Els atribueix associació il·lícita, un delicte contra les Institucions de l'Estat i atemptat contra l'autoritat
MADRID, 20 maig (EUROPA PRESS) -
El sindicat Mans Netes sol·licita vuit anys i mig de presó per als 20 acusats pel setge al Parlament que es va produir el 15 de juny del 2011, als quals atribueix un delicte d'associació il·lícita, un altre contra les Institucions de l'Estat i un tercer d'atemptat contra l'autoritat.
L'escrit d'acusació d'aquest col·lectiu, al qual ha tingut accés Europa Press, reclama tres anys més de presó que la Fiscalia, que ha demanat cinc anys i mig per als acusats per un delicte contra les Institucions de l'Estat en concurs ideal amb un altre d'atemptat contra l'autoritat.
A més, el Ministeri Públic demana una multa de 7.500 euros per a cada un dels acusats.
Mans Netes, que actua com a acusació popular en aquest procediment, recull el relat de fets exposat a l'escrit d'acusació de la Fiscalia, que assenyalava que els acusats van provocar "un fundat temor en la seguretat" dels diputats que intentaven accedir a la Cambra.
"ACTITUDS VIOLENTES I INTIMIDATÒRIES"
Segons els dos escrits d'acusació, els diputats --entre els quals hi havia el president de la Generalitat, Artur Mas, que va haver d'accedir al recinte a través del "mètode absolutament inhabitual" de l'helicòpter-- van ser envoltats i increpats per grups de persones que els impedien l'accés al Parlament mitjançant empentes, cops, llançament d'objectes i insults.
Després d'assenyalar que els 20 acusats van tenir una intervenció activa en aquests fets, la fiscal apunta que tots ells van desenvolupar "comportaments i actituds violentes i intimidatòries que tenien per objecte impedir l'assistència dels diputats a la sessió plenària", que va començar amb un retard d'onze minuts i amb la presència únicament de 70 dels 135 diputats.
Els acusats són Javier Tadeo Orellana de Villalonga, Cristóbal Nicolás Araya Bruna, Daniele Vinci, Rubén Molina Marín, Marta Pi Morera, Alejandra Calderón Becerra, Francisco José Cobos García, Alessia Borge, Antoni Dolz García, Jordi Raymond Parra, Javier Villanueva Mena, María Durán Gurnsey, Ignacio Antolino Ibáñez, Joan Peiró Tura, Ángela Bergillos Alguacil, Ciro Morales Rodríguez, Álvaro Cano Santana, Olga Álvarez Juan, Carlos Munter Domec i José María Vázquez Moreno.
A aquest últim també se li imputa una falta de danys per perseguir la parlamentària socialista Montserrat Tura i utilitzar un esprai per pintar-li una creu a la gavardina que portava.
INSULTS A UN DIPUTAT INVIDENT
Entre els fets que descriuen la Fiscalia i Mans Netes en el seu escrit d'acusació es troba la persecució al qual va ser sotmès el president de la Generalitat, Artur Mas, de qui el vehicle va ser interceptat en unes vies del tramvia quan era traslladat a la seu del 'Parlament'.
Un dels imputats va encarar el vehicle oficial col·locant les seves mans a sobre del capó, va pujar-hi a sobre i va començar a pegar-lo.
Uns metres més endavant, el cotxe de Mas va ser novament copejat i un dels manifestants va tractar d'obrir la porta del cotxe, el que, segons consta, no va poder aconseguir ja que tenia connectat el tancament centralitzat.
Després de no aconseguir-ho, va llançar un con de plàstic contra un dels vehicles de la comitiva, que van buscar un lloc segur per després traslladar el president català "per la via aèria descrita", que també va utilitzar la presidenta de la Cambra, Núria de Gispert.
De la mateixa manera, els manifestants van increpar i van acorralar mitjançant amenaces i insults el diputat invident de CiU Josep María Llop, i van copejar "nombroses vegades" l'independentista Alfons López Tena.
També van patir la persecució els diputats Joan Boada, Gerard María Figueras, Ernest Maragall, Ana Isabel Marcos, Salvador Milà i Santi Vila.
MANIFESTACIÓ CONTRA LES RETALLADES
Els incidents es van produir en el context d'una manifestació convocada sota el lema 'Parem el Parlament. No deixarem que aprovin retallades' i després que, durant la nit, desconeguts posessin materials d'obra, com tanques, formigó, cordes i fustes, a les portes d'accés al recinte parlamentari per evitar-hi l'accés dels diputats.
Davant de la concentració massiva de persones i el bloqueig dels accessos al Parc de la Ciutadella, els diputats van accedir-hi pel carrer Pujades, en el qual es van concentrar 600 persones que "van llançar objectes contundents contra els parlamentaris i els agents policials que els protegien".
El jutge Eloy Velasco va continuar l'abril passat amb aquest procediment després de dictar en una sentència en la qual assenyalava que delictes menors i fins i tot de faltes, com els atribuïts als imputats, es converteixen en "greus" si existeix un component d'intimidació ambiental.
Per ordre de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, Velasco va enviar la causa als jutjats de Barcelona el febrer del 2012 tot i que el Suprem va resoldre el novembre passat que l'Audiència Nacional era la competent per investigar aquests fets perquè considera que el Parlament autonòmic ha de considerar-se una institució de l'Estat.
