de donar suport al pla d'autonomia marroquina pel Sàhara, que va justificar en la falta d'avanços per resoldre un conflicte que es remunta a fa cinc dècades, i la seva negativa a caracteritzar el Marroc com una monarquia absolutista.
Així mateix, el portal Yabiladi ha recordat que també es va desacreditar la vicepresidenta segona i candidata ara per Sumar, Yolanda Díaz, quan va dir que el regne alauí era una "dictadura" fa uns mesos.
Precisament, la designació del diplomàtic Agustín Santos com a número dos de la llista de Sumar per Madrid també ha generat bastant interès al país veí, donades les crítiques que s'han abocat en contra seu pel seu suposat posicionament promarroquí des d'organitzacions sahrauís.
Així, per exemple, el mitjà ressaltava que després de l'"eufòria" pel fet que Díaz hagués triat com a número tres l'activista sahrauí Tesh Sidi havia arribat la "decepció" per l'elecció de Santos, que és cap de gabinet del ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos i l'encarregat de gestionar el cas de l'activista sahrauí Aminetu Haidar, expulsada pel Marroc a Espanya el 2009.
Però atès que el posicionament del Govern central és conegut, i tant La Moncloa com Exteriors s'han esforçat per valorar les bondats de la nova etapa en la relació amb el Marroc, que ha portat aparellada una reducció de la immigració i un augment del comerç, el que més interessa tant a Rabat com a Alger és el que diu el PP.
INTERÈS PER LA POSICIÓ DE FEIJÓO
En aquest sentit, diversos mitjans algerians han recollit en les últimes setmanes un vídeo extret de l'entrevista que va fer Ana Pastor al líder del PP a El Objetivo el setembre del 2022. Feijóo va assegurar que si era president el primer que faria seria intentar restaurar les relacions amb Algèria.
Així mateix, per exemple, el diari 'Echourouk', va posar l'accent principalment en el rebuig manifestat pel líder de l'oposició respecte al gir de Sánchez sobre el Sàhara per trencar amb la posició tradicional d'Espanya i que va motivar la crisi amb Algèria, que el juny del 2022 va suspendre el Tractat d'Amistat, i també va apuntar que entre els noms del PP per ministre d'Exteriors hi ha Esteban González Pons, "una persona molt propera a Algèria".
Mentrestant, al Marroc, intenten llegir entre línies les declaracions de Feijóo quant a la posició que adoptarà respecte al Sàhara i si hi haurà una marxa enrere respecte el que ha decidit Sánchez.
El líder del PP s'ha escudat en tot moment quan se li ha preguntat sobre aquest assumpte; desconeix els termes en què es va adoptar aquesta posició i els acords als quals s'ha arribat amb el Marroc des de llavors, primer en la reunió amb el rei Mohamed VI el 7 d'abril del 2022 i després a la Reunió d'Alt Nivell (RAN) del febrer d'aquest any a Rabat.
Aquesta va ser la seva resposta en una entrevista recent a la Cadena Ser, de la qual es van fer ressò els mitjans locals. Segons va explicar, quan es va reunir amb el primer ministre marroquí, Aziz Ajanuch, el maig del 2022 a Rotterdam, aquest li va preguntar si mantindria els acords del Govern espanyol actual i ell li va dir que desconeixia quins eren, per la qual cosa no van continuar parlant de l'afer.
