Publicat 04/03/2016 13:29CET

Margallo diu que als mitjans catalans hi ha un "mur de silenci" i el seu debat amb Junqueras va ser "una esquerda"

José Manuel García Margallo y Bermúdez de Castro en el debate de investidura
EUROPA PRESS

MADRID, 4 mar� (EUROPA PRESS) -

El ministre d'Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, ha defensat aquest divendres la seva decisió de debatre amb el president d'ERC, Oriol Junqueras, perquè va ser aprofitar "una esquerda" en el que ha anomenat "un mur de silenci" en els mitjans de comunicació a Catalunya.

Segons ha dit, sabia que anava allí a què li donessin "bufetades" i que anava a estar "en desavantatge absolut", però creu que la seva obligació era anar perquè a Catalunya "hi ha molta gent que està angoixada i l'obligació d'un Govern espanyol és donar seguretat".

"Els espanyols que veuen amenaçat el seu dret a ser europeus es mereixen que corris algun risc", ha defensat, abans de tirar d'ironia: "Jo no sóc Manolete però tampoc vull ser el bomber torero".

En una entrevista a RNE, recollida per Europa Press, Margallo ha titllat de "perfecta ximplesa" que se l'acusi d'haver donat a Catalunya rang de nació pel fet de parlar d'aquest assumpte sent ministre d'Exteriors.

A més a més, ha relatat que des que ocupa aquest lloc cada divendres s'ha reunit amb un grup que analitzava el que succeïa a Catalunya i que ha preparat un argumentari, titulat 'Per la convivència democràtica', que és el que utilitzen totes les ambaixades i consolats "per contrarestar el relat independentista, perquè aquesta batalla es juga fora".

I a més, ha relatat que durant la Presidència espanyola del Consell de Seguretat de l'ONU s'ha aconseguit, tot i que va costar "moltes hores", que tots els països signessin una declaració que estableix que sempre regeix el principi de integritat territorial, excepte en els casos de colònies, de territoris ocupats militarment o territoris on no es respectin els drets dels ciutadans.

Per això, ha dit, una Catalunya que faci una declaració unilateral d'independència "no seria reconeguda mai com Estat" i per tant, no podria ni demanar l'adhesió a la UE, perquè l'article 49 del Tractat diu que poden demanar-la els "Estats europeus". En termes pràctics, ha afegit, això suposaria que el nivell de benestar dels catalans cauria un 30%.

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2021 Europa Press. És prohibit de distribuir i difondre tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense consentiment previ i exprés