Eduardo Parra - Europa Press
MADRID, 30 nov. (EUROPA PRESS) -
El magistrat del Tribunal Suprem que presidirà el judici pel procés independentista a Catalunya, Manuel Marchena, ha presentat aquest divendres el seu escrit d'al·legacions davant la petició de les parts perquè s'aparti en no considerar-lo parcial, després de la polèmica pels whatsapps del portaveu popular al Senat Ignacio Cosidó. Marchena rebutja la recusació per "no tenir un interès directe o indirecte" en aquest procediment.
És tracta d'un escrit que, juntament amb el de la Fiscalia, --que ja ha manifestat que s'oposa a apartar el jutge--, l'Advocacia de l'Estat i l'acusació popular, que exerceix Vox, haurà de ser tingut en compte per la Sala Penal del Tribunal Suprem a l'hora de decidir si les recusacions de les defenses és rebutgen o és porten finalment a l'anomenada Sala del 61 de l'alt tribunal perquè l'assumpte és debati a fons.
Recorda Marchena que és la setena vegada que les defenses qüestionen la imparcialitat de magistrats del Suprem en aquest òrgan -ja ho van fer amb la totalitat dels que els jutjaran i també respecte a l'instructor Pablo Llarena- i que recusar pel fet que a Espanya el Parlament elegeix els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) seria com desqualificar les justícies d'altres països com Bèlgica, Portugal o França, en què els polítics també participen en la designació dels membres del Poder Judicial.
L'actual president penal del Tribunal Suprem, el nom del qual va ser pactat per presidir el proper CGPJ si bé finalment va renunciar-hi, contesta en un escrit de cinc pàgines les recusacions que han presentat contra ell vuit dels processats per rebel·lió i desobediència, concretament l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull, i Josep Rull; l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell; l'exmembre de la Mesa Anna Simó i el president d'Ómnium Cultural, Jordi Cuixart.
Marchena assenyala que tots ells al·ludeixen en els seus escrits de recusació l'acord polític per al repartiment de vocals en l'òrgan de govern dels jutges i els missatges de Cosidó, als quals els processats és refereixen com "determinant" per sol·licitar la seva sortida del tribunal del procés.
RECUSACIÓ COM UNA ESTRATÈGIA DEFENSIVA
La presentació de recusacions és qualificada per Marchena com "una estratègia defensiva" que obliga aquest tribunal a "raonar el seu distanciament respecte a l'objecte del procés". En el seu cas, Marchena addueix que no pot acceptar-les i recorda que el missatge telemàtic sobre el qual se sustenten procedeix d'una tercera persona.
"La imparcialitat d'un magistrat ha de vincular-se als seus propis actes o resolucions --subratlla l'escrit--. No pot fer-es dependre de l'opinió de tercers que expressen el seu personal criteri sobre les conseqüències polítiques d'un determinat pacte entre dues forces parlamentàries".
Pel que fa al sistema d'elecció de la cúpula judicial, Marchena reconeix que és tracta d'una qüestió "controvertida" i recorda les successives reformes legals que s'han estat produint, per afegir que "qualsevol coneixedor dels models europeus d'organització del poder judicial sap amb certesa que tots i cadascun d'aquests models contemplen diferents formes de contacte i relació amb el poder legislatiu i, no en pocs casos, amb el poder executiu".
