Busca afavorir l'empresa espanyola i donar suport a la negociació amb la UE per concloure un acord de diàleg polític i cooperació
MADRID, 24 Nov. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo, comença aquest dilluns la seva agenda de feina a Cuba, i es reunirà amb el vicepresident del Consell de Ministres, Ricardo Cabrisas, i el de Comerç i Inversió Exterior, Rodrigo Malmierca.
Margallo, que va arribar a l'Havana aquest diumenge procedent de Colòmbia, també té aquest dilluns un esmorzar amb diversos empresaris espanyols i pronunciarà una conferència a l'Institut Superior de Relacions Internacionals.
En canvi, a la seva agenda no figura cap trobada amb l'oposició democràtica al règim castrista. Des del seu departament, però també des del PP, precisen que el ministre i el seu equip sí que s'han entrevistat a Madrid amb representants de l'oposició democràtica al règim castrista, com va ser el cas de la líder de les Damas de Blanco, Berta Soler, en una de les seves visites a Espanya.
El secretari d'Estat de Cooperació Internacional i per a Llatinoamèrica, Jesús Gracia, també s'ha vist amb diverses figures de l'oposició cubana. I és que des que els opositors, com la resta de ciutadans cubans, poden viatjar a l'estranger des de l'any 2013, el Govern espanyol sempre els ha rebut quan ho han sol·licitat.
"Jo no aniria mai a Cuba si no puc veure el Govern cubà i l'oposició", ha dit García-Margallo en una compareixença al Senat poc temps després d'assumir la cartera d'Exteriors.
Però des d'aleshores han passat moltes coses, entre les quals hi ha l'inici de converses entre Cuba i la UE per concloure un acord de diàleg polític i cooperació. Per al PP, el "canvi fonamental" rau que, en el marc d'aquestes converses, Cuba haurà d'acceptar la inclusió d'unes clàusules democràtiques si vol subscriure l'acord. En aquest sentit, el viatge de Margallo pot "ajudar" aquesta negociació, confia a Europa Press el diputat Teófilo de Luis.
Mentre aquest acord no es concreti, la Posició Comuna que va impulsar Aznar el 1996, la qual condiciona la col·laboració europea amb l'illa que hi hagi avenços en matèria de democràcia i drets humans, continua vigent.
Des de l'inici de les converses entre la UE i Cuba, diversos ministres d'Exteriors europeus han desembarcat a l'illa, tal com ja han fet els caps de la diplomàcia holandesa, noruega i francesa, a més del vicepresident portuguès Paulo Portas o el secretari d'Estat britànic Hugo Swire.
RAÚL CASTRO A LA CIMERA IBEROAMERICANA?
La visita de García-Margallo, però, està justificada també per la col·laboració que Espanya té amb el Govern de Raúl Castro en el marc de la Comunitat Iberoamericana de Nacions. De fet, en cercles diplomàtics s'apunta la possibilitat que Raúl Castro assisteixi per primera vegada a la Cimera Iberoamericana, que es reunirà a Veracruz els propers 8 i 9 de desembre.
A més, existeixen expectatives d'acostament entre Cuba, els EUA i els països de l'òrbita de Washington després de la invitació a Cuba perquè participi en la propera Cimera de les Amèriques a la primavera del 2015, apunten les fonts diplomàtiques consultades per Europa Press.
"La situació ha canviat i quan les circumstàncies canvien és evident que cal canviar les relacions", va explicar el ministre en una entrevista a Onda Cero la setmana passada.
Segons la seva opinió, des del punt de vista internacional la situació de l'illa "ha canviat de manera dràstica". El 1996, quan la UE va aprovar la Posició Comuna, Cuba "estava aïllada", mentre que ara té un "paper fonamental" no només en l'aliança bolivariana ALBA, sino també en la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR) i ha presidit la Comunitat d'Estats Llatinoamericans i Caribenys (CELAC), l'organisme regional amb el qual es relaciona la UE, argumenta García-Margallo.
El cap de la diplomàcia veu també un "component humà" en el seu viatge, atès que en virtut de la llei de memòria històrica s'han multiplicat per 10 el nombre d'espanyols a l'illa, que actualment sumen uns 118.000, 80.000 dels quals van obtenir la nacionalitat gràcies a aquesta norma.
El departament que dirigeix José Manuel García-Margallo estima que, si els 100.000 fills d'aquests nous espanyols també opten per demanar la nacionalitat espanyola, en uns anys la colònia espanyola a l'illa podria ascendir a 400.000 persones i Cuba es convertiria en el segon país llatinoamericà amb més nombre d'espanyols, només per darrere d'Argentina, han informat a Europa Press fonts diplomàtiques.
Per això, s'espera que García-Margallo plantegi als seus interlocutors cubans la necessitat de tenir un Consolat d'Espanya a l'Havana prou ampli com per atendre aquests ciutadans.
El ministre també va avançar a la seva entrevista radiofònica que la seva visita a l'illa té una "enorme importància" des del punt de vista comercial i d'inversions. Espanya és el tercer soci comercial de Cuba i el 2013 va batre un nou rècord en les seves exportacions, que van arribar als 798 milions d'euros, amb un saldo de la balança comercial clarament favorable al nostre país.
Amb la seva presència, García-Margallo busca facilitar la situació de les empreses espanyoles presents a Cuba, facilitar l'arribada d'empreses noves, però també explorar la possibilitat de noves inversions. Espanya és actualment el primer inversor europeu a Cuba i un dels primers a escala mundial.
Pel ministre, el viatge serà també una oportunitat per obtenir informació de primera mà en relació amb el procés de pau entre el Govern colombià i les FARC, suspès pel segrest de quatre militars i una civil. García-Margallo va arribar diumenge a l'illa precisament procedent de Colòmbia. Les negociacions amb les FARC s'han desenvolupat fins a aquest dilluns a Cuba.
El programa provisional de García-Margallo a Cuba inclou trobades amb el ministre d'Exteriors, Bruno Rodríguez; el ministre de Comerç Exterior i Inversions Estrangeres, Rodrigo Malmierca, i el vicepresident del Consell de Ministres, Ricardo Cabrisas.
El cap de la diplomàcia també té previst reunir-se amb el cardenal Jaime Ortega, president de la Conferència Episcopal de l'illa, entrevistar-se amb diversos empresaris espanyols i donar una conferència sobre l'experiència de la Transició espanyola a l'Institut Superior de Relacions Internacionals.
PETICIONS DES DE L'OPOSICIÓ
Representants de l'oposició cubana han fet arribar al ministre, amb vista a la seva visita, algunes peticions. Des de l'Observatori Cubà de Drets Humans que dirigeix el pres polític alliberat Alejandro González Raga se li ha demanat per carta que "no rebaixi el seu nivell d'exigència" en matèria de Drets Humans en les seves properes converses amb les autoritats de l'illa.
També li sol·liciten que intercedeixi per aquells 11 presos polítics alliberats durant l'excarceració massiva del 2010, però que com que no van acceptar exiliar-se fora, el règim els manté a l'illa sota "llicència extrapenal", sense revocar-ne les condemnes.
"En el mateix cas es troben la resta dels presoners d'aquella onada repressiva del 2003 que van marxar a l'exili i als quals no es permet tornar al país", recorda l'Observatori.
Aquest organisme també reclama al ministre que desplegui els seus bons oficis per aconseguir l'alliberament dels presoners Armando Sosa Fortuny i Rolando Sarraf Trujillo, acusats d'"altres actes contra la seguretat de l'Estat" i "espionatge" respectivament.
