Publicat 17/4/2019 13:21:50CET

Marchena torna a esbroncar la defensa de Cuixart i exigeix que pregunti per fets amb transcendència jurídica

SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

Un agent d'Informació de Lleida apunta que dos mossos li van dir expressament que no col·laborarien

MADRID, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

El president del tribunal que jutja el procés independentista a Catalunya, el magistrat Manuel Marchena, ha tornat a esbroncar aquest dimecres la defensa del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per l'enfocament de les preguntes que estava fent a un efectiu dels antiavalots de la Policia Nacional, i li ha exigit que interrogui només per fets amb transcendència jurídica.

Ha estat l'advocat Benet Salellas qui havia pres la paraula en el judici que s'està celebrant al Tribunal Suprem per interrogar el sisè agent de Policia que declarava aquest matí com a testimoni, qui ha explicat la seva experiència en la intervenció que va dur a terme amb el seu equip en un centre d'atenció primària (Cappont) de Lleida durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

Segons el testimoniatge d'aquest policia, en un determinat moment de l'operatiu, concretament durant el replegament, va veure com un civil era atès per diverses lesions que hauria patit en l'enfrontament entre els antiavalots i els manifestants. L'advocat de Cuixart li ha preguntat si els seus companys o ell "es van interessar" per l'estat de l'home.

L'agent només ha contestat que se'n van anar ràpidament i ja no van tornar, cosa que ha donat a entendre que la resposta era negativa, i Marchena no ha deixat continuar ni el testimoni ni el lletrat, a qui ha demanat que interrogui per fets de transcendència jurídica per al procediment.

NO PREGUNTAR PER "SENTIMENTS PIADOSOS"

Salellas ha replicat que aquest assumpte està inclòs en l'escrit de defensa de Cuixart, però el magistrat l'ha tallat: "L'objecte del procés està clarament delimitat i si ha inclòs en el seu escrit fets que no tenen transcendència jurídica... Preguntar pel sentiment piadós o no piadós d'un subjecte que està actuant com a força d'intervenció pública no té cap transcendència jurídica, ho hagi inclòs o no en el seu escrit de defensa".

"No discutirem vostè i jo. Està perdent el temps i ens l'està fent perdre a nosaltres", ha asseverat el president del tribunal, visiblement molest, perquè aquesta no ha estat la primera vegada que Marchena ha tallat Salellas durant la sessió d'aquest matí, perquè el lletrat ha preguntat a un altre testimoni, un altre policia nacional, pel tipus de lesions que van patir els votants durant una intervenció l'1-O.

I a més, aquesta setmana el magistrat ja havia cridat l'atenció a l'equip de defensa de Cuixart pel contingut de les preguntes que estava fent a altres policies que van actuar el dia del referèndum independentista. Va ser, en concret, després del retret que va fer la fiscal Consuelo Madrigal, quan va advertir que aquesta vista "no és un judici a la Policia".

Marchena va prendre la paraula llavors per requerir a tots els advocats dels acusats que "no formulin les seves preguntes partint de versions que ells consideren provades o acreditades", després de lamentar que és una cosa que ha estat demanant-los des de fa diversos dies, encara que "sense èxit".

NENS A PRIMERA LÍNIA

D'altra banda, el judici ha transcorregut aquest matí amb la normalitat habitual, amb els testimoniatges d'uns quants policies nacionals que, ja fossin membres de la policia judicial o dels antiavalots, van actuar durant l'1-O per provar d'impedir la votació.

Un sotsinspector que va ser aquell dia a quatre col·legis ha relatat al tribunal que a l'escola oficial d'idiomes de Lleida va veure uns nens que estaven amb el seu pare a la primera línia dels manifestants per entorpir l'accés dels policies al centre. Per això, es va acostar a l'home i li va suggerir que sortís d'allà "pel que pogués passar". "Jo amb els meus fills no faria això, no els posaria mai en perill", ha apuntat en resposta a les preguntes del fiscal Fidel Cadena.

Com altres testimonis, aquest policia ha explicat els "insults, empentes i cops" que va rebre aquell dia a la majoria dels centres on va intervenir, una situació que, segons ha reconegut, ha vist "moltes vegades", fins i tot "a llocs pitjors", com per exemple les manifestacions del 15M.

Les defenses han intentat oferir una altra versió dels fets, en preguntar al testimoni si les persones que hi havia congregades als centres cridaven que només volien votar. "Ens clavaven puntades i quan volíem repel·lir l'atac aixecaven les mans i deien 'som gent de pau'", ha replicat.

Salellas ho ha provat també i el sotsinspector ha apuntat que quan li deien que el que volien era votar ell els contestava que aquest no era el seu problema: "Jo els deia: 'això no m'ho digui a mi, tenim una ordre judicial'", ha narrat.

Aquest policia ha explicat també una història una mica rocambolesca sobre un fet que li va passar l'1 d'octubre a la tarda, quan es va dirigir a una clínica perquè li observessin les lesions que havia patit en les actuacions. Segons ha dit, es va percatar de la presència d'un home a qui ja havia vist diverses vegades aquell dia, per la qual cosa li va preguntar si l'estava seguint.

El testimoni ha indicat que l'home no es va saber explicar i que quan li va preguntar si era mosso d'Esquadra es va limitar a callar, encara que també va assentir amb el cap. "Va ser un error no identificar-lo. Però després va ser molt amable i em va acompanyar fins a la porta d'Urgències", ha afirmat.

ELS SABIA GREU, PERÒ NO COL·LABORARIEN

Finalment, el setè agent a declarar abans del recés del matí, pertanyent a la Brigada d'Informació de Lleida que aquell dia va actuar com a policia judicial, ha manifestat a preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal que els mossos d'Esquadra als qui va veure i es va adreçar aquell 1 d'octubre als centres en els quals va intervenir li van assenyalar expressament la seva negativa a donar-los suport, ni tan sols per intervenir i retirar les persones grans d'entre la massa de concentrats.

"Van verbalitzar que no hi participarien?", li ha preguntat concretament la fiscal, a la qual cosa l'agent ha respost afirmativament. Ho van dir a la parella de mossos que hi havia present a cadascun dels quatre col·legis que van visitar, si bé en el primer d'ells --el centre Cappont-- els mossos li van demanar que comuniqués la seva petició a un superior: "Quan va arribar el caporal van dir que no, que els sabia greu, però que no hi participarien".

Aquest agent ha coincidit amb els quatre membres d'antiavalots que havien atestat abans que ell a subratllar la violència que es va produir en aquell lloc quan la comissió judicial sortia amb les urnes, que ha arribat a qualificar de "turba violenta".

Va ser en aquell moment, amb un nombre de concentrats que duplicaven i fins i tot triplicaven les 200 persones que es van trobar a l'entrada, quan es van produir els cops, empentes i puntades en les quals uns sis policies van resultar lesionats.

L'actualitat més visitada a Aldia.cat

www.aldia.cat és el portal d'actualitat i notícies de l'Agència Europa Press en català.
© 2019 Europa Press. Està expressament prohibida la redistribució i la redifusió de tots o part dels continguts d'aquesta pàgina web sense previ i exprés consentiment.