Recorda que la direcció de la política exterior correspon al Govern espanyol
MADRID, 4 febr. (EUROPA PRESS) -
El ministre d'Afers Estrangers i de Cooperació, José Manuel García-Margallo, ha assegurat que la Generalitat de Catalunya ha admès el seu desig d'anar creant a l'estranger la infraestructura que necessitaria un futur Estat independent.
En declaracions als periodistes als passadissos del Congrés dels Diputats, on tenia una reunió amb el Grup Parlamentari Popular, el ministre ha explicat l'anunci que fet el matí d'aquest dimecres a la televisió, on ha dit que el Govern central estudia recórrer la imminent obertura de dues noves delegacions de la Generalitat a Roma i a Viena, així com la llei catalana d'acció exterior.
Ha precisat que la petició formal en relació amb la presentació dels recursos correspon al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.
Però ha assenyalat que el departament que ell dirigeix ha fet arribar a Hisenda les seves preocupacions per les "possibles vulneracions" de la Constitució en les quals pot incórrer la llei catalana d'acció exterior, així com els incompliments de la Llei de l'Acció Exterior i del Servei Exterior de l'Estat que podria haver comès la Generalitat amb la seva recent decisió d'obrir delegacions a Àustria i Itàlia.
El ministre ha recordat com el conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs, ha reconegut que l'aprovació de la llei catalana d'acció exterior responia al desig de la Generalitat de "crear les infraestructures necessàries per atendre la voluntat que Catalunya sigui un estat independent".
Aquesta llei, que està redactada "amb enorme cura", ha dit el ministre, desconeix en canvi que la política exterior és "competència exclusiva de l'Estat" i que la seva direcció correspon al Govern central.
CREAR 'MINIAMBAIXADES'
Desconeix també, ha apuntat, el principi d'unitat d'acció exterior de l'Estat i crea "un concepte de diplomàcia pública que sembla respondre a aquest desig de crear (...) autèntiques miniambaixades pròpies".
L'Executiu ara ha d'estudiar si disposa d'"arguments prou sòlids" com per entaular un recurs d'inconstitucionalitat respecte de la llei catalana d'acció exterior i altres dos per la via del contenciós administratiu en relació amb l'obertura de les delegacions a Roma i a Viena.
I és que la Llei de l'Acció Exterior i del Servei Exterior de l'Estat obliga les autonomies a informar amb caràcter previ al Govern espanyol de la seva intenció d'obrir noves delegacions a l'exterior, fet que en aquest cas concret s'hauria incomplert.
Després d'aquesta comunicació, Exteriors ha de dir en un informe no vinculant si la proposta s'adequa als objectius de la política exterior i si compleix amb el principi de la unitat de l'acció exterior de l'Estat.
Hisenda, per la seva banda, ha de pronunciar-se sobre si existeix una fórmula més barata que l'obertura de noves oficines per defensar els interessos de Catalunya a l'exterior, cosa que és important en el cas català, després de ser l'autonomia que "té el deute més gran d'Espanya".
El ministre ha volgut subratllar que no estan demanant a la Generalitat "res diferent del que està fent el Govern de la Nació" que, davant de la restricció del pressupost, no està obrint noves ambaixades, sinó que està incorporant diplomàtics a les delegacions de la UE a l'estranger i es planteja establir ambaixades i un altre tipus d'oficines conjuntes amb estrets aliats a Europa i Amèrica Llatina.
"Suggerim a la Generalitat que potser és més rendible estalviar-se aquests diners (per obrir delegacions a l'estranger) i dedicar-lo a necessitats més peremptòries", ha resumit.
