BARCELONA 25 oct. (EUROPA PRESS) -
Alfonsa Clara Reinoso ha demanat aquest dijous en un jutjat civil de Barcelona la nul·litat de l'adopció de la seva filla, nascuda el 1987, perquè no va donar el seu consentiment, ja que li van dir que era un nen i que havia mort.
Amb 14 anys, Reinoso va donar a llum a la seva filla a la Clínica Dexeus de Barcelona estant ella tutelada pel Tribunal de Menors de Barcelona, llavors dirigit per l'actual ministra Margarita Robles, ha informat en un comunicat la Plataforma Internacional de Víctimes per Substraccions Forçoses Infantils 'Te Estamos Buscando' (Teb).
En declaracions a Europa Press després del judici, Reinoso ha assegurat que mai va donar la nena i que vol que li retornin els seus drets com a mare, ja que al moment dels fets estava en una situació de vulnerabilitat que no li va permetre decidir.
"He lluitat per tenir la família que mai vaig tenir. Tinc tres fills meravellosos. He lluitat per aconseguir la felicitat que mai vaig tenir, i saber que el meu fill no va morir, que me la van arrabassar, em fa ser infeliç", ha manifestat.
Segons el seu relat, al moment del part la van calmar i en despertar li van dir que el bebè havia mort, per la qual cosa demana la nul·litat de l'adopció en el procediment civil, en el qual estan demandats els pares adoptius i la seva filla està com a codemandada, després que en la via penal el cas s'arxivés.
La plataforma Teb ha especificat que el 2016 l'Audiència de Barcelona va determinar que existien indicis d'irregularitat en l'adopció, però que els jutges van arxivar la causa per falta de proves per demostrar la substracció del bebè, i que la reclamació civil enjudiciada aquest dijous --la nul·litat de l'adopció-- és la primera que es fa en aquest tipus de casos.
JUDICI A PORTA TANCADA
Al judici, que ha estat a porta tancada, l'advocat de Reinoso, Guillermo Peña, ha al·legat que el juny de 1987 --mes del naixement-- encara no estava en vigor la llei 21/1987, que permetia autoritzar l'adopció del bebè sense consentiment "quan els que hagin de prestar-lo es trobin impossibilitats per a fer-ho".
En declaracions a Europa Press, ha insistit que el Codi Civil requeria el consentiment de la mare per permetre l'adopció, que no van donar l'oportunitat a Reinoso de donar-lo en els sis mesos posteriors al part, que van inscriure a la nena amb el nom dels pares adoptius i que se la van emportar de l'hospital "sense permís".
L'advocat dels pares adoptius, José Prat, ha defensat que la llei de 1987 sí que permetia al jutge autoritzar l'adopció sense consentiment de la mare en determinats casos i ha assegurat que primer hi va haver un procediment d'acolliment i que després la Generalitat va fer la proposta d'adopció.
També ha afirmat a Europa Press que en aquest cas no va haver-hi actuacions il·lícites, que el procediment penal es va arxivar amb anterioritat i que en aquest procés civil han aportat documentació que acredita la correcció de l'adopció, com un informe d'un funcionari de la Generalitat del 1988 en el qual es fa constar que la mare va donar la seva filla en adopció.
