Defensa que l'autodeterminació de Catalunya "no pot ser objecte de cap resolució o compromís de converses" per part del Govern espanyol
MADRID, 18 febr. (EUROPA PRESS) -
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha donat suport aquest dilluns a reformar la figura de l'acusació popular en ser preguntat pel paper de Vox en el judici als líders del procés al Tribunal Suprem.
També s'ha rems a la sentncia abans d'"analitzar" els possibles indults als processats i ha dit que l'autodeterminació de Catalunya "no pot ser objecte de cap resolució, de convenir res o un compromís de converses" per part del Govern d'Espanya.
En una entrevista a 'Los Desayunos de TVE', recollida per Europa Press, Grande-Marlaska ha defensat que l'acusació popular continua sent objecte d'un "debat necessari" perqu, segons ell, aquesta figura és prpia d'"un estat de dret que est en els seus inicis i en qu hi ha molts dubtes sobre la Fiscalia i la seva acció pública penal".
Grande-Marlaska, que és jutge en excedncia, ha afegit que "ja és hora que puguem fer una anlisi i un esfor conjunt per poder dibuixar qu és l'acusació" en ser preguntat, en concret, sobre el paper de Vox en el judici del procés.
"Quan un estat de dret est consolidat, com és l'Estat espanyol, diverses institucions com l'acusació popular cal reformar-les, matisar-les per evitar que sota els interessos públics s'hi amaguin realment els interessos particulars aliens a all que ha de ser la seva naturalesa", ha dit.
TRMITS ABANS DE VALORAR L'INDULT
El titular de l'Interior ha assenyalat que "com a jurista" li sembla inadequat valorar qualsevol possibilitat d'un indult "sense que primer s'hagi celebrat el judici i hi hagi una sentncia".
Ha dit que hauria d'estudiar el contingut d'aquesta condemna i el posicionament de la Fiscalia o del tribunal "sobre la possibilitat de l'indult, si se sollicita". "Després d'aquests trmits previs, jo podria analitzar la figura o la possibilitat de l'indult; mentrestant, em sembla absolutament improcedent i inadequat", ha subratllat.
Ha estat preguntat també sobre la convenincia de parlar de tot, inclosa l'autodeterminació, entre el Govern espanyol i la Generalitat. "El que el Govern central pot i ha de parlar és sobre all que és dins de la Constitució", ha respost. En ser repreguntat si ni tan sols es pot escoltar qu diu l'altra part quant a l'autodeterminació, ha afegit: "No pot ser un objecte de resolució o de convenir res sobre aquesta qüestió".
"Tot el que no és en la Constitució, que no és en la llei, evidentment no pot ser objecte d'acord. Tothom té dret a dir el que creu convenient al parlament o al carrer. A ningú se li prohibeix parlar d'autodeterminació, per el Govern d'Espanya, a l'hora d'establir qualsevol tipus de compromís o simplement un compromís de converses, ha de ser en el marc de la Constitució", ha afegit.
Grande-Marlaska ha demanat anar més enll de l'"accessori" i no "parar-se en els accidents", en referncia a la figura del relator que va suposar una pluja de crítiques internes dins del PSOE en obrir-se el Govern de Pedro Sánchez a acceptar aquest tipus de mediació en el dileg amb el Govern de Quim Torra. Segons el ministre, la qüestió territorial s'ha d'abordar des del dileg i el consens, i "intentar debatre en matisos de figures concretes és tractar de desdibuixar la necessitat d'arribar a acords".
RECURS A ESTRASBURG
Segons Grande-Marlaska, la primera setmana del judici del procés al Suprem li ha confirmat en la seva tesi que "no hi havia cap perill perqu Espanya és un estat de dret amb un estndard de compliment dels drets humans mxims". En ser "extremadament garantista", no s'ha posat "cap tipus de restricció" als acusats i, a més, el judici es difon obertament.
També s'ha mostrat tranquil sobre un futur pronunciament del Tribunal d'Estrasburg. "Som el país dins dels 47 del Consell d'Europa que menys condemna tenim, en números absoluts i percentualment, la qual cosa és conseqüncia directa dels nostres estndards", ha dit.
