Actualitzat 24/09/2015 11:16

Margallo, "fart" de ser criticat pel debat, diu que no pot quedar-se a la barrera

Afirma que l'entestament dels independentistes amb la nacionalitat espanyola demostra que saben que quedarien fora de la UE

MADRID, 24 set. (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Afers Exteriors i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, s'ha declarat "fart" d'algunes de les crítiques que ha rebut per debatre a la televisió amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras.

"A la sorra és on es reben cornades, però jo no estic en política per quedar-me a la barrera davant una cosa tan terrible", ha replicat en una entrevista a Onda Cero recollida per Europa Press.

Margallo ha dit als "patriotes" que el critiquen que ell va ser diputat constituent i que va ser qui va introduir a la Constitució la indivisibilitat d'Espanya, en contra del seu partit, l'UCD, que "no volia més soroll", i que no pensa callar pel fet de ser ministre.

I ha afegit que ell ha anat a Catalunya a ajudar el candidat del PP a la Generalitat, Xavier García Albiol, perquè ell li ho va demanar i li ho va agrair. "M'he defensat un poc perquè m'estan sacsejant fins i tot en el carnet d'identitat", ha dit.

El ministre ha incidit que quan ell exposa les conseqüències que tindria la independència de Catalunya no és perquè consideri bo aquest escenari, que és "impossible", sinó per explicar als votants el que els estan proposant els independentistes.

"És veritat que no hi haurà independència, però com més vots hi hagi en aquesta llista més serà la tensió i la fractura interna", ha advertit, afegint que "el millor que li pot passar a Catalunya" és que aquesta proposta sigui "derrotada a les urnes" perquè es pugui iniciar un període de "reflexió serena".

Margallo ha reiterat que una declaració unilateral d'independència per part del Parlament no tindrà efectes jurídics i el Tribunal Constitucional declararà inconstitucional tant això com qualsevol decisió posterior.

VOTAR MAS NO PERMETRÀ NEGOCIAR MILLOR

Per això, ha llançat un avís als no independentistes que estan disposats a votar la llista del president català, Artur Mas, per aconseguir "millors condicions de negociació" amb el Govern espanyol.

"Estan radicalment equivocats", ha dit, avisant que, com en un divorci, com més es tensa la corda més difícil és aconseguir acords.

L'única possibilitat d'una independència catalana, ha advertit, seria per la via d'una reforma de la Constitució --que acabés amb la indivisibilitat de la nació-- que hauria de ser aprovada per tots els espanyols. "Jo no estic disposat que m'expropiïn la part de Catalunya a la qual tinc dret com a espanyol", ha afegit.

L'ENTESTAMENT PER LA NACIONALITAT, UN "DISBARAT"

Per a Margallo, l'entestament dels independentistes que els habitants d'una Catalunya independent podrien conservar la nacionalitat espanyola demostra que ells mateixos reconeixen la debilitat del seu argument principal, que Catalunya seguiria formant part de la UE, perquè en aquest cas seguirien essent europeus sense més requisits. "Estan reconeixent que Catalunya quedaria exclosa", ha argumentat.

En tot cas, ha titllat de "disbarat" que els qui volen un nou país en el qual no s'apliquin la Constitució ni les lleis espanyoles sí que defensin l'aplicació d'un dels seus articles, i s'ha preguntat si els independentistes voldrien una república catalana amb set milions de ciutadans espanyols.

Segons la seva opinió, "sembla bastant absurd que un es vulgui independitzar per conservar la nacionalitat de l'Estat que vol dinamitar".

Segons Margallo, l'entestament dels independentistes amb la ciutadania europea es relaciona amb el fet que "han sentit campanes i no saben on", i en concret amb el cas de Xipre.

L'illa està dividida des de 1974, quan Turquia va ocupar el nord, i la UE va decidir mantenir el reconeixement de la ciutadania xipriota als habitants de la regió, però sense que s'apliqui el "patrimoni comunitari" com la lliure circulació de persones o la pertinença a l'euro.

També ha insistit que l'exemple d'Algèria era perfecte, perquè, fins a la seva independència, no era una colònia, sinó un departament francès que en separar-se va deixar de formar part de la UE i va portar a una modificació del Tractat de l'OTAN, a més que els seus habitants no van conservar la nacionalitat francesa.




www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2024 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés