MADRID 12 des. (EUROPA PRESS) -
L'ex-primer ministre francès Manuel Valls ha reconegut aquest dimarts que els líders europeus haurien de, segons ell, haver-se posicionat "molt, molt abans" davant el procés secessionista a Catalunya i que haurien d'haver dit "les coses clarament" amb més antelació.
En una entrevista en Antena 3, recollida per Europa Press, Valls ha explicat que "de vegades" és necessari esperar "el moment clau" perquè la realitat "s'imposi", quelcom que, al seu parer, va retardar la reacció dels dirigents de la Unió Europea.
"La gent d'Europa està molt preocupada per la prioritat, el Brexit, i va sortir el problema de Catalunya del panorama", ha argumentat, i ha assegurat que "és la mateixa cosa".
L'ex-primer ministre --que va abandonar el Partit Socialista francès aquest any després de la seva derrota en les primàries després de 37 anys de militància-- ha afirmat que participarà en diferents actes de la campanya electoral per als comicis catalans del 21 de desembre.
Això sí, no ha aclarit si es decanta pel candidat socialista, Miquel Iceta, o la candidata de Cs a la Presidència de Catalunya, Inés Arrimadas.
En les eleccions presidencials franceses, la primera i segona volta de les quals es van celebrar el 23 d'abril i el 7 de maig, respectivament, Valls va votar el candidat del nou partit 'En Marche!, Emmanuel Macron, al qual Cs i el seu líder, Albert Rivera, van donar el seu suport.
"NO DIRÉ A QUI VOTAR"
Manuel Valls ha assegurat que no farà campanya per cap candidat de forma directa i ha reivindicat que el que es necessita és una Espanya "forta i unida".
"No diré a qui votar", ha afirmat, i ha recalcat: "Estic fent campanya per a Catalunya, per a Espanya i per a Europa".
En aquest sentit, ha rebutjat que hi hagi "gent humiliada" després de les eleccions catalanes i ha demanat que no es demani una "revenja".
"En un Estat de dret i en una democràcia s'ha de dir que hi ha un quadre, hi ha regles", ha defensat.
Així mateix, ha reblat: "Som socis, hem de respectar-nos".
Al seu parer, s'han de construir "forces polítiques noves" en les quals es conjumini la gent que pensa "igual" en qüestions com l'Estat de benestar, el desafiament del canvi climàtic o un aprofundiment democràtic.
"Els que pensen igual malgrat la història dels seus partits han de pactar", ha asseverat.
