Publicat 25/4/2019 14:34:04 +02:00CET

Marchena davant d'un testimoni que instruïa sobre autodeterminació: "La sala no escolta lliçons"

Procés.- Se reanuda el juicio con la declaración de la expresidenta de la AMI y testigos de las defensas
SEÑAL DE TV DEL TRIBUNAL SUPREMO

MADRID, 25 abr. (EUROPA PRESS) -

El president de la sala que jutja el procés independentista al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha tallat de manera taxativa l'interrogatori que duia a terme aquest dijous l'advocat Benet Salellas a un dels seus testimonis proposats, el catedrtic de Dret Constitucional Enoch Alberti, quan instrua sobre dret d'autodeterminació. "No podem permetre que el judici es converteixi en una llió d'un constitucionalista als magistrats del Suprem, aix és un insult als membres del tribunal", ha assenyalat.

El testimoni, el set a comparixer aquest dijous, havia estat citat per tres testimonis de les defenses, entre ells Benet, que l'ha interrogat sobre el denominat 'Llibre blanc' que va redactar en el seu moment el Consell Assessor per a la Transició Nacional, del qual formava part. Entre d'altres assumptes, l'advocat --que defensa el que va ser president d'Ómnium Cultural Jordi Cuixart-- li ha preguntat sobre si el Consell va analitzar el dret de determinació.

El catedrtic ha comenat a parlar sobre el dret a l'autodeterminació dels pobles colonitzats reconegut per l'ONU i, quan anava a comenar a parlar d'un "dret a l'autodeterminació intern" ha estat interromput per Marchena, que ha recordat a l'advocat Salellas que el citat Llibre blanc de la Transició Nacional és un document incorporat a la causa, llegit "de la primera a l'última pgina" pels membres del tribunal i que és conegut públicament.

"Si el testimoni fa una dissertació acadmica converteix el professor en perit", ha advertit Marchena a l'advocat de Cuixart, al qual ha retret que fos perfectament coneixedor d'aquesta circumstncia. Posteriorment, i en un to que ha anat endurint-se a mesura que anava parlant, el magistrat ha manifestat que no podia permetre que el judici es convertís en la llió d'un constitucionalista als magistrats del Suprem sobre la visió externa del dret d'autodeterminació".

"No puc permetre que el judici es converteixi en una dissertació d'un constitucionalista, aix és un insult als membres del Tribunal", ha afegit, i ha insistit de nou que "la Sala no pot escoltar llions de dret constitucional". No obstant aix, ha comminat el testimoni que seguís amb el seu interrogatori en el sentit de les seves preguntes inicials, que sí que eren procedents per referir-se a un document que és citat en els escrits de les acusacions per basar la seva petició de condemna.

En aquest punt, Salellas ha preguntat al catedrtic si el Llibre blanc s'atenia al marc constitucional vigent, i el testimoni ha contestat afirmativament. També ha assenyalat que es va analitzar en el mateix document l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, per apuntar que aquesta hauria de ser limitada en el temps, no podria suspendre drets i per aix no podria evitar "que se seguís amb la mobilització social, sempre de manera pacífica i democrtica".

Posteriorment, a preguntes de l'advocat en aquesta causa i exconseller de la Presidncia de la Generalitat Francesc Homs, el catedrtic ha negat que el Llibre blanc proposés com a recurs per fer efectiva la declaració d'independncia l'ús del cos de Mossos d'Esquadra. A preguntes del fiscal Jaime Moreno, el testimoni ha reconegut que diversos informes del Consell alludien a la internacionalització de la consulta.

NO ENDINSAR-SE EN "RUMBS D'IDEARI POLÍTIC"

La declaració d'una altra de les testimonis, l'alcaldessa de Sant Vicen dels Horts (Barcelona), Maite Aymerich, també ha motivat la intervenció de Marchena, que ha tallat el seu discurs quan aquesta manifestava la manera en la qual l'ex-vicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras --per qui es demanen 25 anys de presó per rebellió-- es condueix en defensar el seu projecte independentista. En aquest punt, el president del tribunal ha manifestat que no podria permetre que la testimoni s'introduís "pels rumbs" de l'ideari polític d'aquest procés judicial.

Posteriorment, i en termes semblants al testimoni Alberti s'ha pronunciat el també catedrtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Joan Vintró, que va formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional per dur a terme un treball que ha definit com a "acadmic" per "explorar les vies jurídiques per fer una consulta d'autodeterminació i estudiar-ne els possibles escenaris d'implementació dels resultats". Aquest treball va desembocar en l'anomenat Llibre blanc, que es va publicar a la tardor del 2014.

A preguntes de les defenses, Vintró ha afirmat en diverses ocasions que ni el consell assessor ni el Llibre blanc en si van ser impugnats o investigats i que ell, com a integrant d'aquest organisme, mai no ha estat advertit pel Tribunal Constitucional.

A més, ha destacat que el plantejament de les possibles vies per organitzar un referndum d'autodeterminació feia referncia a un "sentit polític" del terme i "no tant jurídic", per la qual cosa, segons ha remarcat, no és un full de ruta cap a la independncia, perqu "en absolut es tracta d'un document d'estratgia política".

En aquest sentit, Vintró ha manifestat que era "un document acadmic en el qual es fan anlisis jurídiques, propostes i hiptesis dels escenaris resultants", i que el plantejament de comptar amb una "societat civil mobilitzada" no tenia "res a veure" amb un "acte de fora, coacció o intimidació" a l'Estat.

Aquest testimoni també havia estat citat per la defensa de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, perqu Vintró va exercir com a lletrat de la Cambra autonmica. La lletrada Olga Arderiu ha preguntat si el president d'aquesta institució pot seleccionar quines iniciatives poden ser o no tramitades per la Mesa, amb l'objectiu de determinar la seva participació en la tramitació de les lleis de desconnexió --llei del referndum i llei de transitorietat--.

El catedrtic ha explicat que aquest rgan del Parlament ha d'admetre totes i cadascuna de les iniciatives parlamentries que es presenten, si bé no pot entrar a analitzar-ne el contingut, per la qual cosa tampoc acostuma a efectuar un "control de constitucionalitat" de les propostes. "És possible, per és molt excepcional", ha assenyalat.

ROMEVA, UN HOME DE PAU PER A DOS TESTIMONIS

Finalment, dos testimonis més han destacat l'inters de l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva amb les actuacions relacionades amb la pau. El primer ha estat Felix Martí, que va coincidir amb l'acusat a l'Unesco; i el segon el director de la FundiPau, Jordi Armadans, que ha enumerat la trajectria de 27 anys que ha compartit amb Romeva en un "espai de construcció de pau".

"Sempre ha estat convenut que la violncia no és un instrument acceptable per resoldre conflictes polítics. És la seva manera d'entendre la política i així s'ha reflectit en les seves actuacions", ha destacat Armadans.

Aquest testimoni també ha subratllat que tant en les concentracions davant de la Conselleria d'Economia de la Generalitat i a la seu de la CUP, totes dues a Barcelona, el 20 de setembre del 2017, com a cinc collegis electorals que va visitar l'1 d'octubre, hi havia un ambient tranquil i que no va veure cap tipus d'incident. És més, de la jornada del referndum ha destacat que li va semblar rellevant que fossin els mateixos ciutadans, que "no es coneixien entre ells", els que "van collaborar" i es "van organitzar" perqu la votació es pogués celebrar.

el més llegit

  1. 1

    Coronavirus.- El Govern posa a disposició recursos educatius de l'Institut Obert de Catalunya

  2. 2

    Núria Marín acusa per carta a Torra de falta d'estratègia i autoritat a les residències

  3. 3

    Girona reparteix més de 44 tones d'aliments a famílies durant el confinament

  4. 4

    Coronavirus.- La residència de gent gran de Capellades (Barcelona) registra 24 morts

  5. 5

    La Guàrdia Urbana ret homenatge als treballadors dels mercats de Barcelona